Especulació, inversió, biaixos i tennis. Descobreix la ruta cap a la prosperitat financera

Com a inversors, estem subjectes a múltiples biaixos que poden afectar negativament la nostra habilitat per a manejar les nostres finances amb èxit. Si desitges endinsar-te en el tema, et recomanem consultar la “Guia ràpida sobre els principals biaixos de l’inversor”, de la CNMV. Aquest recurs pot ser un excel·lent punt de partida per a familiaritzar-se amb aquests biaixos que solen afectar les decisions d’inversió.

Comportament especulatiu i biaixos

Em sorprèn veure la quantitat d’inversors que s’aventuren a comprar criptomonedes o accions sense el coneixement suficient, atrets per una espècie de “compra especulativa ludificada”. És ludificada perquè moltes de les plataformes dedicades al trading ho presenten de forma tan fàcil com jugar a qualsevol videojoc. 

En línia amb això, s’ha estrenat recentment la pel·lícula ‘Dumb Money’ als EUA, que ofereix una representació gràfica i dramatitzada dels alts i baixos de l’especulació borsària que van envoltar l’acció de GameStop en 2021. Els guionistes s’endinsen en el món de la inversió des de la perspectiva dels petits inversors, mostrant les conseqüències devastadores que l’especulació desenfrenada pot tenir per als inversors amb poca experiència que es deixen portar per l’especulació. La pel·lícula il·lustra, a més, el poder de les xarxes socials per a incitar a una multitud d’inversors novençans a realitzar apostes borsàries arriscades amb l’esperança d’aconseguir guanys meteòrics. La narrativa de ‘Dumb Money’ ofereix una mirada captivadora i a vegades ombrívola a la naturalesa especulativa dels mercats financers i els perills inherents de seguir cegament les tendències d’inversió populars. La majoria van perdre diners.

He observat que aquesta tendència respon no sols a l’esperança de tenir un cop de sort i fer-se ric, sinó que també pot ser deguda a la dosi d’adrenalina que ens provoca l’especulació, que per si mateixa pot produir algun efecte positiu per a qui la practica.

És conegut que la majoria dels inversors freqüents perden diners, motivats potser per l’emocionant possibilitat d’un guany significatiu. Aquest comportament pot comparar-se en alguns casos amb la compra de loteria: l’esperança de guanyar premis enormes preval malgrat les baixes probabilitats d’èxit.

Especulació, inversió i tennis

Per a explicar la diferència entre gestió activa i gestió indexada, sovint recorro a una analogia amb el tennis, un esport que sempre m’ha fascinat, encara que mai he estat particularment bo en ell.

L’analogia la faig per a il·lustrar els avantatges de la gestió indexada, crec que també és vàlida per a l’especulació. En el seu llibre “Winning the Loser’s Game”, Charles D. Ellis” ja assenyalava les similituds entre el tennis i la inversió, destacant que en totes dues disciplines, els amateurs solen perdre per errors propis més que per l’habilitat de l’oponent. Això pot traslladar-se al món de la inversió, on fins i tot els professionals gairebé mai superen al mercat de manera sistemàtica, especialment després de tenir en compte els costos i comissions.

CTA Fondos Indexados (CAT)

La dificultat de l’especulació i l’art de saber volear en el tennis

Recentment, observant al meu fill petit aprendre tècniques bàsiques de tennis, em vaig adonar que la “compra especulativa ludificada” pot comparar-se amb intentar volejar sense dominar primer els cops bàsics. La volea és un cop té els seus desafiaments i que requereix una considerable pràctica i una certa seguretat per a rematar el punt en la xarxa, similar a la necessària per a suportar les inevitables caigudes del mercat, que ja són difícils de suportar quan invertim, però molt més quan especulem perquè esperem resultats immediats.

La regla de les 10.000 hores: dominant l’art de la inversió i el tennis

Malcolm Gladwell, en el seu llibre “Outliers: The Story of Success”, argumenta que aconseguir el mestratge en qualsevol camp requereix aproximadament 10.000 hores de pràctica. Si considerem la carrera de Rafa Nadal, podem veure aquesta teoria en acció. Des de molt jove, Rafa va dedicar innombrables hores al tennis, arribant a acumular, segons les meves estimacions, unes 30,000 hores d’entrenament fins avui (tres vegades les necessàries per a ser un mestre).

