Rebaixes als mercats borsaris (2025)?

Fortes caigudes als principals índexs borsaris

Aquesta és la forma més comuna en què continuaríem comunicant-nos en relació amb les caigudes recents per les caigudes borsàries provocades per la guerra d’aranzels iniciada per Trump.

Com veiem a la imatge superior el Nasdaq 100 ha caigut prop del 20%, l’S&P500 un 15% i l’Stoxx Europe 600 al voltant del 10%. Aquesta és la fórmula clàssica com una entitat financera es comunica, ja sigui per temes reguladors, o per prudència o per una combinació de totes dues.

En rebaixes tothom corre a comprar… però quan hi ha “rebaixes” als mercats financers, molts surten corrent

La resposta és com interpretem la informació.

És el que en economia conductual es coneix com a “framing”: la manera com es presenta una notícia o dada pot canviar completament la nostra reacció, encara que el fet no canviï.

Una caiguda del NASDAQ del 20%, de l’S&P 500 del 15% o de l’MSCI Europe del 10% es comunica habitualment com una “enfonsada” o una “crisi”. Amb aquests titulars, la por s’apodera de nosaltres. Però si diguéssim que aquests mercats estan “descomptats” o “de rebaixes”, no canviaria la nostra perspectiva?

Imaginem que fos possible fer servir aquesta comunicació, potser no reaccionaríem de manera diferent?

És curiós que tinguem clar quan hem de comprar un pis és millor fer-ho quan estan barats, quan hi ha una crisi al sector immobiliari i en comptes de comprar, diguem a 4000 € el M2 el comprem a 3.500.

Als mercats borsaris passa una cosa semblant. Estadísticament, quan cauen els preus dels actius financers, pugen les expectatives de rendibilitat futura.

Estàs pagant menys pels mateixos beneficis futurs, per tant, el punt d’entrada és millor.

I, no obstant, moltes persones fan just el contrari: venen quan baixa, paren les seves aportacions, congelen les seves decisions… quan haurien de seguir o potser fins i tot incrementar les seves inversions com fem amb un pis.

Per què actuem així? Per què venem a les rebaixes borsàries?

Perquè som humans. Per què la nostra psicologia financera és molt feble i l’aversió a la pèrdua està arrelada profundament en el nostre comportament.

Quan la roba baixa un 20%, comprem.

Quan un índex baixa un 20%, els que no entenen de què va això, s’espanten i es venen.

Però també influeix el que s’anomena el framing (emmarcat veure nota) que ho canvia tot.

“Desplomi” sona a por.

Descompte sona a oportunitat.

Però és el mateix: preus més baixos.

Nota sobre el Framing

El framing o emmarcat és un concepte de l’economia conductual descrit per Daniel Kahneman (Premi Nobel d’Economia) i Amos Tversky. Es refereix a com la manera com es presenta una informació influeix en la percepció i les decisions de les persones, encara que les dades objectives no canviïn.

Per exemple, no reaccionem igual si ens diuen que un tractament té un 90% d’èxit que si ens diuen que té un 10% de fracàs, encara que sigui exactament el mateix. En inversió, passa igual: dir que “el mercat ha caigut un 20%” genera més por de dir que està “un 20% més barat”.

Aquest biaix cognitiu ens pot portar a prendre decisions poc racionals si no el tenim present.

Referència:

Kahneman, D., & Tversky, A. (1979). Prospect Theory: An Analysis of Decision under Risk. Econometrica.

El pànic no és pas una estratègia d’inversió. I aturar-se, no hauria de ser una opció.

Als mercats borsaris és impossible avançar un mínim. Per tant, és impossible dir compra ara que és la millor oportunitat que tindràs.

Això en realitat és el mateix a les rebaixes!

Hi ha les primeres rebaixes, però si cal es fan segones rebaixes, o es liquida per “tot a 10€” o “2×1”.

Hi ha coses encara més incomprensibles, però és clar que estan lligades al que ja hem comentat. És que n’hi ha que paren les decisions d’inversió en “rebaixes”.

Ja hem dit que no podem oficialment publicar rebaixes al sector financer. Però sí que gosem dir que parar d’invertir és una de les pitjors opcions. El pànic no és una estratègia d’inversió: quan baixa el preu del pis que estàvem buscant, en general no ens parem.

I sabem que els inversors que no paren són els que aconsegueixen els objectius. En tot cas, la inversió recurrent ens protegeix de nosaltres mateixos.

Aturar la nostra inversió quan els índexs han caigut és com deixar de comprar un pis quan baixa de preus.

Per a les aportacions quan el mercat baixa és com deixar de córrer en una marató just quan comença la pujada.

Les nostres carteres d’inversió estan dissenyades per al mitjà/llarg termini, és a dir 3 anys o més (la majoria a 10 anys o més), per tant el que passa en un mes, o fins i tot un any hauria de tenir molt poca importància, atesa virus, aranzels o qualsevol altra bèstia maligna. Si és una llarga recessió, les aportacions constants ens ajuden a comprar més barat i baixar el nostre cost d’adquisició futur. I si és la fi del món poc importen les nostres inversions.

Durant la COVID-19, el món no estava preparat.

Avui sí que ho està.

Els aranzels, els tipus d’interès que pugen i baixen, polítics extravagants… fins i tot les guerres no són res de nou.

De fet, amb els aranzels la rapidesa de les caigudes (recorda descomptes) s’assemblen com s’observa al gràfic superior a les del Covid19. La qüestió que es farà tothom és si els mercats han baixat massa, o encara poc.

Però sí que estem segurs, que el món el tornarà a superar.

No sabem si són les primeres rebaixes, o ja són les segones, o si hi haurà unes terceres i quartes. Sabem que aquesta incògnita existeix i ningú no la pot dilucidar. És impossible endevinar el mínim.

Probablement quan cauen els mercats hi ha una percepció que estaran baixos per sempre, o no pararan de baixar, però això no ha estat mai així. Com diu Peter Lynch “No sé si els propers 1.000 punts del Dow Jones seran cap amunt o cap avall, però estic segur que els propers 10.000 seran cap amunt”

És una manera brillant i simple de recordar que el curt termini és impredictible, però el llarg termini tendeix a premiar els inversors pacients ja que els mercats pugen més que baixen. I això, històricament, sempre ha funcionat.

Una bona recomanació és centrar-se en els nostres objectius activant el nostre simulador d’objectius i concentrar-nos en allò que controlem el temps i les nostres aportacions siguin puntuals o recurrents, en la resta poc podem fer

Invertir és continuar confiant en el progrés, fins i tot en moments de dubte. La fórmula de guanyar a la borsa és no seguir el seu joc.