2018 ha estat, sense cap mena de dubte, el més difícil dels 10 anys posteriors a la gran crisi financera del 2008.
Mirant el percentatge de classes d’actius que van acabar l’any en negatiu, probablement ha sigut un dels pitjors anys de la història. Hi ha hagut molt pocs actius on protegir-se ja que la majoria de classes d’actius s’ha mogut a la baixa de manera coordinada.
Rendibilitat dels principals ETF que componen les carteres inbestMe Strategic
Índex de contingut
Toggle2018, un any molt complicat
La primera onada de debilitat als mercats es va produir al febrer, quan un important augment de la volatilitat va provocar que alguns fons apostessin per disminuir l’exposició als mercats i van produir una venda generalitzada del mercat de renda variable.
Però els preus de les accions (si considerem l’S&P 500) va aconseguir no trencar la tendència alcista a llarg termini i es va recuperar per assolir un nou màxim a l’estiu.
A Europa, el Brexit, la situació d’Itàlia i els efectes de la guerra comercial van continuar pesant en els mercats.
L’últim trimestre va ser extremadament feble. Els sectors defensius ja havien començat a superar els cíclics i la majoria d’indicadors més tècnics havien començat a deteriorar-se. A l’octubre, l’S&P 500 va trencar per sota de la mitjana de 200 dies i, després d’un període de consolidació, al desembre el mercat va experimentar una altra caiguda massiva.
Pel costat de la renda fixa, els “spreads” es van ampliar, mentre que els tipus d’interès es reduïen per un moviment dels fluxos de diners buscant qualitat, tot motivat per les menors expectatives de creixement i caigudes en les matèries primes. En aquest sentit cal ressaltar que el preu del petroli va caure un 40% en el quart trimestre (25% des del començament de l’any).
Als inversors, preocupats pels indicis d’una desacceleració global de l’economia i preocupats per les tensions del comerç mundial, no els va agradar que la FED continués en el seu camí d’ajust, mentre que Powell va dir que el balanç de la FED s’anirà reduint amb la manera de “pilot automàtic” connectat.
Els índexs es van acostar molt al límit d’estar en un mercat baixista (tècnicament, una caiguda en els preus de més del 20%) i el sentiment dels inversors es va tornar pessimista alimentant la volatilitat (i un “short squeeze”, l’índex S&P 500 va augmentar un 5% en un dia) el 26 de desembre que va ajudar a contenir una mica les pèrdues de l’any.
En breu produirem un informe complet i detallat de totes les nostres carteres. Com s’ha esmentat anteriorment, ha sigut un any molt difícil pels mercats. Totes les classes d’actius que seguim van acabar l’any en negatiu, excepte l’or. Ens trobem en una situació sense precedents en la qual s’espera que els tipus d’interès augmentin en un entorn econòmic en desacceleració. En aquest context, no es pot esperar que els bons contrarestin les pèrdues del mercat de valors com va passar en les últimes dècades, però una diversificació adequada ajuda a mitigar els riscos.
A l’espera de l’anàlisi completa de les nostres carteres, ja anticipem que la mitjana de les nostres carteres (model) van caure una mica més del 5% durant 2018.
Més a baix trobaràs un annex amb gràfics addicionals que complementen el que ha ocorregut en el 2018.
Retorns a llarg termini molt satisfactoris
Períodes com el present passen de tant en tant i es tenen en compte quan es dissenya una cartera. Les carteres es diversifiquen i s’adapten acuradament per només exposar a l’inversor als riscos que pot tolerar. La volatilitat a curt termini no hauria de ser un problema per a l’inversor a llarg termini.
Els resultats de l’anàlisi en un període més llarg (on focalitzem la nostra atenció com a gestors) segueixen sent totalment satisfactoris segons podem observar en els gràfics de més avall.
