Potencial febre de sortides a borsa de grans tecnològiques (OPVs) el 2026: Per què no afecta la majoria dels inversors a llarg termini?

SpaceX, OpenAI, Anthropic… Els titulars sobre grans sortides a borsa es multipliquen aquests dies. Analitzem què signifiquen realment per a la teva cartera i per què, per a la majoria d’inversors, la resposta és més tranquil·litzadora del que sembla.

Potencials grans OPVs aquest 2026

S’obre la finestra de les OPVs

Després de diversos anys de relativa calma, el mercat d’Ofertes Públiques de Venda (OPVs) torna a acaparar l’atenció inversora. SpaceX ha anunciat plans per cotitzar en les pròximes setmanes, i empreses d’intel·ligència artificial com OpenAI i Anthropic estan valorant saltar als mercats públics durant la segona meitat del 2026. No són empreses qualsevol: parlem d’algunes de les més valorades del món en el sector privat.

Recentment, CEREBRAS, una empresa que vol competir amb NVIDIA, ja ha sortit a borsa.

La pregunta que molts inversors es poden fer és inevitable: he de prestar-hi atenció? Canvia alguna cosa en la meva estratègia d’inversió? Per respondre correctament, convé entendre primer el fenomen amb perspectiva.

Per què ara?

L’univers d’empreses cotitzades fa anys que s’encongeix

Hi ha una tendència estructural que sovint passa desapercebuda: globalment, el nombre d’empreses cotitzades en borsa ha anat disminuint durant anys. Tres factors expliquen aquest fenomen: la major disponibilitat de capital privat (venture capital i private equity), la càrrega reguladora que implica cotitzar en borsa i la consolidació sectorial que redueix el nombre d’actors independents.

Per als inversors en mercats públics, aquesta tendència no és una bona notícia: menys empreses cotitzades significa menys opcions on invertir. En aquest sentit, una onada d’OPVs rellevants s’hauria de veure com una cosa positiva: amplia l’univers invertible.

Que empreses de la rellevància de SpaceX o les grans IA decideixin cotitzar és, en principi, una bona notícia per a l’inversor en mercats públics.

Més opcions, més diversificació potencial.

La història com a mirall

La bombolla dot-com ens va ensenyar a distingir quantitat de qualitat

Tot i això, l’eufòria al voltant de les OPVs també té la seva cara fosca, i la història ho il·lustra bé. Durant el període 1995-2001, conegut com l’era dot-com, el nombre de sortides a borsa als EUA es va disparar alhora que l’optimisme inversor. El problema no va ser només la quantitat, sinó la qualitat: els estàndards es van relaxar i moltes d’aquelles empreses van desaparèixer pocs anys després.

Som davant d’una situació similar?

Les dades actuals suggereixen que no.

Malgrat el bon comportament recent de la renda variable, el nombre d’OPVs no ha repuntat amb la mateixa intensitat que en aquell període. La cautela inversora i el creixement dels mercats privats han actuat com a fre natural.

Font: The Wall Street Journal

Les majors OPVs globals des del 1996 per capitalització en el moment de la sortida. S’espera que SpaceX superi el bilió i mig de dòlars, fet que la convertiria en una de les més grans de la història. El gràfic ho il·lustra de manera eloqüent: SpaceX apunta a una valoració d’1,75 bilions de dòlars en la seva OPV, prevista per al mes vinent, cosa que la convertiria en la major sortida a borsa de la història dels EUA —i possiblement la primera a superar el bilió de dòlars en capitalització borsària des del primer dia—, per sobre d’Alibaba (2014) o Meta (2012). Són casos excepcionals per la seva mida i rellevància, no el preludi d’una allau indiscriminada.

El que sí que hem de seguir de prop

Sens dubte hi pot haver efectes secundaris i per això té sentit monitoritzar tres dinàmiques que es poden produir:

1. Pressió venedora sobre valors existents. Els gestors que vulguin participar en una OPV sovint necessiten vendre posicions actuals per finançar la compra. Amb poques OPVs, l’impacte és limitat; amb moltes simultànies, es podria notar.
2. Baròmetre del sentiment inversor. L’èxit o fracàs d’una gran OPV pot actuar com a termòmetre de l’apetit del mercat, especialment en un sector tan observat com la intel·ligència artificial.
3. Regles d’inclusió als índexs. No tots els índexs incorporen empreses recentment cotitzades amb la mateixa rapidesa. El Nasdaq pot fer-ho en setmanes; l’S&P 500 té criteris més estrictes, especialment pel que fa a la rendibilitat històrica. La ponderació també depèn del “free float”, és a dir, quina porció d’accions està realment disponible per als inversors.

Probablement aquest últim punt és rellevant per a carteres indexades: un índex no captura l’eventual pujada inicial d’una empresa en el seu primer dia de cotització. Si l’acció “rebota” després del listing i després cau, l’índex podria incorporar-la ja en nivells més baixos. Això no és necessàriament dolent: l’índex també evita el risc del primer dia, però convé tenir-ho present.

