El S&P500 és la referència per a la majoria
L’S&P 500 és un dels índexs borsaris més coneguts del món i una referència clau per a la majoria dels inversors. Però és realment la millor estratègia invertir tots els teus diners en aquest índex?
L’S&P 500 és considerat àmpliament com el millor indicador de les accions de gran capitalització als EUA L’índex inclou 500 empreses líders i cobreix aproximadament el 80% de la capitalització de mercat disponible. Per tant, a través de l’S&P 500 obtenim exposició a algunes de les empreses més grans i reeixides dels EUA, però com tota inversió, té els seus pros i contres. En aquest article, explorem els seus avantatges, desavantatges i allò que la història ens ensenya sobre la importància de la diversificació.
El millor d’invertir en un índex com l’S&P 500
La gestió passiva o indexada, és a dir invertir amb índexs, és sens dubte una de les maneres més eficients de rendibilitzar els nostres diners. I sens dubte, l’S&P 500 és un dels índexs més importants. El mercat dels Estats Units representa el 65% de l’ACWI (All Country World Index) de MSCI.
Com que l’S&P 500 inclou les 500 empreses nord-americanes més grans per capitalització de mercat, proporciona una diversificació ja de per si rellevant. Reuneix tecnologia, farmacèutiques, bancs i altres sectors, i la seva composició s’actualitza constantment, reemplaçant les empreses que cauen fora del rànquing periòdicament per altres que destaquen d’acord amb uns criteris preestablerts. (Veure annex).
Com ja hem vist altres vegades l’índex S&P 500 no està exempt de grans caigudes i encara que baixa ràpid, puja més i més temps. Històricament té cicles alcistes que es poden estendre entre 2 i 12 anys, mentre que els cicles baixistes tenen una durada mitjana d’1,1 anys. Però en alguns casos poden prolongar-se fins a 2,5 anys, com en el cas de la “bombolla tecnològica” que poden semblar interminables (vegeu el gràfic superior).
Gràcies a l’adaptabilitat i la representativitat de l’índex, els inversors incorporen automàticament noves històries d’èxit sense necessitat de fer ajustaments. Sense anar més lluny, un bon exemple és NVIDIA en els dos darrers anys: el seu creixement ha impulsat l’índex. Altres anys van ser altres grans tecnològiques. Invertir a l’S&P 500 significa beneficiar-se de l’auge d’aquests gegants de manera automàtica. Ara són les tecnològiques, en el passat van ser els ferrocarrils, els bancs o les petrolieres. Invertint en l’índex obtenim una gestió òptima de franc sense haver d’endevinar quina empresa o sector ho farà millor.
És el gran benefici d’invertir a través d’índexs: i això no només és aplicable a l’S&P 500, sinó també als grans índexs mundials.
Et convé només invertir en renda variable?
Invertir només en l’S&P 500 implica estar 100% exposat a la renda variable, cosa que pot no ser adequada per assolir tots els objectius financers o per a tots els perfils d’inversor. La renda variable, tot i que ofereix oportunitats de creixement a llarg termini, també comporta una major volatilitat i el risc de caigudes significatives. Exemples recents inclouen la crisi derivada de la inflació i la guerra d’Ucraïna (2022/2023) i la caiguda abrupta (-34%) del mercat durant la pandèmia de la COVID-19 el 2020. Sense oblidar la gran crisi financera del 2008, en què va arribar a caure un 50%. Per tant, abans de decidir invertir exclusivament en aquest índex, és fonamental avaluar la tolerància al risc i els objectius financers personals.
En tot cas, convé recordar que abans d’invertir hem de tenir constituït un bon fons d’emergència, i per això la nostra cartera d’estalvi pot ser ideal.
Però és suficient invertir només en l’S&P 500?
Tot i que els nostres objectius ens permetin invertir majoritàriament en renda variable, és suficient invertir només en l’S&P 500? La resposta és no. Tot i que invertir en un índex és una opció més intel·ligent i senzilla per a la majoria que escollir accions individuals, presenta un problema: el risc de concentració. Apostar només pels Estats Units ens allunya de les oportunitats d’invertir en el món globalitzat en què vivim. Tot i que l’S&P 500 representa un 65% de la capitalització borsària mundial, no cobreix l’altre 35% ni altres classes d’actius financers.
