El vehicle més utilitzat, però sovint el més ineficient.
El fons d’inversió, és el producte normalment més ofert per la banca comercial i assessors financers. Un fons d’inversió té un objectiu o índex de referència amb el qual es compara. El fons d’inversió, és comercialitzat per la firma d’inversió que el gestiona i per intermediaris que el comercialitzen i solen tenir diversos trams, als quals corresponen diferentes comissions segons l’import mínim a invertir. La majoria dels inversors, no són conscients quan contracten un fons, de quina comissió estan pagant, ni a qui. Aquesta comissió es reparteix entre el comercialitzador (banc, agència de valors o assessor financer) i la pròpia gestora del fons.
Darrere de cada fons hi ha un gestor o diversos gestors segons la importància.
Per a l’inversor particular, moltes vegades és el recurs més utilitzat perquè les sigles que l’emparen donen tranquil·litat a l’inversor.
En alguns països, l’ús de fons té avantatges fiscals importants ja que quan es traspassa d’un fons a l’altre, la plusvàlua que s’ha acumulat no té fiscalitat fins al moment de la seva venda, amb el que podem anar posposant la factura fiscal en el temps.
Com invertir:
A inbestme, rarament fem servir fons d’inversió en les nostres carteres. La raó principal, és que els fons d’inversió s’han demostrat ineficients per traslladar la rendibilitat a l’inversor, d’acord amb el risc assumit. Múltiples autors han tractat el tema, i en gairebé tots els llibres que aconsellem, es tracta el tema de manera àmplia i recurrent. Els diferents autors ens mostren, com al llarg de la història els fons gestionats han estat incapaços de batre el mercat sobretot en el mitjà / llarg termini. Podem veure com això es segueix reproduint en estadístiques recents, sent molt dificil trobar aquell 10% que si ho aconsegueixen. D’aquest 10% que ho aconsegueixen (suposant que sobrevisquin en el temps), pocs són els que ho fan consistentment. La persistència dels fons escasseja, tal com es torna a demostrar en aquest estudi recent: menys del 5% dels fons demostren persistència en aconseguir resultats per sobre dels seus benchmarks.
Les raons principals, són les limitacions legals a què estan sotmesos els gestors, la tendència a l’excessiu trading, i sobretot els alts costos de gestió, gairebé sempre fixos (o combinació amb variables) que ronden sovint el 2%.
És obvi, que les grans marques i els avantatges fiscals dels fons en alguns països, segueixen atraient a molts inversors, però és un fet, que això va en detriment de la rendibilitat final. Aquest informe d’IESE, que estudia l’evolució dels fons a Espanya del 1998-2013, és també concloent.
Una primera excepció interessant, poden ser els fons de retorn absolut. L’objectiu d’aquests fons, ja no és seguir un índex, sinó aconseguir una rendibilitat passi el que passi i per això, si la combinació risc / retorn (net) obtingut encaixa amb els nostres objectius, la comissió del fons (que sol ser de les més altes al voltant del 3%) perd importància, el que realment importa és que l’objectiu, s’obtingui de manera sistemàtica.
Una segona opció, és que comença a haver-hi una oferta de fons d’inversió indexats de baix cost que igual que els ETF, són una bona alternativa. Aquesta oferta és de moment limitada i amb poques opcions per construir carteres totalment diversificades.
Avui en dia, l’inversor particular té l’opció de buscar l’exposició als mercats o classes d’actius, en funció del seu perfil de risc amb ETFs (Exchanged Trade Funds), fons d’índexs cotitzats, que s’han demostrat molt més eficients per la seva senzillesa , eficiència i costos (en el rang de 0,05% a 0,25% es troben moltes opcions) i que també compten amb grans gestores que els avalen (Vanguard seria la més significativa als EUA). Quant als avantatges fiscals que tenen els fons en alguns països, hi ha fórmules d’obtenir similars avantatges fiscals, anticipant pèrdues.
En conclusió, davant la baixa persistència dels fons, és un esforç en va, trobar el fons que batrà el mercat. A més, ningú sap per endavant ni existeix cap indicador, que ens permeti identificar com serà el fons estrella. La bona notícia, és que l’inversor que no vol complicar-se la vida a fer la seva pròpia selecció d’accions, té una opció, una millor manera. Els fons d’índexs, “traquegen” el seu índex menys una petita comissió. Per tant un portafoli de fons d’índexs (ETF) de baix cost assegura a l’inversor obtenir un retorn més que raonable del rendiment del mercat. És una manera per a l’inversor, de posar les probabilitats del seu costat i per tant augmentar les seves possibilitats d’èxit en la inversió, sense haver de provar sort en la difícil tasca de preveure quin serà el gestor de fons persistentment guanyador.
Si vols començar a fer les primeres passes en el món de la inversió, les nostres carteres Inbestme Strategic són una excel·lent manera de començar. Coneix el teu perfil d’inversió i comença a invertir amb nosaltres com més aviat millor. El temps és el millor aliat per a l’inversor disciplinat. En elles combinem òptims portafolis amb ETF de diferents tipus d’actius i mercats. Ara pots ser un reeixit inversor i només a partir de 1.000 €.
