Amb la notícia recent de la pujada d’un 0,25% del BCE i la FED, no només els tipus d’interès s’eleven, sinó també les nostres expectatives de rendiment, fet que es tradueix en un increment en el potencial de creixement de la nostra Cartera d’Estalvis.
El BCE i la FED pugen un 0,25%
Aquesta setmana, tant la Reserva Federal (FED) com el Banc Central Europeu (BCE) van decidir apujar els tipus d’interès 25 punts bàsics més (0,25%). Les dues decisions eren àmpliament esperades (i descomptades/anticipades pel mercat).
Després d’aquestes decisions, les polítiques de restricció monetària decidides per la Fed han estat concretades en pujades de tipus acumulades del 5,25% i del 4,25% per al BCE.
Tot i això, els dos bancs centrals van decidir no comprometre’s per endavant a noves pujades, com han fet els últims mesos. Van dir que les seves decisions dependran de les properes dades econòmiques.
Segueix la batalla contra la inflació
La batalla contra la inflació no està guanyada, però la inflació s’ha alentit considerablement. La inflació va assolir un màxim del 9,10% als Estats Units i del 10,6% a Europa. Ara l’augment dels preus s’està alentint, respectivament al 3% als EUA i al 5,5% a Europa. El descens es deu principalment a la caiguda dels preus dels béns i de l’energia. L’anomenada inflació subjacent (la que exclou aliments i energia) continua sent massa alta, respectivament del 4,8% i el 5,5%.
No obstant això, la situació econòmica sembla força diferent als Estats Units i a Europa. Les dades comunicades aquesta setmana sobre el PIB dels Estats Units continuen mostrant un creixement del 2,4% (superior a l’1,8% previst pels analistes) gràcies al consum privat, que continua sent extremadament sòlid gràcies a l’excés d’estalvi acumulat durant la pandèmia.
El mercat laboral també es manté molt sòlid, amb una desocupació històricament baixa del 3,6%. De fet, les empreses es mostren molt reticents a acomiadar treballadors davant la dificultat de trobar-los, sobretot pel que fa als llocs poc qualificats.
A Europa sembla que la situació és diferent. El creixement està més estancat i la pressió recau sobretot a Alemanya, que abans va ser el motor de creixement d’Europa. L’última enquesta sobre préstecs del BCE, publicada aquesta setmana, ha mostrat com les empreses i els particulars han reduït dràsticament la quantitat de finançament que demanen. Això pesarà sobre el creixement econòmic en el futur.
Tenint en compte tot això, és probable que els bancs centrals hagin conclòs el seu cicle de pujades o, en tot cas, que estiguem molt a prop del final. Una qüestió diferent és quant de temps volen els bancs centrals mantenir els tipus d’interès en aquests nivells. Inicialment, els inversors apostaven que els bancs centrals començarien molt aviat a reduir-ne els tipus.
Els bancs centrals volen mantenir tipus alts
En qualsevol cas, ha quedat clar que els bancs centrals tenen la intenció de mantenir els tipus d’interès alts durant un període perllongat, fins que estiguin raonablement segurs que la inflació ha disminuït de manera estructural i s’està controlant novament al nivell objectiu del 2%. Segons l’experiència del passat, baixar els tipus d’interès massa aviat podria provocar un nou repunt de la inflació.
Actualment, els mercats preveuen que els tipus d’interès comencin a baixar el primer trimestre del 2024 als Estats Units i uns mesos més tard a Europa.
El banc del Japó
Convé revisar algunes notícies també del Banc del Japó (BOJ) que, al contrari que els bancs centrals occidentals, mai no es va embarcar en el cicle d’enduriment monetari. El Banc del Japó aplicava una política de control de la corba de rendiments, segons la qual el banc central comprava deute públic cada vegada que els rendiments pujaven per sobre del 0,50%, posant-los un límit.
Aquesta setmana el BOJ va revisar aquesta política, mantenint el rang del 0,5%, però ara aquesta política es converteix en el que han anomenat “corredor de referència” (reference corredor en anglès).
Això vol dir que es permetrà que els rendiments es moguin gradualment per sobre d’aquest nivell. Entre el 0,5% i l’1% el control de la corba de rendiments es pot aplicar amb més flexibilitat (el BOJ denomina aquest enfocament “àgil”), mentre que el límit rígid es fixa ara en l’1%.
És probable que el mercat vulgui anar immediatament a comprovar què significa la flexibilitat del BOJ a la zona del 0,5%-1%.
Fuente: Bank of Japan
Les nostres Carteres Estalvi pujaran al voltant del 3,25% a Euros i al 4,80% a Dòlars
Les nostres carteres estan dissenyades per replicar automàticament els tipus d’interès oficials dels bancs centrals, BCE per a les carteres a Euro, i la FED per al Dòlar.
Per tant, entre el 10 i el 15 d’agost i relacionat amb aquestes noves pujades de tipus oficials, les nostres Carteres d’Estalvi pujaran previsiblement aquest 0,25% i quedaran de la manera següent:
- Carteres Estalvi a Euro TIR (variable): 3,25% (abans 3%)
- Carteres Estalvi en Dòlar TIR (variable): 4,80% (abans 4,55%)