A més, l’S&P 500 ara mateix té una alta concentració. Tot i incloure 11 sectors econòmics, està dominat per la tecnologia. Avui, empreses com Apple, Microsoft i Google, a més de NVIDIA o Tesla, representen una part significativa de l’índex. Si el sector tecnològic pateix, l’S&P 500 també ho farà.
Risc de divisa
Invertir exclusivament en l’S&P 500 implica assumir un risc de divisa, especialment per als inversors internacionals, i en particular per als europeus. Com que l’S&P 500 està denominat en dòlars nord-americans, un inversor la moneda base del qual sigui, per exemple, l’euro, no només estarà exposat a l’evolució de l’índex, sinó també a les variacions en el tipus de canvi EUR/USD. Això significa que, fins i tot si l’S&P 500 obté una rendibilitat positiva en dòlars, una depreciació del dòlar enfront de l’euro podria reduir o fins i tot anul·lar els beneficis en termes de la moneda local de l’inversor. Aquesta exposició a una moneda estrangera pot afegir volatilitat innecessària a la cartera i ha de ser considerada amb cura abans de prendre una decisió d’inversió.
D’altra banda, per a inversors la moneda local dels quals tendeix a depreciar-se enfront del dòlar, com en molts països llatinoamericans o fins i tot a la Xina, invertir en dòlars pot ser una estratègia beneficiosa. Tot i això, això no és una regla absoluta, ja que les fluctuacions del tipus de canvi depenen de múltiples factors econòmics i geopolítics.
Cicles i canvis en el lideratge dels mercats
En els darrers 15 anys, les accions nord-americanes han liderat el mercat global, especialment després de la crisi financera del 2008. No obstant això, això no ha estat sempre així. Al llarg de la història, els Estats Units i altres mercats han intercanviat posicions de lideratge:
- Anys 70: Europa i el Japó van créixer ràpidament mentre els EUA patien estanflació i crisis energètiques.
- Anys 80: Els EUA van ressorgir amb reformes econòmiques i desregulació.
- Anys 90: El boom de les “puntcom” va consolidar les tecnològiques nord-americanes.
- Anys 2000: Després de la bombolla de les puntcom, els mercats emergents (Xina, Índia, Brasil) van créixer més ràpidament que els EUA.
Des de 1975, l’S&P 500 ha acumulat una revaloració del 31.411%, amb una rendibilitat anualitzada del 12,1%. En comparació, el MSCI World Ex-US (índex mundial que exclou els EUA) ha obtingut un 5.025%, equivalent a un 8,2% anualitzat.
Des del 2008, l’S&P 500 ha dominat… però
Des del 2008, els EUA han dominat gràcies a la innovació tecnològica i polítiques monetàries expansives. Des de llavors, l’S&P500 acumula un 490%/10,9% anualitzat (TAE) mentre que l’MSCI World Ex-US s’ha quedat molt enrere amb un 93,5%/3,9% anualitzat.
L’impressionant ral·li de l’S&P 500 els darrers anys ha portat molts inversors a creure que invertir exclusivament en aquest índex és la clau per a l’èxit financer. Aquesta percepció és comprensible, ja que la nostra psicologia tendeix a donar més pes als esdeveniments recents i influeix les nostres decisions d’inversió.
Però ja hem vist que la història mostra que el lideratge no és pas permanent.
Per exemple, des de començament del 2025, Europa (amb l’MSCI Europe pujant un 9,4%) ha superat significativament l’S&P 500 (2,2%), amb una diferència de 7,2 punts percentuals segons veiem al gràfic superior.
No podem saber si això marca un canvi de tendència, ni és la intenció d‟aquest article determinar-lo. Tot i això, sembla que el bon exercici dels índexs europeus està relacionat amb l’augment de la despesa en defensa, que podria estar estimulant l’economia.
El que és realment important és comprendre que no cal predir aquests moviments per prendre bones decisions d’inversió. Un bon exemple és que, independentment de si l’argument anterior sobre l’increment de la despesa en defensa és cert o no, un inversor que inverteix a través d’índexs no necessita anticipar aquests factors. La seva única tasca és assegurar-se de mantenir una exposició diversificada que inclogui les principals regions macroeconòmiques, i sens dubte Europa n’és una.
