Les darreres dades publicades per INVERCO a tancament de 2025 mostren un any històric per als fons d’inversió a Espanya. El patrimoni total va assolir un nou màxim, les subscripcions netes van marcar rècord i la rendibilitat mitjana va ser positiva. Tot i això, sota aquests bons titulars s’amaga una realitat estructural que mereix una reflexió més profunda: l’inversor espanyol continua sent conservador, probablement en excés.
Un any de xifres rècord
2025 va tancar amb:
- 450.889 milions d’euros en patrimoni (+13% interanual).
- 32.427 milions en subscripcions netes, la millor dada des de 2014.
Considerant les IICs estrangeres, la xifra puja fins a 810.737 milions d’euros (+11,2% interanual amb dades disponibles fins a setembre) i els partícips han augmentat fins a 26,6 milions (+10,7% interanual).
A primera vista, el panorama és molt positiu. Però la clau no està només en el creixement del patrimoni, sinó en com està invertit.
Bona rendibilitat el 2025, però baixa en termes relatius
La rendibilitat mitjana per al conjunt dels fons ha estat del 4,9%.
Aquesta rendibilitat es pot considerar bona perquè destaca sobre la TAE dels darrers vint-i-cinc anys (1,99%).
Però, en realitat, no deixa de ser moderada tenint en compte que tots els índexs tant de renda variable com de renda fixa han estat positius. Per exemple, les carteres de fons indexats d’inbestMe (>5k) han obtingut una rendibilitat molt més alta aquest 2025, amb una mitjana del 8,7% (3,8 punts percentuals més), i l’inversor mitjà d’inbestMe (perfil 7/10) un 9,6% (4,7 punts percentuals més).
El problema de fons és que l’inversor espanyol amb una TAE de l’1,99% es queda per sota de la mitjana de la inflació dels darrers vint-i-cinc anys, que ha estat del 2,3%. La inflació acumulada en 25 anys ronda el 75–80%: els preus han pujat en aquest ordre. Això implica una pèrdua de poder adquisitiu de gairebé un 45%.
Però fins i tot l’inversor mitjà espanyol, tot i invertir una part dels seus estalvis, no ha aconseguit protegir-se completament de la inflació, registrant una rendibilitat real lleugerament negativa (–0,33% anual), cosa que suposa una pèrdua acumulada propera al 8% en vint-i-cinc anys.
El gran desequilibri: excés de renda fixa
Més de la meitat del patrimoni (62%) està concentrat en productes dissenyats per preservar el capital nominal, no el poder adquisitiu: monetaris, garantits, renda fixa i fons objectiu.
En l’extrem oposat, la renda variable, que és el que realment permet creixement, representa només el 38% del patrimoni.
La paradoxa del 2025
Aquest biaix conservador resulta especialment cridaner si tenim en compte el context de l’any:
- L’IBEX 35 va pujar prop del 49% el 2025.
- La renda variable europea i internacional va registrar rendibilitats clarament de doble dígit.
A llarg termini, les mateixes dades històriques mostren que la renda variable ha estat el principal motor de creixement del patrimoni reial. I, així i tot, els fluxos el 2025 van continuar dirigint-se majoritàriament cap a renda fixa i monetaris.
Prudència mal entesa
Ser prudent no significa evitar la volatilitat a qualsevol preu. Significa:
- Alinear la inversió amb l’horitzó temporal.
- Protegir-se dels riscos reals, com la inflació o no assolir els objectius financers.
- Entendre que el risc més gran a llarg termini és no complir els objectius, i aquest risc, encara que menys visible, és a llarg termini més perjudicial que la volatilitat de la renda variable.
Molts inversors accepten un risc silenciós: no fer créixer prou el seu capital, a canvi d’una falsa sensació de seguretat a curt termini.
La importància d’una assignació d’actius adequada
Les dades de 2025 reforcen una idea clau: invertir bé no consisteix a encertar el moment adequat, sinó de dissenyar una assignació d’actius coherent.
Una cartera ben construïda:
- Diversifica globalment.
- Ajusta el nivell de risc al perfil i als objectius.
- Manté disciplina fins i tot quan l’entorn genera soroll o por.
Espanya estalvia més i inverteix més que mai, però continua invertint de manera massa conservadora. El repte no és només canalitzar l’estalvi cap als mercats financers, sinó fer-ho de manera intel·ligent i orientada al llarg termini.
Perquè no es tracta de perseguir rendibilitats extraordinàries un any concret, sinó de maximitzar la probabilitat d’assolir els nostres objectius financers al llarg de la vida.
Els clients d’inbestMe obtenen rendibilitats més altes que l’inversor espanyol mitjà perquè:
- Apliquem un model d’indexació independent, sense conflictes d’interès.
- Operem amb costos reals significativament més baixos, clau per al rendiment a llarg termini.
- Implementem una gestió indexada supervisada activament per un comitè d’inversió.
L’inversor mitjà a inbestMe té un perfil 7/10, pràcticament l’oposat del de l’inversor mitjà a Espanya, que continua concentrant el seu patrimoni en productes de molt baix risc i baix creixement real.
No es tracta d’assumir més risc, sinó d’assumir el risc correcte.