Però fins i tot amb aquest nivell de dedicació i entrenament, el domini total, especialment en la xarxa, és una meta esquiva. En el tennis, malgrat tant entrenament i de ser un dels millors, no s’assegura la victòria en cada acostament a la xarxa; fins i tot els grans com Nadal i el prometedor Carlos Alcaraz no guanyen cada punt que disputen en aquesta zona crítica del camp. De fet, Alcaraz aconsegueix un impressionant 65% d’èxit, mentre que Nadal, amb totes les hores de pràctica i experiència, té un percentatge lleugerament menor. Això vol dir que pot arribar a perdre més del 35% dels punts en la xarxa.

Aquesta realitat ens planteja una consideració vital sobre la inversió: encara que l’especulació és indispensable per a la dinàmica dels mercats, porta amb si un alt nivell de risc. És fonamental estar equipat per a navegar els invariables alts i baixos que aquesta comporta. A més, els inversors novençans s’enfronten a una probabilitat significativament alta d’incórrer en pèrdues, no sols a causa de la menor probabilitat de prendre decisions encertades, sinó també perquè l’especulació sovint busca resultats ràpids, que per definició no sempre es produeixen fins i tot en les millors companyies.

No tinc res en contra de l’especulació. Jo mateix he experimentat els desafiaments de la inversió especulativa i de la inversió directa, però és una ruta que no recomanaria als inversors novençans. És essencial tenir una sòlida comprensió dels fonaments abans d’aventurar-se en territori més volàtil i arriscat, tenir una sòlida psicologia inversora i, a més, diners que no necessites per a poder arriscar. Per això, en general, és millor pensar a invertir a llarg termini que especular.

Nueva llamada a la acción

Cap a una inversió més intel·ligent: el joc dels perdedors

Abans de capbussar-se en el món de l’especulació, recomanaria que els inversors es dotin d’una sòlida comprensió i experiència, recorrent primer a instruments passius com a fons indexats o ETFs que repliquen el comportament mitjà del mercat.

Aquest enfocament prudent pot ser la clau per a una inversió reeixida a llarg termini. Ellis la denomina la inversió dels perdedors, com la millor forma que tenen els amateurs de poder guanyar partits, passant més pilotes que els contraris més que aventurar-se a jugar a guanyar punts, llegeixi’s a especular “fent volees”, on les nostres possibilitats d’èxit a penes aconseguiran el 50% o molt menys si som novençans. Seguint amb l’analogia, dubto que un tennista amateur superi el 25% d’èxit en les seves pujades a la xarxa.

Biaixos que inciten l’especulació

En analitzar el comportament especulatiu, identifico una connexió amb diversos biaixos cognitius ben coneguts, com:

  • El biaix del descompte hiperbòlic: La preferència per recompenses més petites però immediates sobre beneficis futurs més substancials.
  • El biaix de l’excés de confiança: Sobreestimar els nostres coneixements i judicis, ignorant la bretxa entre el que sabem i el que creiem saber.
  • El biaix de la il·lusió de control: Creure que tenim control sobre esdeveniments que estan més enllà de la nostra influència, la qual cosa sovint porta a assumir riscos excessius.

Aquests tres biaixos poden provocar-nos grans pèrdues no sols quan especulem, sinó també quan invertim a llarg termini.

L’aversió al risc: el biaix que ens torna a la realitat

Finalment, un altre dels biaixos més potents que ens domina és l’aversió al risc: ens provoca el doble de dolor perdre que el plaer que ens produeix un guany.

Per a un especulador, entenc que els biaixos anteriors haurien de ser més potents que l’aversió a la pèrdua. Però sabent que, estadísticament, molts d’ells no tindran èxit, temo que al final l’aversió al risc prevalgui després dels primers fracassos.

Conclusió

Igual que un bon jugador de tennis ha de dominar els cops bàsics abans d’aventurar-se amb tècniques més avançades, per exemple, les volees, els inversors han d’aprendre a invertir de manera estratègica a llarg termini abans de complicar-se en compres especulatives. Assegura primer els teus objectius financers a través d’inversions indexades i, amb experiència i aprenent a dominar els teus propis biaixos, podràs aventurar-te a “jugar en la xarxa” amb apostes especulatives i/o actives pas a pas.

Si vols aprofundir més en el tema dels biaixos en la inversió, et recomano que llegeixis els treballs de Kahneman Thaler.

Nueva llamada a la acción

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *


The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Post comment