Els experts parlen sovint de mercats volàtils per referir-se a mercats que cauen. És millor anomenar les coses pel seu nom: gairebé sempre quan parlem de volatilitat en realitat estem volent dir caigudes dels mercats.
uan cauen els mercats, com ara les últimes setmanes, els inversors sovint es qüestionen si té sentit invertir.
Quan la vostra cartera perd valor temporalment, pot ser molt temptador intentar minimitzar les vostres pèrdues aturant el vostre pla d’inversió o les vostres aportacions recurrents al vostre compte d’inversió (o fins i tot cancel·lar el vostre compte d’inversió).
El que passa, i això pot ser contra intuïtiu per a la majoria, és que en un entorn de mercats a la baixa, el que sembla millor en realitat és pitjor.
Índex de contingut
ToggleQuina situació de mercat preferim?
Si dediquem un moment a reflexionar, entendrem per què és important (i fins i tot beneficiós) continuar invertint tot i estar en un entorn baixista (o volàtil).

Hem simulat tres escenaris que es poden produir en, diguem-ne, quinze anys. Als tres escenaris invertim 1000€ anuals en una cartera de fons indexats o d’ETFs.
Hem definit els tres escenaris com:
- Alcista: pujades continuades als mercats borsaris
- Escalonat: el mercat va pujant però té correccions
- Baixista: el mercat té deu anys de caigudes dels mercats per recuperar-se al final
Atura’t un moment i pregunta’t. Quin gràfic prefereixes?

Per ajudar-te, al gràfic superior, hem canviat els colors per veure si aconseguim condicionar-te…
Tot i que en aquesta versió de gràfic el mercat alcista està en color gris, estem segurs que per a la majoria seria la vostra elecció, correcte?
Certament, des del punt de vista psicològic és el més fàcil de suportar. Per què?
Perquè anem veient com, període a període, la nostra inversió va creixent de manera continuada i no hi ha caigudes dels mercats ni ensurts durant tot el període. És el món ideal per a la nostra ment.
Probablement, el mercat en graons també ho puguem suportar.
El mercat en graons és similar al que passa als mercats reals. Després de pujades hi ha caigudes dels mercats i aquestes se succeeixen interminablement amb més o menys regularitat.
A la realitat hi pot haver caigudes dels mercats brusques, però en aquest cas les correccions són suaus. Si eduquem mínimament la nostra ment probablement aconseguim seguir endavant amb el nostre pla d’inversió.
El que sembla molt difícil de suportar, sens dubte, és el que hem anomenat mercat a la baixa, a cas és fàcil aguantar 10 anys de caigudes?
El que sembla millor és el pitjor
A la taula següent demostrarem que en realitat és tot el contrari.
| Precios | Acciones Compradas | Acciones Acumuladas | Valor de la cartera | ||||||||||
| Fecha | Alcista | Escalonado | Bajista | Alcista |
Escalonado |
Bajista |
Alcista | Escalonado |
Bajista |
Alcista |
Escalonado | Bajista |
|
| 01/01/2022 | 1 | 100 | 100 | 100 | 10,00 | 10,00 |
10,00 |
10,00 |
10,00 |
10,00 |
1.000 | 1.000 |
1.000 |
| 01/01/2023 | 2 | 110 | 95 | 90 | 9,09 | 10,53 | 11,11 | 19,09 | 20,53 | 21,11 | 2.100 | 1.950 | 1.900 |
| 01/01/2024 | 3 | 130 | 125 | 80 | 7,69 | 8,00 | 12,50 | 26,78 | 28,53 | 33,61 | 3.482 | 3.566 | 2.689 |
| 01/01/2025 | 4 | 150 | 110 | 70 | 6,67 | 9,09 | 14,29 | 33,45 | 37,62 | 47,90 | 5.017 | 4.138 | 3.353 |
| 01/01/2026 | 5 | 160 | 155 | 65 | 6,25 | 6,45 | 15,38 | 39,70 | 44,07 | 63,28 | 6.352 | 6.831 | 4.113 |
| 01/01/2027 | 6 | 180 | 145 | 60 | 5,56 | 6,90 | 16,67 | 45,26 | 50,97 | 79.95 | 8.146 | 7.390 | 4.797 |
| 01/01/2028 | 7 | 200 | 190 | 55 | 5,00 | 5,26 | 18,18 | 50,26 | 56,23 | 98,13 | 10.051 | 10.683 | 5.397 |
| 01/01/2029 | 8 | 220 | 185 | 50 | 4,55 | 5,41 | 20,00 | 54,80 | 61,63 | 118,13 | 12.056 | 11.402 | 5.907 |
| 01/01/2030 | 9 | 230 | 220 | 45 | 4,36 | 4,55 | 22,22 | 59,15 | 66,18 | 140,35 | 13.604 | 14.559 | 6.316 |
| 01/01/2031 | 10 | 240 | 210 | 43 | 4,17 | 4,76 | 23,26 | 63,32 | 70,94 | 163,61 | 15.196 | 14.898 | 7.035 |
| 01/01/2032 | 11 | 260 | 255 | 42 | 3,85 | 3,92 | 23,81 | 67,16 | 74,86 | 187,42 | 17.462 | 19.090 | 7.872 |
| 01/01/2033 | 12 | 300 | 250 | 100 | 3,33 | 4,00 | 10,00 | 70,49 | 78,86 | 197,42 | 21.148 | 19.716 | 19.742 |
| 01/01/2034 | 13 | 330 | 325 | 200 | 3,03 | 3,08 | 5,00 | 73,53 | 81,94 | 202,42 | 24.263 | 26.630 | 40.483 |
| 01/01/2035 | 14 | 350 | 315 | 300 | 2,86 | 3,17 | 3,33 | 76,38 | 85,11 | 205,75 | 26.734 | 26.811 | 61.725 |
| 01/01/2036 | 15 | 400 | 400 |
400 |
2,50 | 2,50 | 2,50 | 78,88 | 87,61 | 208,25 | 31.553 | 35.046 | 83.300 |
| 01/01/2036 | TAE | 10% | 11% | 22% | |||||||||
El que sembla millor és en realitat el pitjor.
És a dir, allò que psicològicament és més fàcil de suportar resulta que és la pitjor opció des del punt de vista de rendiment final de les nostres inversions.

