Del 10 al 22 de novembre de 2025, la ciutat de Belém, a les portes de l’Amazònia, va acollir la COP30, la 30a Conferència de les Parts sobre canvi climàtic de les Nacions Unides. La cimera es va allargar un dia més del previst i va acabar amb l’adopció del “Global Mutirão Decision” i del “Belém Package”, que marquen el pas de la fase de grans declaracions a una etapa centrada, almenys sobre el paper, en la implementació de l’Acord de París.
El balanç és un acord de mínims:
- es reforça l’arquitectura de finançament climàtic i adaptació,
- es llança un nou mecanisme per protegir boscos tropicals a gran escala,
- però no s’aconsegueix una fulla de ruta concreta per a la sortida dels combustibles fòssils, malgrat que la ciència assenyala clarament el carbó, el petroli i el gas com a principals responsables de l’escalfament global.
Per als inversors que apliquen criteris ESG/ISR, el missatge és que la transició climàtica no s’atura, però és cada vegada més geopolítica, més complexa i més dependent de com es mogui el capital.
1. Geopolítica: Europa claudica davant els petroestats
La dimensió política de la COP30 ha estat molt clara.
La Unió Europea va arribar a Belém amb la intenció d’impulsar un pla per reduir progressivament l’ús de combustibles fòssils. Tanmateix:
- un bloc compacte de petroestats (Aràbia Saudita, Emirats, Rússia i aliats) va aconseguir buidar de contingut aquest objectiu,
- el text final no incorpora un compromís explícit d’eliminació dels combustibles fòssils,
- i la UE va acabar acceptant l’acord per evitar la ruptura del procés multilateral.
Moltes anàlisis han resumit aquesta situació amb expressions com “Europa claudica davant els petroestats”: es salva el marc de negociació global, però al preu d’una ambició retallada.
La lectura per als mercats és doble:
- a curt termini, es redueix la probabilitat de mesures dràstiques immediates contra els fòssils;
- a llarg termini, el missatge de fons no canvia: la pressió reguladora, tecnològica i social sobre les activitats intensives en carboni continuarà augmentant, encara que el camí sigui més lent i conflictiu del que Europa hauria desitjat.
2. Finançament climàtic: Global Mutirão, Baku–Belém i el “truc” de l’adaptació
En l’àmbit financer, la COP30 s’ha centrat en reforçar i ordenar el finançament climàtic internacional.
El Global Mutirão Decision:
- reconeix la necessitat de multiplicar diverses vegades el suport financer als països en desenvolupament per a la mitigació i l’adaptació,
- apunta a escalar el finançament climàtic fins a almenys 1,3 bilions de dòlars anuals per al 2035, combinant recursos públics i privats,
- i “pren nota” de la Baku to Belém Roadmap to 1.3T, la fulla de ruta que identifica reformes en bancs multilaterals, nous instruments i més capital concessional per assolir aquesta xifra.
A més, els països rics es comprometen a triplicar els fons destinats a l’adaptació al llarg de la pròxima dècada. No obstant això, una part important de la comunitat experta i de les ONG recorda que, en molts casos, això es basa més en canviar percentatges dins de compromisos ja existents que no pas en aportar diners públics realment nous. És a dir, hi ha avanç, però també cert “truc comptable”.
Per als inversors ESG/ISR això té diverses implicacions:
- És raonable esperar més emissions de:
- bons verds,
- bons de transició,
- instruments centrats en adaptació i resiliència (aigua, infraestructures, agricultura climàticament resilient).
- La clau serà diferenciar:
- projectes recolzats per capital real addicional,
- d’aquells que simplement reetiqueten fons ja compromesos.
3. Fòssils: sense fulla de ruta, continua el risc estructural
En el front dels combustibles fòssils, la COP30 no ha fet el salt que molts esperaven:
- no hi ha un calendari ni una fulla de ruta explícita d’eliminació del carbó, petroli i gas;
- es reafirma que la transició cap a un desenvolupament de baixes emissions és “irreversible”,
- i es demana als països que actualitzin els seus objectius nacionals (NDCs) cap al 2035 de manera “compatible amb 1,5 °C” en la mesura del possible.
El resultat és un estancament incòmode: no hi ha passos enrere respecte de la COP28, però tampoc avenços significatius. La majoria d’anàlisis de científics i organitzacions ecologistes coincideix a qualificar l’acord com a “feble”, “de mínims” i lluny del que seria coherent amb la trajectòria d’1,5 °C.
