Optimitzar la distribució d’actius és fonamental per a una cartera

Una correcta distribució d’actius (o assignació- “asset allocation” en anglès) juga un paper fonamental en el procés de gestió d’una cartera d’inversió. En aquesta nota, expliquem el què és i per què és tan important.

Comencem per aclarir què s’entén per classe d’actius. Una classe d’actius és una àmplia categoria d’inversions que tenen característiques en comú en termes de rendibilitat i risc, i que es comporten de manera uniforme respecte a certs estímuls del mercat. Les diferents classes d’actius se situen dins d’un barem, que va des dels de baix risc / baix rendiment esperat (com ara els bons de l’Estat a curt termini); a aquells amb alt risc / alt rendiment esperat (com les accions i algunes inversions alternatives).

La presència d‘una àmplia gamma de classes d’actius dins d’una cartera permet gaudir plenament dels beneficis de la diversificació. La teoria de cartera moderna, que té el seu origen en l’històric article Portolio Selection (1952) Markovitz, es basa, en la suposició, que la diversificació és l’eina principal per a la reducció del risc. Afegint a la nostra cartera, inversions (classes d’actius) de les quals, els seus rendiments no varien en la mateixa direcció, s’aconsegueix una reducció important del risc total de la cartera.

Com invertir, l’optimització d’una cartera a través de la distribució d’actius

Un cop escollit un nombre adequat de classes d’actius, es passa al procés que es defineix com a distribució d’actius, i que consisteix a assignar un pes específic a les diferents classes d’actius, dins de la cartera. L’objectiu en aquesta etapa és triar uns pesos que siguin consistents amb la tolerància al risc dels inversors, amb els seus objectius i les seves limitacions.

S’ha demostrat que a la distribució òptima d’actius se li pot atribuir aproximadament el 90% del rendiment de la cartera. Per tant, contràriament a la creença popular, no és la selecció de les inversions individuals dins de les classes d’actius la qual determinen el gruix de la rendibilitat de la cartera, sinó més aviat l’elecció dels pesos relatius de les classes dels propis actius. El procediment descrit anteriorment es defineix com a assignació o distribució estratègica d’actius. Es pot combinar amb la distribució tàctica d’actius que consisteix a variar els pesos de les diferents classes d’actius segons les expectatives del mercat a curt termini.

A Inbestme, hem creat tres diferents plans de carteres per adaptar-nos millor a les necessitats dels nostres clients:

Inbestme Strategic: són carteres diversificades i amb una optimització de la distribució estratègica d’actius.

Inbestme Dynamic: a més de la distribució estratègica, els nostres experts implementen addicionalment una distribució tàctica d’actius en una part de la cartera, segons la situació de mercat.

Inbestme Advanced: en base a una distribució estratègica d’actius, el client personalitza encara més, segons les seves prioritats i estil d’inversió.

La TPCDE (+51% acum. + 9% en el any) a 31/12/2015

Construeix tu mateix, una sencilla cartera d’ETFs

Balanç dels mercats al 2018

2018 ha estat, sense cap mena de dubte, el més difícil dels 10 anys posteriors a la gran crisi financera del 2008. Mirant el percentatge de classes d’actius que van acabar l’any en negatiu, probablement ha sigut un dels pitjors anys de la història. Hi ha hagut molt pocs actius on protegir-se ja que la

Què canvia després del cop d’estat fallit a Turquia?

Un maldestre cop d’estat

Els comentaris estan tancats.