Els mercats assumeixen la possibilitat de noves retallades de taxes
La NIRP (política de tipus d’interès negatiu), sembla ser el nom del “nou joc” en aquest moment. Les expectatives per a una NIRP han augmentat dramàticament des del inici d’any. El Banc del Japó, el BCE i els bancs centrals de Dinamarca, Suècia i Suïssa, ja han adoptat una política de tipus d’interès negatiu. La FED està avaluant la possibilitat de taxes negatives, i per primera vegada s’ha requerit als bancs d’Estats Units per dur a terme les proves d’estrès, incloent en els seus escenaris, la possibilitat de tipus d’interès negatius.
Segons els economistes de JP Morgan, el BCE podria reduir la taxa que cobra als dipòsits bancaris a -4,5% (sí, almenys quatre punts coma cinc per cent!), El Banc del Japó al -3.45%, i la FED fins al -1,3% i el Banc d’Anglaterra a -2,5%. La idea és que els bancs comercials, en tenir càrregues pels fons dipositats al banc central, es veuran empesos a augmentar el crèdit a l’economia real.
Però si la ZIRP (política de tipus d’interès zero) va garantir un llarg període de revaloració dels preus dels actius i les baixes volatilitats dels mateixos, les expectatives d’una adopció generalitzada de polítiques NIRP estan causant una onada de pànic en els mercats financers. Es tracta d’un experiment monetari sense precedents i estem entrant en territori desconegut.
De la “nova normalitat” a la “nova anormalitat”
Els inversors, tenen por que l’economia mundial pugui estar dirigint-se cap a una nova recessió, amb taxes a prop o per sota de zero i amb les polítiques dels bancs centrals cada vegada més incapaces d’aixecar les expectatives d’inflació. Les taxes negatives podrien perjudicar la rendibilitat dels bancs, i aquesta és la raó per la qual les accions dels bancs s’estan desplomant des del començament de l’any. Aquests nous procediments de “rescat” estan exacerbant el nerviosisme dels inversors cap als bancs.
A partir de la idea de la “nova normalitat” (un període de baix creixement i baixos tipus d’interès que va seguir a la crisi de 2008/2009) podríem estar entrant en el que alguns comentaristes diuen la “nova anormalitat”.
El mercat espera molt més, aquesta vegada.
Dit això, el mercat ha anat probablement una mica per endavant dels esdeveniments, amb expectatives extremadament negatives. La setmana que ve, veurem probablement, com de costum, una allau d’informes dels analistes de tot el món, sobre com les taxes negatives poden afectar l’economia i com de profunda podria ser la recessió.
Però la realitat és, pel que fa als EUA, que l’economia segueix creant llocs de treball i els salaris estan augmentant. Tot i que les perspectives de creixement a tot el món han disminuït, la FED serà molt reticent a adoptar una política de tipus d’interès negatiu, ja que el canvi de sentit en l’estratègia soscavaria la seva credibilitat, i també a causa de les preocupacions que generaria sobre el funcionament de l’enorme mercat monetari dels Estats Units.
El BCE probablement presentarà un paquet audaç de noves mesures de flexibilització al març. Amb una taxa de dipòsit encara més baixa amb gran possibilitat de ser aplicada, la recent agitació del mercat podria debilitar l’habitual oposició política a les noves mesures no convencionals. Aquest cop, necessiten anar més enllà del que s’esperava, pel que fa a la composició i la quantitat de QE. El mercat els està anticipant, que una reducció de la taxa per si sola no serà ben rebuda.