Aquests primers dies de març (2020) hem estat testimonis de la caiguda més gran del petroli en tres dècades. L’”or negre” s’enfronta simultàniament a un xoc d’oferta i demanda.
Pel costat de la demanda, hi ha la preocupació que la desacceleració econòmica implícita en les polítiques de contenció del coronavirus reduirà la demanda de petroli en el futur. Pel costat de l’oferta, Aràbia Saudita va retallar el seu preu oficial del cru durant el cap de setmana i va anunciar que augmentarà la seva producció, després que els membres de l’OPEP no van aconseguir un acord sobre les retallades de producció.
Aquest és un moviment bastant agressiu d’Aràbia Saudita, destinat a infligir un dolor màxim a Rússia i altres productors per obligar-los a tornar a la taula de negociacions. De totes maneres, si mirem el nivell del preu del petroli a què els productors arriben al punt d’equilibri, és l’Aràbia Saudita la que més perd. Rússia ja va declarar que pot mantenir els preus del petroli per sota de 30 $ durant una dècada.
Per què es tem la caiguda del petroli? ¿No hauria de ser millor per als consumidors?
En el món inflacionari dels anys setanta i vuitanta, certament va ser així.
En el món d’avui, es tem un baix preu del petroli perquè pot causar la fallida de moltes companyies en la indústria energètica causant problemes en els mercats crediticis i per als bancs exposats al sector. Un baix preu del petroli també crea més pressions deflacionaries i això és el que els governs de tot el món volen evitar. Ahir, les expectatives d’inflació futura, van tocar un mínim en els Estats Units.
Els mercats de valors han caigut amb força en aquests dies, però seguim en un rang de correcció per sota del 20% que ja hem experimentat en algunes ocasions també en el context del mercat alcista que va seguir a la gran crisi financera del 2008.
Al gràfic a continuació pots veure les pèrdues de l’índex S & P 500 després de 2008. Aquesta correcció ha estat certament molt ràpida, però, en termes de magnitud, és una cosa que ja hem vist, sense anar molt lluny a la fi del 2018.
Als Estats Units, el president Trump ha avançat que hi haurà un anunci econòmic “important” el dimarts (possiblement incloent una retallada de nòmina). S’estan preparant altres paquets fiscals arreu del món per enfrontar-se als efectes del coronavirus.
Fins i tot els països europeus, on les mesures fiscals (en forma de reducció d’impostos o despesa en infraestructura) s’han sol·licitat durant molt de temps, és probable que s’implementin noves mesures més d’hora que tard.
Si els països de tot el món a la fi aconsegueixen contenir el virus, és probable que aquestes mesures continuïn produint el seu efecte i causin una recuperació de l’actual desacceleració induïda per Covid-19.
Seguim suggerint mantenir la calma i seguir amb el nostre pla de mig llarg termini. A la vegada que fa uns mesos escrivíem per apaivagar l’eufòria acumulada durant el 2019, els dos gràfics següents ens haurien d’ajudar a superar aquesta correcció.
El primer gràfic ens mostra que tot i caigudes i correccions dintre d’un any, són més els anys que acaben en positiu que en negatiu.
En el segon gràfic veiem com aquesta no serà la primera crisi que supera el mercat: en el gràfic, que representa el S&P 500 des del 1900, veiem com el mercat ha superat tota mena de vicissituds, des de l’última crisi econòmica i el risc de fallida d’Europa, guerres, bombolles tecnològiques i per cert també altres xocs del petroli i altres virus.
No sabem quant de temps durarà aquesta volatilitat en els mercats però sí que estem segurs que aquesta correcció actual també se superarà.
Hem de recordar que totes les nostres carteres ja estan dissenyades per a fer front a situacions tan inesperades. Per això, en inbestMe recomanem seguir amb el teu pla a llarg termini sense importar el que ocorre al mercat a curt termini.