4. Boscos tropicals i biodiversitat: de risc extrafinancer a risc sistèmic
4.1. El paper de la natura en l’estabilitat econòmica
L’elecció de Belém i el focus en l’Amazònia han reforçat un missatge que la ciència fa temps que assenyala:
- la salut dels boscos tropicals, els sòls, l’aigua i la biodiversitat influeix en l’estabilitat de les cadenes de subministrament,
- afecta la volatilitat dels preus de matèries primeres,
- condiciona la disponibilitat d’aigua i la seguretat alimentària,
- i, en conseqüència, la resiliència macroeconòmica de molts països.
Diversos científics, entre ells el climatòleg brasiler Carlos Nobre, insisteixen que restaurar els boscos tropicals a gran escala pot revertir part de l’impacte climàtic acumulat; permetre que ecosistemes com l’Amazònia creuin punts de no retorn tindria conseqüències permanents i molt més costoses.
4.2. El Tropical Forest Forever Facility (TFFF)
En aquest context, un dels resultats més tangibles de la COP30 és el Tropical Forest Forever Facility (TFFF):
- un mecanisme de blended finance que aspira a mobilitzar fins a 125.000 milions de dòlars en un fons global gestionat com un “endowment”;
- invertirà principalment en bons sobirans i corporatius alineats amb criteris de sostenibilitat,
- i utilitzarà els rendiments per fer pagaments anuals als països tropicals que mantinguin els seus boscos en peu i per sota de certs nivells de desforestació.
L’esquema és de pagament per resultats:
- es remunera cada hectàrea de bosc conservat,
- s’apliquen penalitzacions a la desforestació o degradació,
- i una part rellevant dels fons ha d’arribar directament a pobles indígenes i comunitats locals.
La lògica econòmica és potent: el TFFF busca que, de veritat, sigui més rendible conservar el bosc que talar-lo.
4.3. Brasil com a exemple de complexitat: lideratge climàtic i petroli
Brasil, com a país amfitrió, simbolitza també les contradiccions de la transició:
- per una banda, impulsa el TFFF i vol liderar la protecció de l’Amazònia;
- per l’altra, manté projectes de prospecció petroliera marina davant la costa amazònica.
Això recorda que no n’hi ha prou amb mirar les grans iniciatives climàtiques; cal analitzar també:
- les incoherències entre política energètica i discurs verd,
- el risc polític i l’estabilitat institucional,
- i la capacitat del país de sostenir els seus compromisos quan canvien els cicles polítics o apareixen populismes.
4.4. Implicacions per a la inversió
Tot plegat té diverses lectures per a la inversió responsable:
- S’obre la porta a una nova “classe d’actiu” lligada a boscos tropicals, especialment en estratègies d’impacte.
- La desforestació deixa de ser un tema reputacional per convertir-se en un risc financer dur, amb potencial impacte en regulació, litigis i accés a finançament.
- La biodiversitat se situa al mateix nivell que el carboni en l’agenda de riscos sistèmics.
5. Energia, xarxes i adaptació: “no hi ha transició sense transmissió”
La COP30 Action Agenda ha posat el focus en l’economia real, especialment en la infraestructura elèctrica:
- aliances d’utilities i operadors de sistemes han anunciat inversions de centenars de milers de milions de dòlars anuals en xarxes, emmagatzematge i nova capacitat renovable;
- es crea un Global Grids and Storage Coordination Council per coordinar polítiques i finançament, amb especial atenció a mercats emergents.
6. “Just Transition” i governança: gestionar bé el canvi
Un altre concepte que guanya rellevància a la COP30 és la “just transition”: la necessitat que la transició climàtica no deixi enrere treballadors, comunitats ni sectors sencers.
Des del punt de vista financer, això significa analitzar:
- com gestionen les empreses els canvis tecnològics i regulatoris,
- què fan amb les seves plantilles en processos de reconversió,
- com dialoguen amb comunitats i grups afectats,
- i quina qualitat té la seva governança.
Una mala gestió d’aquests elements es tradueix en:
- més risc reputacional,
- conflictes laborals i socials,
- i volatilitat en els resultats financers.
7. Escenaris climàtics: més enllà d’1,5 °C
Un element que plana sobre tota la COP30 és el reconeixement, cada vegada més explícit, que és molt probable que el món superi el llindar d’1,5 °C, almenys temporalment.
Per a un inversor a llarg termini, això reforça la necessitat de treballar amb múltiples escenaris climàtics:
- 1,5 °C (escenari ideal però cada vegada més exigent),
- 2 °C,
- i escenaris >2 °C, on els riscos físics (sequeres, inundacions, esdeveniments extrems) i els riscos de transició (canvis regulatoris sobtats) augmenten notablement.
Integrar aquests escenaris en l’assignació estratègica d’actius i en l’anàlisi de sectors és una manera de gestionar el risc de forma més realista, en lloc de confiar únicament en missatges polítics.
