L’or continua brillant aquest 2025 i marcant nous màxims —tot i que en les últimes hores ha corregit—. Però, com diu el refrany, no tot el que llueix és or: el seu espectacular comportament recent pot donar una falsa sensació de seguretat a qui oblidi que aquest metall també ha viscut llargs períodes de rendibilitat escassa.
Des de principi d’any, el seu preu (abans de la correcció) fins al moment d’escriure aquest post, havia pujat de 2.625 $ l’unça a 4.356 $, això és un +66%.
Però recordem que el preu de l’unça d’or està expressat en dòlars.
Vegem-ho des de la perspectiva d’un euro.
Aquesta revalorització es “redueix” al +48% expressat en euros. Aquest diferencial es deu a l’efecte divisa. Així i tot, aquest +48% és clarament molt superior al 6,4% que ha pujat l’MSCI ACWI (all country world index que inclou els mercats emergents) i sens dubte amb pocs precedents.
El 2024 ja vam comentar que l’or assolí nous màxims afavorit per escenaris que conduïen a una reducció dels tipus reals.
Durant aquest 2025 la pujada de l’or ha continuat escalant, animada per la incertesa geopolítica i els creixents senyals d’una possible desdolarització global que caldrà veure si es confirma a llarg termini.
Un actiu que brilla… de tant en tant
En aquest segle, des del 2001 fins avui, l’or fins i tot expressat en euros s’ha revalorat un 1.196%, superant clarament l’MSCI ACWI (en euros), que ha acumulat en la mateixa data un 334%.
Però fins i tot en aquesta història recent de vint-i-cinc anys, mostra que el comportament de l’or depèn molt del període que es miri.
Entre 2001 i 2010 (gràfic superior), l’or va viure la seva autèntica edat d’or, multiplicant-se gairebé per quatre (+268%) mentre les borses mundials (MSCI ACWI en euros) tancaven la dècada lleugerament en negatiu (-4%). Va ser un excel·lent diversificador, especialment en l’entorn de la Gran Crisi Financera del 2007/2008, que implicà grans caigudes a les borses dels mercats desenvolupats combinades amb tipus baixos.
Però aquesta tendència es va revertir en la dècada següent: entre 2010 i 2020 (gràfic següent), l’or va pujar un 103%, molt per sota del +217% de les accions globals. En alguns trams (2014 a 2018) fins i tot va romandre lateral durant anys, mostrant que l’or també pot avorrir.
És més recentment, entre 2020 i 2025, que el seu rendiment ha estat notable (+177% en euros), mentre que les borses globals, tot i que també van pujar amb força, van avançar un +86%.
Un valor refugi, no un pla d’inversió
A causa d’aquesta situació recent, l’or ha passat a ser un focus d’atenció, i cada vegada tenim més consultes per invertir-hi.
Recentment, vam publicar les diferents formes d’invertir en or el 2025, que inclou opcions d’invertir sense haver de comprar lingots físics.
Però no fa gaire, ja vam dir que és millor no fiar-se del que s’ha viscut a curt termini.
Creiem que això és molt aplicable a l’or.
L’or té els seus propis cicles, i va al seu ritme, com s’observa en el gràfic superior. Als anys setanta va pujar un +1.146%, mentre que les borses tenien una rendibilitat moderada.
En canvi, entre els anys vuitanta i el final del segle passat, l’or va travessar dues dècades sense revalorització; de fet, va arribar a depreciar-se un –44%, mentre que els principals índexs borsaris multiplicaven el seu valor entre 25 i 30 vegades.
A inbestMe opinem que, en general, anar a la caça de l’actiu de moda pot ser un error.
Veient la història, a més, indicaria que invertir només en or o concentrar-hi una part molt important d’un patrimoni pot ser molt arriscat: la seva manca de rendibilitat recurrent i la dependència del cicle el converteixen en un actiu més de protecció o diversificació que financer.
Cal recordar que l’or no genera fluxos, dividends ni beneficis.
El seu preu depèn del sentiment, la política monetària i la recerca de refugi.
El paper de l’or en una cartera diversificada
Però, per altra banda, a inbestMe creiem que l’or sí que pot aportar valor com a diversificador dins d’una cartera global.
El motiu principal és que el seu comportament sol ser diferent del de les accions o els bons, especialment en entorns d’incertesa. Ho hem vist ben il·lustrat en el gràfic del 2001 al 2010, on va ser dels pocs actius que van salvar les carteres diversificades.
Això és qüestionable, sens dubte, ja que hem vist períodes en què no ha estat així.
Per això, a inbestMe l’incloem en les nostres carteres d’ETFs, en proporcions moderades i dins d’una estratègia de diversificació a llarg termini.
I el nou or digital?
Hi ha alguns inversors que ni tan sols el consideren com a actiu per alguns dels motius esmentats, especialment haver de passar llargues dècades sense fer res o perdent valor.
De fet, una cartera ben diversificada, com les nostres carteres de fons indexats sense exposició a l’or, pot oferir igualment un excel·lent rendiment.
Avui, alguns inversors més moderns o tecnòcrates prefereixen buscar la brillantor en l’“or digital”, el Bitcoin i les criptomonedes que ja alguns consideren una reserva estratègica i que han de tenir el seu rol en una cartera ben diversificada. Tot i que comparteixen certes narratives —escassetat, refugi davant la inflació o la devaluació monetària—, el seu comportament i risc són d’una altra naturalesa.
En qualsevol cas, tant l’or físic com el digital comparteixen la mateixa lliçó: dependrà del període que es miri… Especialment per a “l’or digital”, la seva història encara és molt curta i està sotmesa a volatilitat extrema, com el recent flash crash crypto que ens recorda la seva volatilitat.
En la inversió, la perspectiva temporal, ajustar les nostres carteres als nostres objectius i, especialment, diversificar, continuen sent el millor refugi.
