Alguns inversors confonen els conceptes de Sharpe Ratio i rendibilitat corregida per risc. És cert que els dos utilitzen els paràmetres de la rendibilitat i volatilitat, però de manera diferent.
Què és la rendibilitat corregida pel risc?
La majoria dels inversors es regeixen primordialment per la rendibilitat a l’hora de valorar la bondat d’una inversió. Però un altre paràmetre fonamental és el risc o la volatilitat d’una cartera.
La rendibilitat corregida pel risc és simplement la ràtio entre tots dos. És a dir, dividir la rendibilitat per volatilitat:
R/S
On:
R: Rendibilitat de la cartera
S: Volatilitat de la cartera (o desviació típica de la cartera).
Per exemple: Si tenim dues carteres; (A) una amb una rendibilitat del 10% i una desviació típica del 12% vs. una altra cartera (B) amb una rendibilitat de l’11% i amb una volatilitat del 20% tindrem els següents ràtios de rendibilitats corregides per risc.
(A): 10% / 12% = 0.83
(B) 11% / 20% = 0.55
És a dir, la cartera A té una millor rendibilitat corregida per risc (0.83) que la B (0.55). Dit d’una altra manera a pesar que B té una rendibilitat una mica major (11% en comptes de 10%), com suporta més risc seria menys eficient en aquest aspecte.
Aquesta divisió ens dona les unitats de rendibilitat per unitats de risc. La cartera A obté 0.83 unitats de rendibilitat vs risc, mentre que la B obtindria menys, 0.55 unitats.
Aquesta simple divisió no és més que una simplificació del Sharpe Ratio que veurem a continuació i que en l’actual context de mercat (on els tipus són 0 o negatius) pot ser més que suficient per a comparar carteres d’inversió.
Què és el Sharpe Ratio?
El Sharpe Ratio o Ràtio de Sharpe és la mesura de rendibilitat ajustada a la volatilitat (risc) d’una cartera d’inversions. Una cartera amb un major Sharpe Ràtio es considera superior en relació amb els seus parells. La mesura va ser nomenada en honor a William F. Sharpe, un premi Nobel i professor de finances en la Universitat de Stanford.
A diferència del ràtio anterior, el Sharpe Ratio mesura l’excés de rendibilitat de la cartera després de restar el tipus d’interès lliure de risc, la qual cosa representa la rendibilitat d’una inversió sense risc relatiu. Normalment, es pren com a taxa lliure de risc, el tipus d’interès de les lletres del Tresor a 90 dies. Després es divideix l’excés de rendibilitat per la volatilitat de la inversió, també coneguda com la desviació típica.
Com més gran sigui el Sharpe Ratio, millor serà la rendibilitat del fons en relació amb la quantitat de risc que s’ha pres en la inversió.
La fórmula per a calcular la relació de Sharpe és {R (p) – R (f)} / s (p)
On:
R (p): Rendibilitat de la cartera
R (f): Tipus d’interès lliure de risc
S (p): Volatilitat (Desviació típica de la cartera).
Per exemple: Si tenim dues carteres; (A) una amb una rendibilitat del 10% i una desviació típica del 12% vs. una altra cartera (B) amb una rendibilitat de l’11% i amb una volatilitat del 20% tindrem els següents Sharpe Ràtio. El tipus d’interès sense risc per a les dues carteres serà del 3%:
(A): (10% – 3%) / 12% = 0.58 Sharpe Ratio
(B) (11% – 3%) / 20% = 0.4 Sharpe Ratio
Si dos fons ofereixen rendiments similars, la cartera amb major volatilitat tindrà un Sharpe Ratio més baix. Per a compensar la desviació típica més alta, el fons ha de generar una rendibilitat més alta per a mantenir un Sharpe Ratio més alt. En termes simples, mostra quanta rendibilitat addicional obté un inversor en assumir un risc addicional. Per tant, el Sharpe Ratio és una mesura de rendibilitat molt efectiva en ajustar la rendibilitat amb la volatilitat (risc) assumit.
A nivell orientatiu, el normal és que els Sharpe Ratios de les carteres estiguin per sota del 0,5. Això indica que un inversor ha d’acceptar com a norma, el doble de risc que rendibilitat.
És per això que inbestMe destaca la importància de la planificació financera i sempre recomana conèixer bé els teus objectius financers i horitzó. Finalment, deus saber quin perfil és el més adequat per a tu.
