El capital humà i el capital financer
Un concepte que sovint es passa per alt, durant la definició estratègica de la distribució d’actius, és el de capital humà.
La riquesa total d’un individu es compon de dos components: el capital humà i el capital financer. El capital humà, és el valor present dels ingressos laborals futurs. El capital financer ve donat de les inversions en actius financers i d’ immobles.
El capital humà és, en molts casos, la forma principal de riquesa d’un individu. Molt probablement la riquesa d’un jove de 25 anys consistirà gairebé exclusivament de capital humà. Durant el transcurs del temps, el capital humà pagarà els “dividends” en forma d’ingressos del treball que aniran a incrementar el capital financer. Aquesta etapa de la vida es defineix sovint com a “fase d’acumulació”. Al final de la nostra vida laboral la riquesa estarà formada exclusivament pel capital financer.
Els fluxos d’ingressos del treball vénen tradicionalment assimilats a aquells d’un bo. Si aquesta premissa és certa i en la primera etapa de la vida laboral el capital humà té el pes predominant, en la decisió de l’assignació de capital financer haurem de donar prioritat a la inversió en renda variable. En molts casos, el pes de capital en renda variable serà del 100% i ha d’anar progressivament disminuint en el transcurs de la vida de la mateixa manera que anirà disminuint la importància relativa del capital humà respecte al capital financer.
El pes del capital humà és clau per a les nostres decisions financeres
En termes generals això és cert encara que que els ingressos del treball obtinguts no poden ser considerats lliures de risc. El seu risc varia d’acord amb el tipus d’activitat.
Si els fluxos d’ingressos d’un professor universitari poden ser equivalents a les d’un bo, els ingressos d’un corredor de borsa, en termes de risc estaran més a prop d’una inversió de capital en renda variable. Per tant el catedràtic es considera que té una part invertida de la seva riquesa total de la renda fixa i per tant pot assignar més recursos a les inversions de més risc. El corredor de borsa, per contra, haurà d’assignar una part més gran de la seva riquesa financera en inversions relativament menys arriscades. Pel que fa al corredor de borsa, a més, si inverteix en accions es podria també plantegen un problema de correlació entre la seva feina i la seva cartera financera. En cas de fortes caigudes en el mercat de valors patiria pèrdues en la seva cartera d’inversions i probablement veuria augmentat el risc de perdre la feina.
És una bona pràctica no invertir en activitats financeres que estiguin relacionats amb el nostre treball. Aquest aspecte sovint es passa per alt perquè els inversors prefereixen mantenir actius financers en sectors amb els que creuen estar familiaritzats. D’aquí que molts treballadors tenen una part significativa de la seva cartera financera invertit en accions de l’empresa per la qual treballen o empreses que operen en la indústria del mateix sector amb la conseqüent concentració de risc.
El capital humà i el risc
Si l’ocupador fes fallida, l’empleat hauria de suportar pèrdues en la seva cartera financera a més d’haver perdut la seva trabajo.La flexibilitat del treball, que és la possibilitat de treballar més en cas de necessitat, és també un factor a considerar en el procés de decisió de assignació d’actius. Un treball més flexible dóna l’oportunitat de superar més fàcilment les fases adverses del mercat i per tant permet destinar un major pes a la renda variable.Por Finalment, a partir de l’anterior, sembla necessari tenir en compte el capital humà de l’inversor en la determinació estratègica d’assignació d’actius. També s’han de fer consideracions apropiades pel que fa al risc ia la correlació amb altres classes d’actius a la cartera per tal d’evitar assignacions incorrectes o concentració excessiva de risc.
Una manera interessant de resoldre els aspectes personals de l’inversor és tenir en compte els seus objectius vitals.
