La principal funció dels bancs és actuar d’intermediari financer. Per a això, capten l’estalvi dels dipositants i li ho presten a altres persones que necessiten finançament, cobrant per això un interès. En aquest procés tenen lloc dues de les funcions principals dels bancs en l’economia moderna: el processament dels pagaments i, sobretot, la creació de diners.
Però, saps alguna cosa de l’economia moderna, com creen diners els bancs i què ocorre al llarg d’aquest procés tan important? A continuació, t’ho expliquem.
El coeficient legal de caixa i la reserva fraccionària
Quan una persona deixa els seus estalvis en el banc, assumeix que podrà recuperar-los quan desitgi, o bé utilitzar-los per a fer pagaments en qualsevol moment. És a dir, assumeix que el banc guarda en una espècie de caixa forta el 100% dels seus estalvis, que tindrà disponible en tot moment.
No obstant això, en la pràctica, aquesta situació dista bastant de la realitat. Atès que no tots els dipositants acudiran en massa al banc a retirar els seus estalvis, la pràctica bancària és no mantenir la totalitat dels diners dels dipositants, ja que ni tan sols estan obligats legalment a això. Gràcies a la reserva fraccionària, poden mantenir simplement una proporció d’aquests.
Aquest percentatge es coneix com el coeficient de caixa, i és un dels instruments més potents dels bancs centrals per a influir en la política monetària. A Europa, el BCE ha establert un coeficient legal de caixa de l’1%. La qual cosa vol dir que els bancs tan sols estan obligats a mantenir en reserves del banc central l’1% del total dels diners dels dipositants.
Aquest coeficient de caixa determina la proporció amb la qual es crea els diners bancaris. Quan aquest augmenta, augmenten les reserves legals en el banc central i, en conseqüència, els diners que ha de mantenir el banc en liquiditat. Per contra, si aquest disminueix, augmenta els diners que el banc pot utilitzar per a concedir préstecs.
El procés de creació de diners bancaris en l’economia moderna
En afirmar que els bancs creen diners, no estem dient que imprimeixin bitllets. En realitat, realitzen una simple anotació comptable en els seus llibres comptables que, això sí, és exigible de ser convertit en bitllets si el dipositant així ho reclama.
Ho veurem amb un exemple. Una persona obre un compte corrent amb 1.000 €. El banc utilitza part d’aquests diners, posem 900 €, per a prestar-lo a una altra persona. En aquest cas, el dipositant pot fer ús de 1.000 €, mentre que la persona que hagi contret el préstec, té a la seva disposició 900 €, que també diposita en el mateix banc. És a dir, amb 1.000 € inicials s’han creat 900 € més.
Aquest procés no es deté aquí. El banc utilitza part dels 900 € del segon dipositant per a realitzar un nou préstec a una altra persona. Si tan sols deixés el 10% en reserves, podria prestar (crear) fins a 810 €. D’aquesta manera, partint de 1.000 € s’han creat 1.710 € nous (900 € + 810 €) que abans no existien. En total, existeixen en l’economia 2.710 € a partir de 1.000 € inicials.
En finalitzar el procés, el banc haurà creat un total de 10.000 € partint de 1.000 € inicials, dels quals, tenint en compte que en l’exemple hem utilitzat un coeficient de caixa del 10%, haurien de destinar-se a reserves 1.000 €.
Principals problemes de la creació de diners: el temut pànic bancari
El procés de creació de bancari funciona perquè els dipositants no acudeixen en massa a rescatar els seus diners dels bancs.
Si això ocorregués, normalment davant situacions econòmiques crítiques, es produiria el temut pànic o correguda bancària, un esdeveniment en el qual els clients de bancs que funcionen sota un model de reserva fraccionària realitzen en un curt espai de temps una retirada massiva dels seus dipòsits bancaris, i que va ser retratat en la mateixa pel·lícula de Mary Poppins.
En aquests casos, els governs solen optar per aplicar un corralito financer, és a dir, una restricció en la retirada de fons. Això va ser precisament el que va ocórrer a l’Argentina en 2001 o més recentment, a Xipre en 2013, quan la por davant un eventual col·lapse de les seves respectives monedes van fer que els governs es veiessin obligats a restringir la retirada de diners.
En realitat, són fenòmens poc habituals per als quals és necessari que es produeixi un fenomen econòmic bastant crític.
Inverteix a través d’inbestMe
Amb inbestMe podràs invertir en una àmplia selecció de vehicles d’inversió amb els quals combatre la inflació i rendibilitzar els teus estalvis.
Ja sigui a través de fons d’inversió indexats, ETFs (fons cotitzats) o fons ISR, tindràs a la teva disposició accés a una àmplia gamma d’actius per a rendibilitzar els teus diners a curt, mitjà i llarg termini.
