Durant aquesta Setmana Santa del 2024 un dels pares de les anomenades Finances del Comportament (de l’anglès “Behavioural Finance”), Daniel Kahneman psicòleg i premi nobel en economia ha mort. En concret va morir el dia 27/3/2024 als 90 anys, però deixa un llegat molt important en matèria de Psicologia Financera Finances Conductuals per a molts de desconeguda.
Probablement Kahneman i Tversky (K&T) juntament amb Bogle són les persones que han influït més en les ments i el comportament dels inversors no professionals en els darrers 50 anys.
Abans de la publicació de les seves investigacions fetes amb Amos Tversky, els economistes assumien que l’home era racional en les seves decisions financeres: o dit altrament, que quan prenem decisions sobre les nostres finances, prenem en compte tota la informació disponible per prendre decisions sense cap biaix.
Tenim molts biaixos financers segons Kahneman
La feina de K&T demostra tot el contrari, els inversors tenim multitud de biaixos a l’hora de prendre decisions sobre les nostres finances.
Ens ha ensenyat a respondre moltes preguntes i de manera general a respondre a la gran pregunta:
Per què els humans cometem tantes estupideses amb els nostres diners?
La resposta també general a aquesta pregunta és que els humans tenim uns biaixos que ens condicionen i que ens fan cometre errors amb tot allò relacionat amb els nostres diners.
Un dels biaixos més importants, encara que no sempre conegut pels inversors particulars, és l’aversión a las pérdidas. De manera simple el que K&T van descobrir és que les pèrdues són dues vegades més doloroses que el plaer que provoquen els guanys. Una altra versió dʻaquest biaix és que ens han dʻoferir una recompensa el doble de bona que la possible pèrdua per arriscar els nostres diners. Aquest biaix pot fer que siguem massa cautelosos a l’hora d’invertir, o que simplement no ho fem mai allò que pot implicar no poder obtenir els nostres objectius financers, per exemple acumular certs diners per complementar el nostre retir o que la por de perdre no ens deixi guanyar.
K&T van identificar molts altres biaixos. Tant ells com altres investigadors com Richard Thaler han identificat una àmplia llista que resumim més avall com Annex I. Jo mateix em referia a ells quan vaig parlar sobre la relació entre Especulació, inversió, biaixos i tennis.
Tenim dos sistemes per pensar
Un dels aspectes més nous és que van identificar que el nostre cervell té dos sistemes per pensar:
1-Sistema u (de l’anglès “System one”): el que actua de forma ràpida per prendre decisions. És el que ens ve donat pel nostre cervell rèptil, i és el mateix que ens fa actuar de manera ràpida quan percebem un perill. El sistema un consumeix molt poca energia del nostre cervell.
2-Sistema dos (de l’anglès “System two”): per contra aquest sistema és molt més racional i alhora més lent, es pren el seu temps per prendre decisions i alhora consumeix molta més energia.
Sempre que he d’explicar aquests dos sistemes explico l’exemple del conductor: quan conduïm el cotxe, especialment en una ruta coneguda, prenem decisions gairebé sense pensar, girem sigui a la dreta oa l’esquerra, frenem o fins i tot parem gairebé sense pensar, gairebé de forma automàtica en funció dels estímuls que trobem al nostre camí (creus, obstacle, semàfor en vermell…). Conduïm amb el “Sistema u”.
Com que el “Sistema u” consumeix pocs recursos del nostre cervell, som capaços de tenir, al mateix temps que conduïm, una conversa fins i tot profunda amb els nostres acompanyants, o escoltar amb molt d’interès el nostre periodista preferit a la ràdio. Això ho fem amb el “Sistema dos”. El “sistema dos” és el mateix que estic utilitzant mentre escric aquest article (ja que necessito tota l’energia del meu cervell per recordar allò que conec sobre aquesta temàtica i l’activitat d’escriure requereix tota l’atenció del meu cervell). Quan ho fem servir amb més potència, ens aïllem gairebé completament del nostre entorn. Per exemple, mentre escric aquest article, estic tan concentrat que estic gairebé completament desconnectat del soroll de la sabana africana que és al meu voltant en aquests moments. Només s’activaria el sistema un si aquest m’alertés per exemple en sentir el soroll d’un hipopòtam o d’una rajada d’elefants apropant-se a tota velocitat cap a la meva botiga, cosa que provocaria aixecar-me com un ressort i sense pensar per apartar-me del camí.