L’onada que s’acosta, més en detall

SpaceX, OpenAI, Anthropic: tres empreses, tres històries financeres molt diferents

La setmana del 20 de maig, SpaceX va presentar el seu fullet davant la SEC, el primer cop d’ull públic i auditat a les seves finances en 24 anys d’història, amb cotització prevista al Nasdaq sota el ticker SPCX per a mitjans de juny. El document revela una empresa que en realitat són tres negocis superposats amb dinàmiques radicalment diferents.

Starlink (connectivitat) és el motor que ho sosté tot: va generar 3.257 milions d’ingressos el primer trimestre del 2026 amb un benefici operatiu de 1.188 milions, i va tancar març amb 10,3 milions de subscriptors a 164 països. La divisió espacial (llançaments de coets) continua en pèrdues: 619 milions d’ingressos i 662 milions de pèrdues operatives aquell mateix trimestre. I SpaceXAI —que integra xAI, Grok i els centres de dades Colossus després de la fusió del febrer del 2026— és el forat més profund: 2.469 milions de pèrdues operatives només en el primer trimestre, i 6.355 milions de pèrdues durant tot el 2025. El 2024, abans de la fusió, SpaceX era rendible amb 791 milions de benefici net. Avui no ho és.

Recordem una cosa important: una empresa com SpaceX que demana ser valorada a més de 100 vegades les seves vendes anuals no es justifica pels seus resultats actuals, sinó per la promesa de Starship, els centres de dades orbitals i xAI. L’inversor en l’OPV compra aquesta promesa amb tota la seva incertesa incorporada.

Un detall tècnic rellevant per a carteres indexades: SpaceX es beneficiarà de la nova norma d’entrada ràpida del Nasdaq, que permetrà la seva incorporació automàtica al Nasdaq-100 després de només 15 dies de cotització, generant compres forçades per part dels ETF que repliquen aquest índex. Però de nou el mecanisme dels índexs actua com a filtre temporal: els fons l’inclouran quan ja tingui historial real de cotització, no en el moment del debut amb màxima incertesa.

Darrere de SpaceX es perfila la següent onada. Anthropic apunta a una sortida a borsa tan aviat com a l’octubre. OpenAI podria seguir-la al quart trimestre, tot i que la seva directora financera ha advertit que la companyia encara no està preparada per ser pública —i el mes passat es va saber que no va assolir els seus propis objectius d’ingressos—. Les tres juntes podrien intentar captar prop de 200.000 milions de dòlars als mercats públics aquest any. No existeix precedent històric d’una concentració de capital semblant en tan poc temps.

El llançament de Starship

Poques vegades tenim l’oportunitat d’observar en directe com una decisió operativa impacta en les expectatives d’una OPV. Mentre escrivíem aquest post ho hem vist amb SpaceX: el 21 de maig, la companyia va intentar el dotzè vol de prova del seu coet Starship —el més gran mai construït, amb prop de 120 metres d’alçada— des de la seva base a Starbase, Texas. Després d’un ajornament d’última hora el dijous, el llançament es va produir el divendres.

Aquest no era un test qualsevol. SpaceX havia publicat dies abans el seu S-1, i el llançament era la seva última oportunitat per impressionar els inversors abans de la cotització. Analistes de PitchBook el van qualificar de “superimportant per a l’OPV”: un fracàs podria fer que l’entusiasme inversor “disminuís dràsticament”.

Quin va ser el resultat? Un èxit ampli, encara que no perfecte. Starship V3 es va enlairar el divendres 22 de maig a les 17:30 hora local des de Starbase (Texas), va separar netament les seves dues etapes, va desplegar 20 satèl·lits Starlink simulats un a un —més dos satèl·lits reals que van escanejar l’escut tèrmic durant la reentrada— i va completar un ameratge controlat a l’Oceà Índic després d’una mica més d’una hora de vol. El propulsor Super Heavy va caure com estava previst al Golf de Mèxic, encara que no va completar la maniobra de retorn planificada. Un dels sis motors del Starship superior es va perdre en les primeres fases, cosa que va portar a cancel·lar una reignició en òrbita, però el vehicle va completar la resta d’objectius intacte. Elon Musk ho va qualificar de “llançament i aterratge èpics del Starship V3”.

Kathleen Curlee, investigadora del Center for Security and Emerging Technology de la Universitat de Georgetown, ho va descriure com “un pas significatiu endavant en l’estratègia més àmplia de SpaceX”. Malgrat algunes anomalies, el vol va generar dades d’enginyeria i operatives de gran valor, i reforça la narrativa de la companyia de cara a l’OPV prevista per al mes vinent.

El que aquest episodi il·lustra perfectament és la naturalesa de doble cara del risc en una OPV d’alt perfil. La valoració de SpaceX —1,75 bilions de dòlars segons el fullet— no descansa només en les finances actuals, sinó en la promesa que Starship transformarà el seu negoci: més llançaments Starlink, centres de dades orbitals, missions a la Lluna sota el programa Artemis de la NASA el 2028 i, a més llarg termini, Mart. Si aquesta promesa tecnològica es qüestiona, tota l’equació de valoració trontolla. L’inversor que compra en el moment de l’OPV està apostant, en part, per aquest futur encara incert.

