El risc més important és no aconseguir els teus objectius financers

Quan es parla d’inversió, un dels termes més esmentats —i també dels més mal interpretats— és el risc. Des de gestors professionals fins a inversors particulars, tothom vol evitar-lo, minimitzar-lo o gestionar-lo. Però, sabem realment de què parlem quan parlem de risc? És simplement sinònim de volatilitat? O és quelcom més profund, més estratègic, més humà?

En aquest article proposo una reflexió: el risc no és el que molts creuen. La volatilitat, el drawdown o el ràtio de Sharpe són útils, sí. Però el veritable risc té a veure amb no assolir les nostres metes vitals. I entendre això pot canviar radicalment com invertim i com vivim la nostra relació amb els diners.

---

1. El risc des de l’òptica tècnica

En finances, la quantificació del risc ha estat històricament associada a mètriques objectives. Vegem les més comunes:

▸ Volatilitat:

La volatilitat és la més coneguda. Mesura la desviació estàndard dels retorns d’un actiu. En altres paraules, quant fluctua. Si un fons puja o baixa un 10% sovint, es considera més volàtil —i, per tant, més “arriscat”— que un que es mou només un 2%.

▸ Ràtio de Sharpe o rendibilitat corregida per risc:

La ràtio de Sharpe mesura quanta rendibilitat addicional rep un inversor per cada unitat de risc (volatilitat) assumida. Es calcula com la rendibilitat anualitzada (TAE) excedent respecte a l’actiu lliure de risc dividida entre la volatilitat anualitzada. Com més alt, millor.

Una versió simplificada consisteix a dividir directament la TAE per la volatilitat anualitzada, omitint l’ajust pel tipus lliure de risc. En la pràctica, s’obté una aproximació molt similar.

Aquestes eines són valuoses. Ens ajuden a comparar actius, construir carteres i prendre decisions amb base quantitativa.

Podem veure clarament com es manifesten els conceptes de rendibilitat, volatilitat i ràtio de Sharpe en l’evolució de diferents carteres d’inbestMe. Al gràfic superior observem que la cartera amb major TAE (+7,6% del perfil 10) també és la que presenta major volatilitat anualitzada (12,7%). Mentre que la cartera estalvi, amb només un 0,5% de volatilitat, aconsegueix una TAE del 2,9% i un Sharpe altíssim del 4,4. Dit d’una altra manera: encara que la cartera estalvi és excel·lent, si ens guiem per la volatilitat/Sharpe ratio, pot ser insuficient per assolir un objectiu a llarg termini i per això haurem d’acceptar més volatilitat que ens permetrà obtenir TAEs superiors i més garanties de superar la inflació.

▸ Drawdown:

El drawdown (caiguda màxima) reflecteix la pèrdua en percentatge des d’un màxim fins a un mínim. És útil perquè permet visualitzar la pitjor experiència històrica d’un inversor que hagués entrat en el pitjor moment. Per tant, quantifica “el risc” o la por màxima en termes percentuals associada a aquella inversió.

Al gràfic superior veiem que les caigudes màximes en aquest període són superiors (-6%/-2%) a les carteres amb perfils més alts (6 i 10), sent molt baixes (-0,5%) en el perfil 2 o nul·les a la cartera estalvi. De nou observem que són caigudes màximes temporals.

Hi ha altres mètriques més complexes i sofisticades, però totes comparteixen una limitació: són representacions parcials d’una realitat molt més rica. Com una fotografia en blanc i negre d’un món ple de matisos.

2. El parany de confondre volatilitat amb pèrdua definitiva

Les mesures tècniques són diferents cares o indicacions de risc que són útils per comparar diferents inversions.

Però quan la volatilitat es percep com a sinònim de risc, el resultat sol ser la por. Caigudes del mercat del 10%, 20% (que per cert són habituals) o més provoquen reaccions emocionals intenses: dubtes, vendes impulsives, abandonament de l’estratègia… Si s’entén que això és normal, es pot entendre que no és necessàriament “risc”. És sens dubte una sensació “d’incomoditat” que cal aprendre a suportar en major o menor grau per aconseguir una certa rendibilitat.

Volatilitat no és pèrdua permanent. És fluctuació temporal.