Per entendre com funciona el sistema dos, intenta escoltar un podcast i llegir alhora, veuràs que hauràs de deixar una cosa o una altra.
Fes servir el sistema dos, per a les teves decisions financeres
Aplicat a les finances i de manera molt resumida, K&T van observar que els humans no tenen en compte tota la informació disponible per prendre les seves decisions financeres, i que aquestes estan condicionades pels múltiples biaixos del nostre comportament financer. És com si prenguéssim moltes de les nostres decisions financeres amb el “sistema u” de forma emocional gairebé sense pensar en comptes d’analitzar bé cada decisió financera amb el “sistema dos”.
El mateix Kahneman reconeixia que després d’entendre les bogeries que fan els inversors, ell no intentava endevinar què faria el mercat. Els que el coneixen bé expliquen que la majoria dels seus diners estaven invertits amb baixos costos, en fons indexats. Havia acceptat que ell mateix no podia anticipar allò que ningú no pot: i que això és una il·lusió.
Una de les seves conclusions clau era que tots seríem millors inversors si prenguéssim menys decisions (ja que moltes estarien sotmeses als nostres biaixos). Això coincideix amb un missatge que transmetem repetitivament a inbestMe: estableix els teus objectius i els teus plans de forma clara, inverteix en línia amb ells i mantingues-los tant com puguis en el temps. Les teves finances t’ho agrairan. Entendre i assumir tots aquests conceptes us ajudarà a ser millor inversor.
ANNEX I – Sobre els biaixos en matèria d’inversió
Daniel Kahneman i Tersky, a través de la seva investigació en psicologia i economia conductual, han identificat diversos biaixos cognitius que afecten els inversors, incloent-hi:
Aversió a la pèrdua: a què ja ens hem referit. Els inversors tendeixen a témer més les pèrdues que no pas a valorar els guanys d’igual magnitud. Aquest biaix pot fer que siguin massa cautelosos, afectant negativament les decisions d’inversió.
Enquadrament Estret (Narrow Framing): Es refereix a la tendència de prendre decisions sense considerar el context més ampli. Els inversors poden enfocar massa els resultats a curt termini o en inversions individuals, sense veure com encaixen dins una estratègia d’inversió general.
Biaix de Retrospectiva i Ceguera Induïda per la Teoria: Aquest biaix passa quan les persones veuen els esdeveniments passats com a predictibles i obvis només després que han succeït, i tendeixen a adherir-se a una teoria fins i tot davant evidències contràries. Això pot comportar una confiança excessiva en l’habilitat per predir esdeveniments futurs i subestimar els riscos.
Sobreconfiança: Els inversors sovint sobreestimen les seves habilitats d’anàlisi i capacitat per predir el mercat, cosa que pot portar a decisions d’inversió riscoses sense una avaluació adequada de la situació.
Excés d’Optimisme: Kahneman assenyala que moltes persones tenen una visió massa optimista de les seves habilitats d’inversió i de les perspectives del mercat, cosa que els pot portar a subestimar els riscos ia prendre decisions d’inversió poc prudents.
A banda de K&T altres investigadors han posat en relleu altres biaixos. Richard Thaler, pioner al camp de l’economia conductual, ha identificat també diversos biaixos conductuals que impacten significativament les decisions d’inversió. Aquests biaixos subratllen la desviació del model de presa de decisions racionals tradicionalment esperat en la teoria econòmica. Aquí hi ha alguns biaixos clau relacionats amb la inversió que Thaler ha explorat:
Biaix d’Ancoratge: Es refereix a la tendència de les persones a confiar massa en la primera peça d’informació que reben en prendre decisions. En el context de la inversió, això podria significar que un preu inicial d‟una acció influeix en la percepció de l‟inversor sobre els moviments futurs de preus, independentment de la nova informació.
Biaix de Status Quo: Aquest biaix implica una preferència per l’estat actual de les coses. Els inversors amb biaix de status quo podrien ser més propensos a mantenir una cartera sense fer els ajustaments necessaris perquè prefereixen que les coses romanguin com estan.
