La complexitat de l’OPEP
Des de l’estiu de 2014 s’han utilitzat rius de tinta i terabytes de píxels per presentar, comentar, explicar, refutar, i donar la volta a les declaracions i decisions, darrere de l’escenari, que han marcat la forma d’actuar d’una cada vegada més densa organització, coneguda per l’acrònim de OPEP. La raó és òbvia.
L’Organització de Països Exportadors de Petroli és la coalició de diversos estats sobirans (especialment Aràbia Saudita, Iraq, Iran) que en conjunt representen, amb diferència, el major productor de petroli al món (Gràfic 1), i que, en relació amb la producció total de petroli cru del nostre planeta, extreuen un barril de petroli de cada tres. (Taula 1).
Gràfic 1- Producció diària de petroli (K barril/dia) amb al menys 500k diaris. Font (I.E.A, OPEP, Sept 2016)
Taula1- Producció total de petroli
La decisió de novembre de 2014
La decisió adoptada al novembre 2014 de no reduir la quantitat de petroli produït per aquesta organització ha accelerat i ha amenaçat de fer permanent el col·lapse dels preus del petroli, que va començar precisament l’estiu de 2014 (Gràfic 2).
Han estat molts, potser massa, els que a finals de tardor de 2014 atribuïen encara a l’OPEP la funció rebalancejadora d’última instància del mercat del petroli. I la decisió de no aplicar cap retallada en la seva producció va ser entesa pel mercat com “la fi” de facto, d’aquest “càrtel” de productors.
Al cap i a la fi, encara era l’OPEP -segons molts – la que va tenir una contribució decisiva en el reequilibri del mercat del petroli a la tardor de 2008, quan tothom semblava estar prop de l’abisme enmig de la crisi financera que va portar a la fallida de Lehman Brothers.
En aquell moment, a la 151 reunió de desembre de 2008, es va decidir retallar un total de 4,2 milions de barrils per dia la producció de petroli respecte a la de setembre del mateix any (29.045.000 de barrils / dia). I el preu del petroli cru no va necessitar gaire temps per pujar (Gràfic 2).
Gràfic 2- Evolució del preu del Brent
Canvis estructurals en el mercat del petroli
No obstant això, des de llavors tot ha canviat molt, tant a l’OPEP com fora.
Esquemàticament podem dir:
1- La crisi de preus del cru de 2008-09 va ser causada per un col·lapse de la demanda agregada (Gràfic 3, àrea vermella) mentre que avui s’enfronta a un context de disminució de preus del cru davant una demanda creixent (Gràfic 3, zona verda);
2- La producció incremental de petroli al món ha mutat substancialment des de setembre de 2008, i està en mans dels Estats Units (Gràfic 4);
3- Les relacions polítiques i geopolítiques entre els diferents membres de l’OPEP es troben deteriorades.
Gráfic 3
Gràfic 4- Evolució de la producció incremental diària
La reunió de novembre de 2016
Creiem que aquests tres elements han estat àmpliament – i erròniament – infravalorats durant la tardor de 2014 i que en canvi s’han tingut en compte – encara que tard – durant la recent reunió del passat 30 de novembre de 2016. En aquesta ocasió es va acordar reduir la producció OPEP al voltant de 1,2 mb / dia i a 32,5 mb / dia a partir de gener de 2017. Cal tenir en compte que això són més de 7 milions de barrils més que el nivell de producció previst al desembre de 2008, en resposta al xoc de la demanda agregada provocada per la crisi financera.
L’avaluació del punt 2) per part dels membres de l’OPEP es mereix un breu aprofundiment.
Després d’anys d’inversions i experimentacions més o menys reeixides, les tècniques de perforació horitzontal i la fracturació dels sediments d’esquist (l’anomenat shale oil and gas), dels quals els Estats Units són sobreabundantment rics, han tornat a posar els Estats Units al capdavant en l’extracció de cru, fins al punt que des de setembre de 2008 fins a setembre de 2014 la producció incremental de petroli a l’EUA va augmentar en una mica més de 5 milions de barrils / dia. L’ordre aparentment establert de jerarquies de subministrament d’energia sembla haver-se alterat de forma permanent.
L’aposta perduda per l’OPEP
L’aposta – perduda – que l’OPEP va decidir jugar a la tardor de 2014, va ser precisament la de creure que l’explosió de la producció nord-americana de l’any 2008 a 2014 només era possible perquè el preu del petroli (amb la complicitat del poderós estímul monetari que els bancs centrals van efectuar a escala global i que van ajudar – Gràfic 3 – al fet que la demanda mundial de petroli s’enlairés de nou), havia crescut de manera portentosa (Gràfic 2), fent econòmicament sostenible els milers de milions de dòlars d’inversió en Drilling and Perforation, que no ho haurien estat, amb preus del petroli menys exorbitants.
La decisió de no reduir la producció a la tardor de 2014 es va fer pensant que si els preus del cru es desinflaven de manera transitòria, deixarien ràpidament noquejats als productors yankees, tornant al mercat la quota de producció robada de manera inesperada per les ambicioses corporacions de EUA
La realitat de l’últim bienni s’ha encarregat de demostrar l’ equivocada que havia estat aquesta suposició.
La producció de petroli dels Estats Units, davant d’una reducció de més del 60% del preu del cru, ha caigut en menys del 15%, actualment s’estabilitza al voltant de 8,5 milions de barrils / dia (Gràfic 5). A més, l’augment de l’eficiència i l’eficàcia de les tècniques d’extracció i una major fortalesa financera de les empreses, que van sobreviure al descens als inferns, dels últims dos anys; fan molt plausible que el recent tall (mínim) de la producció de la OPEP, proporcionarà una nova oportunitat per augmentar la producció nord-americana, portant-la dins de 6-9 mesos de nou per sobre dels 9 milions de barrils / dia.
El dilema de l’OPEP
L’OPEP, per tant, es troba avui en una posició extremadament incòmoda. Els preus del petroli a nivell mundial reflecteixen, sens dubte, un nou ordre jeràrquic que s’ha establert en la producció d’hidrocarburs.
D’una banda, una manca d’acció prolongada per part de l’Organització seria interpretada com la dissolució de facto. Des del moment que un càrtel abdica a favor del mercat, la definició del preu del bé del qual el càrtel mateix és el productor, deixa de ser ipso facto un càrtel.
D’altra banda, la reducció unilateral de la producció de cru als països de l’OPEP, fa entrar automàticament en joc subjectes d’altres latituds, que amb cínica eficàcia, són capaços d’extreure petroli, que fins fa només 15 anys era tècnicament irrealitzable.
A mig termini, l’OPEP pot pel seu compte crear una base per als preus del cru, però difícilment aconseguirà, com feia fa 10 anys, estimular violents ascensos mundials de preus.