Un exemple: l’índex MSCI World ha tingut múltiples caigudes del -20% o més en les últimes dècades. Però també ha multiplicat el seu valor diverses vegades. Qui hagi mantingut una cartera diversificada en renda variable global al llarg de 20 o 30 anys probablement ha vist créixer el seu patrimoni, malgrat (o gràcies a) aquesta volatilitat.

3. La veritable naturalesa del risc

Si acceptem que la volatilitat no és l’enemic, què és llavors el risc real?

▸ Pèrdua permanent de capital:

Invertir en actius sense diversificació, sense entendre’ls, o en projectes altament especulatius pot portar a la pèrdua total. Aquest sí és un risc autèntic. La història està plena d’exemples: bombolles tecnològiques, immobiliàries, criptomonedes sense fonament…

Beyond technical measures, the real risk is subjecting our investments to a permanent or total loss of capital.

Precisament la proposta de carteres que es fa a inbestMe estan dotades de la màxima diversificació per pràcticament eliminar el potencial d’una pèrdua permanent.

▸ No assolir els teus objectius vitals i financers:

Els diners són un mitjà, no una fi. Invertim per complir metes: jubilar-nos amb seguretat o amb un nivell de vida acceptable, pagar l’educació dels nostres fills, comprar un habitatge digne, aconseguir independència financera… Si les teves inversions no et permeten arribar-hi, encara que siguin “estables”, no estaran complint el propòsit d’ajudar-te amb els teus objectius vitals, que sovint estan intrínsecament lligats als financers. Dit d’una altra manera: podem deixar els nostres diners al banc per por a la volatilitat. Però el més probable és que no assolim molts dels nostres objectius financers. Sense anar més lluny, deixant els nostres diners sense invertir, estarem sotmesos a un altre risc: la inflació. Els nostres diners aniran perdent poder adquisitiu.

No assolir els teus objectius financers és el risc més important a evitar. Per això a inbestMe estimulem la inversió per objectius i t’animem a segregar els teus diferents objectius financers, i a associar a cadascun d’ells l’objectiu de rendibilitat desitjat, això sí, acceptant la pèrdua temporal (que no definitiva) que hauràs de suportar.

▸ Prendre males decisions en moments crítics:

El risc també està en nosaltres. En la nostra falta de preparació emocional. En vendre per pànic, comprar per cobdícia, o abandonar un pla sòlid per les emocions del moment. Aquest tipus de risc no apareix en cap gràfic, però és un dels més destructius.

---

4. Volatilitat: el preu de l’oportunitat

La paradoxa és que sense volatilitat, no hi ha rendibilitat. És aquesta incertesa la que genera la prima de risc que remunera els inversors a llarg termini. En altres paraules, la volatilitat és el preu que paguem per accedir als retorns superiors dels mercats financers.

Quan comprenem això, la nostra relació amb el risc canvia. No es tracta d’eliminar la volatilitat, sinó de conviure-hi i gestionar-la amb intel·ligència:

• Diversificació
• Horitzó temporal adequat (com més llarg millor)
• Aportacions recurrents (millor automatitzades)
• Alineació amb els nostres objectius personals

I al límit, quan entenem que la volatilitat no implica pèrdua definitiva, sinó oportunitat temporal, fins i tot podem donar-li la volta:

Les caigudes es converteixen en moments ideals per aportar més. Oportunitats per millorar la rendibilitat futura. Una cartera ben dissenyada no només tolera la volatilitat: la necessita.

5. Gestionar el risc real

La inversió no consisteix a evitar ensurts, sinó a avançar amb rumb ferm. Les mètriques com la volatilitat o el Sharpe són brúixoles útils, però no ens han de fer oblidar el mapa: els nostres objectius. Una eina complementària molt útil és utilitzar el simulador d’objectius que facilita la planificació financera i l’assoliment d’objectius.

Gestionar el risc, ben entès, no és fugir del mercat cada vegada que tremola. És centrar-se en aconseguir les nostres metes, amb la capacitat emocional per sostenir-la en els moments difícils, sabent que són temporals, i amb la humilitat de saber que no tot està sota el nostre control.

El veritable risc no està en els gràfics ni en els números. Està en no saber per què i per a què estàs invertint i que la volatilitat forma part del camí cap a l’èxit.