8. Actuar encara que el sector públic falli: el consens escèptic d’experts i ONG
El to general entre científics, organitzacions ecologistes i moltes entitats de la societat civil després de la COP30 és de decepció:
- els anuncis agosarats no s’han traduït en compromisos a l’altura,
- els països dependents de l’extracció i comerç de combustibles fòssils han tornat a utilitzar el seu pes per bloquejar avanços,
- i la manca d’un pla creïble per abordar la crisi climàtica es percep com una bretxa respecte al que la ciència considera necessari.
La idea que es repeteix en moltes declaracions és clara:
Si els governs fallen, cal actuar igualment.
Per als inversors preocupats per aquests temes, això té una traducció directa:
- que els governs es quedin en un acord de mínims no elimina el risc climàtic,
- ni justifica ignorar-lo en la construcció de carteres;
- al contrari, obliga empreses, entitats financeres i inversors a anticipar-se si volen protegir capital i aprofitar oportunitats.
9. Conclusió: la COP30 no resol el clima, però envia senyals clares al capital
La COP30 no passarà a la història per un gran acord per abandonar els combustibles fòssils. Sí que pot ser recordada per tres elements rellevants per al món de la inversió:
- Un marc més definit per escalar el finançament climàtic, amb especial èmfasi en l’adaptació i en la mobilització de capital privat;
- la creació del Tropical Forest Forever Facility, que intenta convertir la conservació dels boscos tropicals en una font estable d’ingressos i en una oportunitat d’inversió d’impacte;
- un reforç del missatge que infraestructures, xarxes, biodiversitat i governança són pilars centrals de la gestió de riscos a llarg termini.
10. Què significa tot això per a les carteres ISR d’inbestMe
A inbestMe vam ser pioners a integrar la ISR en les nostres carteres.
L’opció de carteres ISR és transversal i aquesta opció és present en les nostres carteres de fons indexats, carteres de plans de pensions i també en ETFs.
- Base indexada, diversificada i de baix cost
Partim sempre d’una filosofia d’inversió indexada i diversificada, que considerem la més eficient per a l’estalviador a llarg termini. Això vol dir que, encara que s’integren factors ISR, hem considerat no estar extremadament allunyats dels índexs. - Selecció de fons ISR
- Els fons seleccionats, encara que indexats, exclouen indústries controvertides.
- Filtren i afavoreixen la selecció a cada sector de les empreses que tenen un millor scoring en criteris ESG/ISR.
- Integren fons de bons verds, alineats amb els objectius de limitar el canvi climàtic i els objectius de París.
- Revisió contínua en un entorn canviant
La regulació, els estàndards i l’oferta de productes ESG/ISR continuaran canviant. Per això revisem de manera periòdica els vehicles que utilitzem, per assegurar que continuen alineats amb els nostres criteris i amb les millors pràctiques del mercat sense allunyar-nos de la gestió indexada.
Estarem atents als canvis que es puguin produir després de la COP30 per veure si hi ha alguna fórmula addicional de continuar integrant polítiques ISR en el món de la indexació.
11. Valors sostenibles vs. rendibilitat
Com a indicador del que està passant pel que fa a rendibilitat, vegem l’evolució del MSCI ACWI (all country world).
Comparant la versió SRI amb la versió no SRI, la rendibilitat acumulada de la versió SRI (+424,5%) encara supera lleugerament la versió no SRI (407,71%).
Segons MSCI, la rendibilitat anualitzada (TAE) de l’índex SRI (10,54%) encara supera lleugerament la de l’índex principal (10,23%), amb la qual cosa es pot continuar mantenint el missatge que la inversió ISR no ha de perjudicar necessàriament la rendibilitat a llarg termini.
Però la rendibilitat de la inversió ISR (+13%) s’ha quedat endarrerida els últims 3 anys davant l’índex principal (+19%). I el 2025 va pel mateix camí. Les nostres carteres ISR també han obtingut una rendibilitat menor, com hem anat transmetent en els últims informes.
La inversió ISR va prendre avantatge en els cinc anys anteriors, del 2017 al 2021. Però els últims anys posen a prova la fortalesa dels valors de l’inversor “responsable”.
Encara que el lema “la inversió serà responsable o no serà” hauria de ser vàlid, ningú pot assegurar-ho, i veiem en la política dels grans països missatges contradictoris. La COP30 n’ha estat un clar exemple.
Una manera de confirmar la solidesa dels nostres valors en ISR és autoconfirmar-nos que podem suportar una rendibilitat menor (encara que pugui ser temporal) per mantenir aquests valors.