Des del 01/01/2015, els rendiments de les carteres segueixen sent altament positius, amb rendibilitats acumulades que van del 2,3% al 16,9%. La mitjana seria del 9,6% molt per sobre de l’1,7% segons l’estadística que haguessin acumulat (la mitjana ponderada) dels fons d’inversió (estadística facilitada per Inverco al tancament de novembre 2018 i que presumiblement serà encara més baixa a tancament de desembre).
Aquesta diferència és substantiva i, observant la rendibilitat d’aquest període, es confirma que tots els perfils de risc d’inbestMe (des del risc 0 al 10) haguessin superat als fons d’inversió tradicionals.
La mateixa observació és vàlida si observem el rendiment anualitzat: la rendibilitat anualitzada de les nostres carteres model durant els 4 anys des de 2015 fins a desembre de 2018 hauria estat del 2,3%, 6 vegades (dada provisional) més del que obté l’inversor tradicional via fons d’inversió tradicionals (de nou segons l’estadística d’Inverco de la mitjana ponderada dels fons d’inversió) que, a l’espera de conèixer la xifra a tancament de desembre, se situava al novembre en un rendiment anualitzat del 0,4%.
Annex: balanç addicional del 2018: gràfics complementaris
En la introducció ja hem comentat quant de complex ha estat el 2018. El motiu principal ha estat que hi ha hagut molt poques classes d’actius on refugiar-se. A pesar que continuem creient que el calendari no ha de determinar les nostres inversions els gràfics següents ajuden a entendre l’ocorregut en el 2018 i complementen l’anàlisi.
Aquest gràfic mostra el percentatge de classes d’actiu que en un any natural acaben en positiu. La mitjana és del 75%, és a dir, el 75% de les classes d’actiu acaben en positiu en un any natural representat per la barra horitzontal en blau. Com veiem el 2018 ha estat el pitjor des del 1987: només el 15% de les classes d’actiu han acabat en positiu, pitjor que en el 2008 l’any de l’última crisi financera.
En la mateixa línia que l’anterior Callen publica periòdicament la ja clàssica “Periodic Table of Investment Returns” que classifica any a any de major a menor el rendiment de les principals classes d’actiu. Veiem en la del 2018 com desafortunadament per als inversors el cash ha estat el rei. Observem també, per exemple, com la renda variable de països emergents ha estat la pitjor parada i la renda fixa no ha servit de refugi o consol. Aquesta taula compleix vint anys. En aquests vint anys és la primera vegada que passa aquesta situació.
Hem editat la taula de Callan marcant amb un requadre en vermell la pastilla blava del cash. Podem observar com:
– 7 vegades (20%) dels anys el cash és el pitjor actiu i 3 anys repetint com l’any anterior.
– 14 vegades (40%) se situa en la part baixa de la taula (des de la meitat cap avall)
– només una vegada, en el 2018 ( 5%) en aquests 20 anys el cash s’ha situat com el millor actiu i per això mai s’ha repetit aquesta circumstància en dos anys consecutius. Esperem per al bé dels inversors que això no es produeixi en el 2019.
– però tampoc s’ha d’oblidar que en 6 anys (17%) ha estat per sobre de la mitjana i dues vegades això es va produir consecutivament (2000-2002).
Això ens fa subscriure el que Callan declara en publicar la seva taula: “La Taula periòdica de Retorns d’Inversió presenta un cas sòlid per a la diversificació a través de classes d’actius (accions enfront de bons), capitalitzacions (grans enfront de petites) i mercats de valors (els EUA Enfront de no estatunidencs). La Taula destaca la incertesa inherent en tots els mercats de capital. Les classificacions canvien cada any. També cal destacar la diferència entre el rendiment absolut i el relatiu, hi ha una gran variabilitat en quin és la classe d’actiu que ho fa millor en els últims 20 anys.”
Hem trobat aquest altre gràfic en aquest post de Funds People on es classifiquen les classes d’actiu entorn de l’eix de l’any en funció de si estan en positiu o en negatiu. De nou observem com de forma bastant excepcional en com gairebé totes estan en negatiu i només una en positiu.