Estem en la posició d’un director d’inversions d’una gran empresa d’assegurances al comandament d’una suma considerable, per exemple, 1000 milions d’euros que fins avui es concentrava en inversions en renda fixa. Ara se li permet invertir un 10%, és a dir, 100 milions d’euros en renda variable, un canvi substancial que obre noves oportunitats i planteja una pregunta important: invertir de cop, fer la mitjana de les inversions o ara mateix és millor mantenir-se en liquiditat?
Aquest dilema no és exclusiu dels grans inversors; qualsevol que rebi una herència substancial o decideixi optimitzar de sobte el seu patrimoni financer que està en liquiditat s’enfrontarà a la mateixa pregunta. En el nostre blog ja hem tractat aquest tema des de diferents angles:
- Invertir de cop, fer la mitjana o fer timing… en les crisis recents
- És ara un bon moment per a invertir?
Hem vist que la gestora Vanguard, especialitzada en indexació, ha actualitzat una anàlisi profunda sobre aquestes diferents estratègies. Segons el seu estudi, utilitzant les dades de l’Índex MSCI World des de 1976 fins a 2022, es va comprovar que invertir de cop va superar a invertir, fent la mitjana del 68% de les vegades al llarg d’un any en els mercats globals; d’altra banda, invertir fent la mitjana va ser millor que mantenir tot en efectiu el 69% del temps.
La resposta per a la nostra posició de director d’inversions amb aquest mandat és, per tant, indubtable: haurem d’invertir de cop i si no ho fem estarem assumint un risc de timing principalment a causa del “cost d’oportunitat” de perdre la prima de risc (la prima de risc en poques paraules és la rendibilitat que s’obté invertint en actius de risc enfront de per exemple un actiu “sense risc” com les lletres del tresor).
Què és el risc del timing?
El risc del timing es refereix al cost d’oportunitat incorregut de no aprofitar els guanys potencials del mercat durant un període en liquiditat. Per a un director d’inversions, la meta principal és maximitzar els rendiments, la qual cosa inclina la balança a favor d’invertir de cop, atès que s’alinea amb la probabilitat de guany més alt.
Mantenir-se líquid és, en realitat, la posició més arriscada, ja que el director hauria de justificar la falta de guanys en la majoria dels casos. L’anàlisi de Vanguard desaconsella fortament mantenir una estratègia de promediació a llarg termini a causa de l’elevat cost d’oportunitat. Si s’opta per fer la mitjana, es recomana limitar aquest període a tres mesos per a minimitzar els riscos de timing associats.
Per a l’inversor individual
A nivell individual, aquests consells són també vàlids de manera general. I es pot estendre a altres detalls com que un inversor ha de considerar fer les seves aportacions anuals a un pla de pensions al més aviat possible per a beneficiar-se del temps addicional en el mercat, una estratègia que, aplicada any rere any, pot portar a un augment significatiu en la rendibilitat.
Encara que l’objectiu principal, especialment per a un inversor professional, només pot ser maximitzar els guanys, no tots els inversors, especialment els particulars, tenen aquest enfocament. Alguns poden preferir un creixement més lent però constant, i per a ells, l’estratègia de fer la mitjana pot ser més apropiada, ajudant a evitar grans pèrdues i a superar l’aversió al risc que sovint tenen alguns inversors conservadors.
A pesar que invertir de cop en la majoria dels casos va generar major riquesa al cap d’un any, també va portar a majors pèrdues en alguns dels pitjors entorns de mercat. Això suggereix que invertir fent la mitjana podria ser una estratègia més apropiada per a inversors amb una aversió significativa a les pèrdues.
Així i tot, s’aconsella que els inversors que optin per l’estratègia d’invertir fent la mitjana, mantinguin aquesta estratègia un període curt de temps, preferiblement de tres mesos, per a minimitzar els costos d’oportunitat i maximitzar els beneficis.
Conclusió sobre invertir de cop o fer la mitjana
Arribem a la conclusió que, encara que la maximització del patrimoni és una meta predominant, pot no ajustar-se a les preferències i circumstàncies de tots els inversors. Per als inversors professionals, invertir de cop és una estratègia obligada, no sols per què estadísticament és la que maximitza els guanys, sinó també per a evitar el cost d’oportunitat associat amb estratègies més conservadores.
Por otro lado, los inversores individuales pueden sentirse más inclinados a invertir promediando, una estrategia que, aunque potencialmente menos beneficiosa, puede ofrecer un camino más tranquilo, ayudando a mitigar temores y a superar barreras psicológicas hacia la inversión, evitando quedarse en liquidez (que es la peor de las estrategias).
En resum, cada inversor hauria de triar una estratègia que no sols l’ajudi a aconseguir les seves metes financeres, sinó que també estigui d’acord amb les seves preferències davant el risc, assegurant així un futur financer pròsper i alhora tranquil.
Nota important: És important destacar que no hem d’equiparar l’estratègia de fer la mitjana, que implica distribuir una inversió inicial al llarg de diversos mesos, amb l’estratègia de realitzar aportacions recurrents a partir de nous estalvis que anem generant. Encara que a primera vista poden semblar el mateix, hi ha una diferència significativa: la primera s’aplica als estalvis que ja tenim acumulats, mentre que la segona està orientada als estalvis futurs que encara generarem. Automatitzar aportacions recurrents dels nous estalvis és 100% recomanable perquè evita de nou biaixos conductuals.