El que realment mou les carteres

Avui, els retorns s’expliquen més pels beneficis que per les valoracions

Un element de tranquil·litat: quan analitzem el comportament actual de la renda variable, veiem que els retorns estan sent impulsats principalment per un creixement real dels beneficis empresarials, no per una expansió de múltiples o per un excés d’optimisme especulatiu. Això és un senyal de salut estructural, molt diferent del que vam observar el 2000 o el 2021.

El cas SpaceX és un recordatori útil: fins i tot les empreses més fascinants des del punt de vista tecnològic poden presentar perfils financers complexos en el moment de la seva sortida a borsa. Els índexs, amb els seus criteris d’inclusió i la seva ponderació per capitalització real negociable, actuen com un filtre que, amb el temps, selecciona els veritables guanyadors.

Per a l’inversor a llarg termini, la diversificació és la millor resposta

Les grans OPVs generen titulars, debats i, de vegades, una sensació d’urgència que pot portar a decisions precipitades. Els professionals de la inversió sens dubte hem d’estar al cas d’aquests temes. Tanmateix, per a la gran majoria d’inversors a llarg termini, la realitat és més tranquil·litzadora: no és necessari estar pendent de quan cotitzen SpaceX, OpenAI o Anthropic.

És molt simple entendre-ho. Les empreses que realment mereixin estar als índexs acabaran estant-hi. I quan això passi, una cartera indexada ben construïda les incorporarà automàticament, sense necessitat d’actuar ni d’anticipar-se.

Sens dubte, per a l’inversor actiu o per a qui li agradin les noves tecnologies, aquest període pot ser emocionant. Però per a la majoria d’inversors, perseguir OPVs implica assumir riscos addicionals (valoracions d’entrada incertes, baixa liquiditat inicial, absència d’historial com a empresa pública) que rarament es compensen amb rendibilitats superiors a les del mercat en conjunt. La història mostra que la majoria dels inversors particulars que participen activament en OPVs obtenen pitjors resultats que aquells que simplement mantenen una estratègia indexada disciplinada.

A inbestMe continuarem monitoritzant aquests moviments per entendre millor el sentiment del mercat i extreure’n senyals útils. Però la nostra filosofia no canvia: la creació de riquesa a llarg termini prové de la diversificació, els costos baixos i la paciència, no d’intentar pujar al pròxim tren abans que surti de l’estació.

Apèndix: un cas recent, Cerebras, la major OPV tecnològica de l’any i el que ens ensenya

Abans que SpaceX faci el seu debut, ja tenim un cas d’estudi real i recent. El 14 de maig, Cerebras Systems, fabricant de xips d’IA i aspirant a rival de Nvidia, va completar la major OPV tecnològica de l’any als EUA, la més gran des de la sortida a borsa d’Uber el 2019. La companyia va captar 5.550 milions de dòlars venent 30 milions d’accions a 185 dòlars cadascuna, després d’haver revisat a l’alça el seu preu en diverses ocasions des del rang inicial de 115-125 dòlars. La demanda va superar l’oferta disponible més de 20 vegades.

El primer dia de cotització sota el ticker CBRS va ser espectacular sobre el paper: l’acció va obrir a 350 dòlars —gairebé el doble del preu de l’OPV— i va tancar a 311 dòlars, amb una pujada del 68%. La capitalització borsària va fregar els 95.000 milions de dòlars. L’endemà, l’acció va caure un 10%.

El que Cerebras revela sobre les OPVs d’IA

La tecnologia és real, però la concentració de clients és un risc. El 86% dels ingressos del 2025 va provenir de només dos clients vinculats als Emirats Àrabs Units. Els ingressos van créixer un 76% fins als 510 milions de dòlars, amb un benefici net de 88 milions, però la base és fràgil.

La valoració ja descompta molt futur. Al tancament del primer dia, l’acció cotitzava a més de 130 vegades vendes, molt per sobre dels múltiples de Nvidia. El backlog de 24.600 milions inclou contractes rellevants amb OpenAI i AWS, però només reconeixeran el 15% el 2026-2027.

El “pop” inicial no és rendibilitat per a l’inversor. Qui va comprar a l’obertura a 350 dòlars i no va vendre aquell mateix dia, ja estava en pèrdues al final de la jornada següent. L’eufòria del debut rarament es manté.

En el moment d’escriure aquest post, el preu ha caigut fins als 256 dòlars.

La història acadèmica avala la cautela: segons el professor Jay Ritter de la Universitat de Florida, que porta dècades rastrejant rendibilitats d’OPVs, les empreses recentment cotitzades han rendit de mitjana un 3,6% anual menys que empreses comparables durant els seus primers cinc anys. Per a les OPVs des del 2010, la bretxa el primer any és encara més pronunciada: prop de 9 punts percentuals per sota d’empreses similars no cotitzades.

Cerebras també il·lustra el punt sobre els índexs: el Nasdaq Composite la va incorporar amb relativa rapidesa, però l’S&P 500 encara no. L’inversor indexat a l’S&P no va participar en el “rebot” del primer dia —ni va assumir-ne el risc.