En els darrers anys, hi ha hagut un augment important del risc geopolític. I, tanmateix, els mercats es troben en màxims històrics i semblen ignorar completament notícies que haurien de fer-los tremolar.
Evidentment, el supòsit “més risc polític = mercats a la baixa” no es compleix.
Els mercats no descompten un risc geopolític genèric; descompten les conseqüències macroeconòmiques i de liquiditat de la geopolítica.
Prenem el cas de l’acció militar nord-americana a Veneçuela.
Per als mercats globals, la veritable pregunta no és si hi ha una guerra, sinó més aviat: “canvia realment alguna cosa en termes de creixement global, inflació, tipus d’interès, preus de les matèries primeres, fluxos de capital i liquiditat dels mercats?”
En el cas veneçolà, l’acció militar nord-americana probablement implicaria un augment de la producció de petroli i un major control de les expectatives d’inflació. No és una perspectiva negativa per als mercats.
Òbviament, poden sorgir dubtes sobre la legitimitat que els Estats Units controlin el petroli veneçolà i sobre l’erosió del dret internacional. Però el mercat és molt cínic i presta poca atenció a aquests efectes a llarg termini.
Quan la geopolítica mou realment els mercats? Què és el que els espanta?
Intentem fer una llista de comprovació.
Què és el que realment espanta els mercats?
Entre els factors d’origen geopolític que poden pesar sobre els mercats borsaris es troben:
Incertesa: sovint les amenaces mouen més els mercats que l’acció, si aquesta última redueix la incertesa. Quan comencen les guerres, els mercats solen rebotar. L’acció a Veneçuela va ser breu i focalitzada; la incertesa es va eliminar ràpidament. Si considerem també la guerra comercial com una forma de tensió geopolítica, vam veure el mateix efecte a l’abril amb els aranzels: la incertesa inicial va enfonsar els mercats, que després van repuntar un cop fixades les tarifes, encara que fossin sensiblement més altes del que s’esperava.
Inflació i política monetària: el 2022 ens va recordar que els mercats s’espanten quan reapareix el fantasma de la inflació, especialment si esdevé difícil de preveure. Si les crisis geopolítiques tenen un impacte durador sobre les matèries primeres, el mercat pot témer pressions sobre els preus i els marges empresarials, així com polítiques monetàries més restrictives. Tot això empenyeria a la baixa les valoracions borsàries.
Liquiditat: els mercats de capitals actuals s’han convertit en un enorme mecanisme de refinançament. Qualsevol factor que bloquegi aquest procés i dreni liquiditat del sistema té efectes extremadament negatius, ja que imposa un desapalancament forçós i liquidacions d’actius. En aquest sentit, un esdeveniment geopolític esdevé perillós si provoca un augment de l’aversió al risc que desencadena un moviment “cap a la inversió en qualitat” (flight to quality), restriccions creditícies, augment de retallades, sancions al sistema bancari o de pagaments, o ciberatacs a borses o grans bancs.
Fluxos comercials globals: una crisi geopolítica és perjudicial si té impactes rellevants sobre centres productius globals i afecta inputs sistèmics (xips, energia, transport marítim, etc.). Aquestes crisis danyen les cadenes de subministrament globals, generen compressió de marges, retallades d’inversió i pressions sobre els preus, amb un efecte negatiu sobre les perspectives de creixement econòmic.
Per tant, davant d’una crisi geopolítica, preguntem-nos:
- Produeix un augment significatiu i prolongat de la incertesa?
- Afecta l’energia i les matèries primeres sistèmiques?
- L’augment de costos i les interrupcions de les cadenes productives poden impactar en els beneficis empresarials?
- Pot impulsar la inflació i canviar la trajectòria de la política monetària?
- Pot desencadenar tensions de liquiditat i problemes de crèdit?
Si la resposta a aquestes preguntes és no, o només marginalment sí, la geopolítica pot ser mediàticament rellevant, però financerament secundària.
La geopolítica en un context de “crisi permanent”
Des del 2008, l’economia global viu en un estat de crisi gairebé permanent: crisi financera global, deute sobirà europeu, guerra comercial EUA–Xina, pandèmia, xocs energètics, bancs regionals dels EUA, guerra a Ucraïna, etc.
Amb el rescat del sistema bancari el 2008, la intervenció extraordinària de bancs centrals i governs s’ha institucionalitzat de facto. Cada nova crisi es converteix en el pretext per a noves mesures de suport: relaxar o prolongar polítiques fiscals expansives, mantenir condicions monetàries més acomodaticies del previst, comprar actius al mercat i intervenir per garantir la liquiditat.
Les crisis justifiquen les intervencions monetàries o fiscals?
A la llista anterior cal afegir, per tant, una última pregunta:
La narrativa generada per la crisi geopolítica ofereix una excusa creïble per a noves intervencions monetàries o fiscals?
El llindar ja és molt baix. Per això, en molts casos, la resposta tendeix a ser “sí”, cosa que pot generar expectatives positives entre els inversors.
En un món on la normalitat s’ha convertit en l’excepció, la geopolítica sol importar més com a narrativa que justifica polítiques acomodaticies que com a xoc autònom sobre els preus.