Si observem al gràfic superior, veiem que des del punt de vista numèric, el pitjor (mercat baixista) és clarament el millor, i acumulem el màxim, 83.300 €.
En canvi, allò que és més fàcil de suportar, el que hem anomenat mercat alcista és el pitjor des del punt de vista de rendibilitat, ja que només acumulem 31.553€.
L’escenari que hem anomenat en graons seria un cas intermedi on obtenim 35.046€.
El mercat remunera el risc
Al gràfic següent veiem exactament el mateix dibuix si representem les TAEs dels tres diferents escenaris.

L’escenari alcista obté la TAE amb un 10% pitjor. El mercat en graons obté una TAE una mica millor, un 11%. El mercat que hem etiquetat com a baixista obté clarament la millor TAE amb un 22%.
Per què es produeix aquest fet? Si tornem a la taula de més amunt veurem clarament el perquè. Com més cau el mercat, més accions acumulem amb els nostres 1000 euros.
En el primer cas, en números rodons, acumulem 78 accions de la nostra cistella imaginària, al segon 87 accions i al tercer moltes més, 208 accions.
Com que al final els tres escenaris acaben al mateix punt, tant a l’escenari en graons com al baixista hem acumulat més accions que al final tenen més valor.
Recordem que el mercat remunera el risc
Fins i tot hi ha estratègies que consisteixen a invertir més diners quan el mercat està més baix.
No et deixis portar per la por a la pèrdua
Ja hem tractat altres vegades que el nostre cervell no està preparat per suportar pèrdues i que la por de perdre no ens deixa guanyar, ja que tenim molta més sensibilitat a les pèrdues que als guanys, i això ens fa prendre decisions incoherents.
El que demostra aquest exemple és que les pèrdues temporals a llarg termini perden importància; un mercat volàtil o que cau, en realitat, pot ser millor per als inversors, perquè els ofereix l’oportunitat per comprar amb un descompte. És curiós que comprar amb descompte és una cosa que entenem fàcilment en un altre tipus de compres com roba, electrodomèstics… fins i tot quan pensem a comprar-nos un pis. Però ens costa d’entendre el concepte de “ganga” quan comprem actius financers. Hauria de ser més fàcil d’entendre quan comprem els millors índexs al món (les nostres carteres estan compostes pels millors índexs mundials).
No estem recomanant, per altra banda, esperar les caigudes dels mercats per invertir: és impossible encertar el millor moment per entrar o sortir als mercats.
La lliçó és que heu d’intentar ignorar el soroll de curt termini del mercat sobretot si teniu la intenció d’invertir de manera constant i esteu invertint per al mitjà o llarg termini (la situació ideal i més recomanable).
Els mercats tenen una tendència natural alcista.
Per tant, si el teu horitzó d’inversió és força llarg (almenys de 3 a 5 anys), el que passi a curt termini no té importància.
Som conscients que això és més fàcil dir que fer. Perdre diners ens produeix incertesa i incomoditat, fins i tot si és només per uns mesos. De fet, el més expert dels inversors també ho pateix. Però és important recordar que la volatilitat i les caigudes dels mercats són normals en la inversió, i en realitat no perds diners a no ser que venguis les teves inversions.
Recordeu, si esteu invertint per al llarg termini no necessiteu vendre.
La història mostra que els mercats tendeixen a pujar a llarg termini. Això significa que si mantens el teu pla d’inversió recurrent i continues invertint, la història i l’estadística indiquen que el més probable és que hi surtis guanyant.
Apèndix: un exemple real a “la dècada perduda”
Sovint a l’ambient financer es coneix la dècada dels 2000, com “la dècada perduda”.
Això és així perquè el 2000/2001 es va punxar la bombolla de les dot.com i, per altra banda, perquè entre el 2007 i el 2009 es va produir la gran crisi financera.