Biaix d’Excés de Confiança: Thaler ha assenyalat com els inversors sovint tenen massa confiança en el seu propi judici i habilitats, portant-los a prendre més riscos en les seves decisions d’inversió.
Efecte Dotació: Aquest efecte descriu un escenari on els inversors valoren més un actiu simplement perquè el posseeixen, independentment del seu valor de mercat objectiu.
Aversió a la Pèrdua: Aquest biaix àmpliament reconegut, que Thaler i K&T han explorat, fa referència a la tendència de les persones a preferir evitar les pèrdues a obtenir guanys equivalents. En inversions, això pot portar a comportaments com ara vendre accions que han perdut valor massa precipitadament o retenir accions perdedores durant massa temps amb l’esperança que es recuperin.
Il·lusió de Control: Els inversors poden creure que tenen més control sobre el resultat duna inversió del que realment tenen. Això pot comportar un excés d’operacions o prendre riscos excessius basats en la creença que poden predir o influir en els moviments del mercat.
Biaix de Confirmació: Aquest biaix passa quan els individus busquen o interpreten informació d’una manera que confirma les seves creences o hipòtesis preexistents. A la inversió, això podria manifestar-se com enfocar-se només a la informació o anàlisi que dóna suport a les eleccions d’inversió, mentre s’ignoren punts de vista dissidents.
Comprendre aquests biaixos pot ajudar els inversors a prendre decisions més informades, cosa que potencialment podria portar a millors resultats d’inversió. Per obtenir informació més detallada sobre el treball de Thaler en biaixos conductuals en inversió i com es poden abordar, considera explorar les seves extenses publicacions de recerca i el seu llibre “Nudge: Millorant les Decisions sobre Salut, Riquesa i Felicitat”, coautoria amb Cass Sunstein.
ANNEX II – Bibliografia de Daniel Kahneman:
A continuació llistem la bibliografia Kahneman en anglès, alguna està en la seva versió en castellà veure més avall:
“Thinking, Fast and Slow” (2011): This book summarizes Kahneman’s research and introduces the dual-process theory of the mind. It discusses how these two systems shape our judgments and decisions.
“Judgment under Uncertainty: Heuristics and Biases” (1982, with Paul Slovic and Amos Tversky): A collection of articles that explore the heuristics and biases affecting human judgment under uncertainty.”Choices, Values, and Frames” (2000, with Amos Tversky): This book compiles decades of research about how people make decisions and the psychological influences on their choices.
“Well-Being: The Foundations of Hedonic Psychology” (1999, with Ed Diener and Norbert Schwarz): A collection that discusses the psychological research on well-being and happiness.”Attention and Effort” (1973): An early work by Kahneman that delves into the cognitive processes involved in attention and the allocation of cognitive effort.
“Maps of Bounded Rationality: A Perspective on Intuitive Judgment and Choice” (2002): Kahneman’s Nobel Prize lecture, where he discusses his work on decision making and the concept of bounded rationality.
“Noise: A Flaw in Human Judgment”:Daniel Kahneman, Olivier Sibony, Cass R. Sunstein. In Noise, Daniel Kahneman, Cass R. Sunstein, and Olivier Sibony show how noise contributes significantly to errors in all fields, including medicine, law, economic forecasting, police behavior, food safety, bail, security checks at airports, strategy, and personnel selection. And although noise can be found wherever people make judgments and decisions, individuals and organizations alike are commonly oblivious to the role of chance in their judgments and in their actions.
Numerous academic articles in journals such as the “Journal of Personality and Social Psychology,” “Psychological Review,” and “Econometrica,” among others, detailing his extensive research in psychology and economics.
La obra de Daniel Kahneman ha sido parcialmente traducida y editada en español, poniendo al alcance de los hispanohablantes sus contribuciones fundamentales a la psicología y la economía. En concreto puedes encontrar:
“Pensar rápido, pensar despacio”:
Editorial: DEBATE
Fecha de publicació: Juny de 2012
Aquesta obra aprofundeix en com funciona la ment humana en el procés de presa de decisions, presentant la teoria dels dos sistemes de pensament de Kahneman
“Ruido:Un fallo en el juicio humano”
Autor/a: Kahneman, Daniel / Sibony, Olivier
Editorial: DEBOLSILLO
Soroll ofereix una sèrie de remeis originals, pràctics i senzills per pensar millor.
