Recordem els avantatges de la indexació
La gestió indexada (o gestió passiva), que recordem, consisteix a invertir a través dels principals índexs (sigui amb fons indexats o ETFs) ha fet que la inversió sigui una mica més fàcil… almenys en teoria.
Les carteres indexades, com les que proposem a inbestMe combinen fons índex per poder diversificar i ajustar la inversió a l’objectiu/perfil de risc de l’inversor.
Les nostres carteres indexades busquen igualar, en comptes de superar els rendiments del mercat, tenen comissions extremadament baixes i estan optimitzades fiscalment.
Si contractes una o més carteres de fons indexats, les mantens durant dècades i no fas res més, és probable que superis gairebé tots els que intenten superar el mercat especulant, incloent-hi la majoria dels professionals. Hi ha proves estadístiques que així ho demostren.
Indexa’t però no cometis errors
Tot i això, i malgrat l’estadística, la majoria dels inversors no aconsegueix rendibilitats raonables. La majoria dels inversors continuen invertint en fons d’inversió i/o serveis financers tradicionals, ineficients i cars. A Espanya la indexació gairebé no representa el 2%. A Europa no gaire més.
Però és que els estudis demostren que fins i tot els inversors que s’indexen tampoc no obtenen els resultats esperats. És a dir, allò que sembla fàcil al final no ho és tant d’acord amb els resultats següents.
Morningstar publica anualment un informe que compara la rendibilitat dels inversors amb la rendibilitat dels fons en què inverteixen. Per primera vegada, l’informe del 2024 també inclou les diferències en els ETFs.
En aquest estudi, les rendibilitats dels fons d’inversió o ETF es calculen com si un inversor hagués comprat a l’inici del període analitzat, reinvertint tots els ingressos o guanys de capital, sense fer retirs. Aquest mètode reflecteix l’exercici del fons com una inversió estàtica, però no considera el comportament real de la majoria dels inversors.
Mentre que alguns inversors opten per comprar i mantenir les seves inversions, altres compren i venen sovint, influenciats per canvis financers o emocionals. Per reflectir aquesta realitat, Morningstar ofereix una mesura alternativa: els rendiments de l’inversor, que tenen en compte els fluxos d’efectiu reals cap ai des dels fons durant el període.
Els inversors que adopten l’estratègia de comprar i mantenir solen obtenir rendibilitats de l’inversor properes a les rendibilitats totals reportades dels fons. En canvi, els que compren a preus alts i venen a preus baixos solen experimentar rendibilitats significativament inferiors als reportats pel fons.
En els darrers deu anys, fins al 31 de desembre de 2023, l’estudi de Morningstar va concloure que, de mitjana, els inversors van obtenir un 6,3% anual, cosa que representa 1,1 punts percentuals menys que les rendibilitats dels fons d’inversió i ETFs que posseïen. Aquest resultat és consistent amb investigacions anteriors de Morningstar. Un 1,1% anual pot semblar poc, però a la taula següent veiem com es poden convertir en quantitats molt rellevants per l’efecte de l’interès compost i el temps (per exemple, de fins a 24.458 € per a una inversió de 100.000 € en vint anys).
És gairebé inevitable que hi hagi una petita diferència en la rendibilitat, ja que els inversors generalment no inverteixen tots els seus diners des del començament. Fins i tot per a aquells que són capaços de comprar i mantenir sense perseguir rendiments ni vendre en pànic durant caigudes del mercat, la paciència és fonamental. No obstant això, molts inversors no tenen paciència i sovint fan apostes a curt termini en segments o sectors específics del mercat. A causa dels seus menors costos i la seva alineació més gran amb els índexs de referència, els fons indexats o ETFs s’han convertit en el vehicle preferit també per a estratègies especulatives a curt termini.
Els estudis sobre aquest tema no són nous i en aquest bloc hem tractat per què en general fracassem com a inversors?, obtenint pitjors resultats del que seria raonable.
De fet, de forma periòdica publiquem les nostres rendibilitats i sabem que aquestes diferències poden arribar a ser del 4,4% anual o 43% acumulades, causant diferències realment voluminoses com s’observa a la taula següent on repetim la taula anterior, però fent servir un 4,4%: aquesta diferència es converteix en 136.957 € en vint anys per a la mateixa inversió.
Planifica els teus objectius, indexa’t i tingues paciència
Els fons índex són instruments molt eficients i rendibles en termes de costos, però això no garanteix per si mateix obtenir una rendibilitat.
Aquestes dades demostren que estadísticament perseguir guanys condueix a capturar pèrdues.
Evita-ho i mantingues la disciplina i no prenguis decisions d’inversió impulsives.
Estableix clarament quins són els teus objectius financers i segrega’ls tant com puguis per horitzons invertint en diferents tipus de carteres segons siguin de curt, mitjà o llarg termini: això t’ajudarà a navegar millor davant la volatilitat del mercat, cosa que redueix la possibilitat de vendre a mig del pànic en un mal moment. Més enllà d’errors de comportament, podem estar cometent errors a la nostra planificació financera.
Si sents la necessitat d’especular, limita’t a una petita part del teu patrimoni, per exemple no més del 5% tret que siguis un expert, però sobretot fes-ho només si tens una gran disciplina, temps i un molt bon control de la teva psicologia financera.
Repetim el que hem dit a l’inici amb altres paraules: si contractes una o més carteres de fons indexats (o ETFs), les automatitzes, t’oblides d’elles durant dècades i et dediques a viure la vida, és molt probable que superis en rendibilitat tots aquests inversors que es compliquen intentant vèncer el mercat.