Tot i així el 31/12/2010 la cotització per exemple de l’MSCI World era un 23% superior a la de l’1/1/2001. Això sí, com veiem al gràfic, un inversor que hagués invertit en aquest període hagués hagut d’acceptar una primera caiguda del -38% i després una pitjor, en la gran crisi financera del -45%.
Realment moments difícils per invertir.
Vol dir això que un inversor que hagués mantingut el seu pla i invertit recurrentment s’hagués arruïnat en aquest període?
Doncs no!
És clar que no hagués estat la millor dècada per invertir, però si observem la taula següent…
| Fecha | Precio | Acciones | Ac.Acum | NAV | TAE |
| 31/12/2001 | 2069,098 | 4,833024 | 4,883024 | 10.000 | -10.000 |
| 31/12/2002 | 1657,636 | 6,032668 | 10,86571 | 18011.39 | -10.000 |
| 31/12/2003 | 2206,423 | 4,532223 | 15,39793 | 33976.36 | -10.000 |
| 31/12/2004 | 2531,228 | 3,950652 | 19,34859 | 48975.68 | -10.000 |
| 31/12/2005 | 2771,33 | 3,608376 | 22,95696 | 63621.32 | -10.000 |
| 31/12/2006 | 3327,426 | 3,005326 | 25,96229 | 86387.59 | -10.000 |
| 31/12/2007 | 3628,073 | 2,756284 | 28,71857 | 104193.1 | -10.000 |
| 31/12/2008 | 2150,99 | 4,649022 | 33,36759 | 71773.36 | -10.000 |
| 31/12/2009 | 2796,035 | 3,576493 | 36,94409 | 103297 | -10.000 |
| 31/12/2010 | 3124,941 | 3,20006 | 40,14415 | 125448.1 | -10.000 |
| 31/12/2010 | 125448,1 | ||||
| TAE | 5% |
… un inversor que hagués invertit 10.000€ cada any hagués obtingut una TAE del 5% i acumulat uns 25.000€ de guanys, si no s’hagués espantat en els pitjors moments.
Per contra, un inversor que enmig de la crisi borsària hagués venut per exemple el 31/12/2008 hauria perdut 7.000 €.
Una diferència molt important davant de guanyar 25.000 €, de 32.000 €.
De totes maneres ningú no pot negar que la dècada dels 2000 no va ser el millor període per invertir.

Al gràfic superior comparem la dècada perduda (en blau) amb la dècada 2010 a 2020 (en vermell). La comparació és clarament favorable a aquesta darrera dècada acumulant un 146% davant el 23%.
| Fecha | Precio | Acciones | Ac.Acum | NAV | TAE |
| 31/12/2011 | 2951,809 | 3,39 | 9,39 | 10000.00 | -10.000 |
| 31/12/2012 | 3418,961 | 2,92 | 6,31 | 21582.60 | -10.000 |
| 31/12/2013 | 4331,022 | 2,31 | 8,62 | 37340.09 | -10.000 |
| 31/12/2014 | 4544,837 | 2,20 | 10,82 | 49183.50 | -10.000 |
| 31/12/2015 | 4505,241 | 2,22 | 13,04 | 58755.00 | -10.000 |
| 31/12/2016 | 4843,607 | 2,06 | 15,11 | 73167.79 | -10.000 |
| 31/12/2017 | 5928,591 | 1,69 | 16,79 | 99557.62 | -10.000 |
| 31/12/2018 | 5412,122 | 1,85 | 18,64 | 100884.66 |
-10.000 |
| 31/12/2019 | 6909,66 | 1,45 | 20,09 | 138779.52 | -10.000 |
| 31/12/2020 | 8008,468 | 1,25 | 21,34 | 170872.10 | -10.000 |
| 31/12/2020 | 170872.1 | ||||
| TAE | 11% |
Com veiem a la taula superior un inversor amb el mateix pla (invertir 10.000 € cada any) hauria obtingut una TAE de l’11% en el període 2011-2020.
Molt superior al 5% abans esmentat.
Això ens indica que clarament hi ha períodes (o dècades en aquest cas) millors per invertir que altres. Però és impossible predir això per endavant.
A més, si ja és difícil encertar el que passarà en un any, com serà possible endevinar què passarà en una dècada?
És per això que la recepta de continuar invertint passi el que passi segueix sent vàlida tot i tenint en compte la variabilitat en rendiments temporal dels mercats.
Articles relacionats:
Què és un mercat baixista?
Les carteres ISR indexades es mantenen sòlides en el llarg termini encara que cauen més en el 2022
Per què és millor estar invertit tot el temps que intentar encertar el timing del mercat?
Per què és millor una Cartera de Bons que comprar directament Bons o Lletres del Tresor?
Com guanyar diners sent adolescent a través de la inversió