La importància de la diversificació
Invertir només a l’S&P 500 podria ser una aposta arriscada a llarg termini. Quan ens vam preguntar si els mercats borsaris estaven cars vam veure com el Forward P/E de l’S&P 500 era de 22,6 vs. el 14,5 per al MSCI World Ex-Us segons veiem el gràfic que hem recuperat.
Un altre exemple, durant el període 2001-2010, l’S&P500 va tenir una rendibilitat propera a zero.
Mentre que en el mateix període els mercats emergents van multiplicar significativament el valor acumulant un 245% de rendibilitat, això sí amb moltíssima volatilitat.
Amb això no estem dient que això torni a passar. Probablement hi ha noves tecnologies, la IA com la més evident ara mateix que justifica el gran creixement d’algunes companyies tecnològiques als Estats Units. Però sí que la diversificació permet capturar oportunitats a qualsevol mercat, sense dependre d’una sola regió. No podem preveure si els Estats Units continuaran liderant en les properes dècades, però encara que fos una cartera més global redueix riscos i maximitza oportunitats.
Carteres diversificades i equilibrades per a tu
Invertir en l’índex S&P 500 és una opció sòlida i sempre tindrà un pes rellevant en carteres amb alta exposició a renda variable. Tot i això, no hauria de ser l’única opció.
Sovint ens pregunten: “Puc invertir a l’S&P 500?”
La nostra resposta és clara: “sí, però no t’aconsellem invertir-hi només.”
A inbestMe creiem que la diversificació és clau, ja que permet reduir riscos sense necessitat de predir el futur. Definir els teus objectius i horitzó d’inversió és fonamental per determinar l’equilibri adequat entre les diferents classes d’actius, principalment renda fixa i renda variable.
Fins i tot en una cartera dominada per renda variable, no és recomanable concentrar-se en un sol índex, per molt bé que hagi anat en els darrers anys. De fet, el seu fort rendiment recent podria ser una senyal que el futur no serà tan brillant. El mercat nord-americà ja cotitza múltiples molt alts com hem vist més amunt.
Però en comptes d’intentar endevinar el mercat, la millor estratègia és diversificar. A inbestMe dissenyem carteres globalment diversificades, on l’S&P 500 té un paper important (al voltant del 50% a la part de renda variable), però complementat amb exposició a altres regions i classes d’actius. Fins i tot a carteres molt exposades a renda variable, integrem empreses de petita capitalització i actius immobiliaris, un sector castigat recentment però amb potencial a llarg termini.
Recorda la vella dita: no posis tots els ous a la mateixa cistella. Construïu una cartera global, equilibrada i adaptada als vostres objectius per maximitzar les vostres oportunitats d’èxit financer.
Descobreix el teu perfil de risc i gestionarem una cartera adaptada a tu.
Annex: Criteris de revisió de les empreses de l’S&P 500
Les empreses que componen l’S&P 500 es revisen trimestralment, encara que els canvis no segueixen un calendari fix i poden passar en qualsevol moment si una empresa deixa de complir els criteris de l’índex.
En resum: Com més gran i més negociada sigui una empresa a la borsa, més influeix en els moviments de l’S&P 500.
Procés de revisió i actualització
- El comitè de l’S&P Dow Jones Indices es reuneix regularment per avaluar la composició de l’índex.
- Les revisions més habituals tenen lloc al març, juny, setembre i desembre.
- Es poden fer canvis en qualsevol moment si una empresa és adquirida, fallida o deixa de complir els requisits.
Criteris d’inclusió
Per estar a l’S&P 500, una empresa ha de complir amb certs requisits, com:
- Tenir la seu als EUA.
- Una capitalització borsària mínima (actualment superior a $14.5B aprox.).
- Ser rendible en els darrers quatre trimestres.
- Tenir una liquiditat i un volum de negociació elevats.
Els canvis a l’índex busquen reflectir el mercat de manera més precisa, mantenint una representació equilibrada dels sectors econòmics.
Què vol dir tot això? Doncs que bàsicament aquests criteris determinen la gestió de l’índex, i que no cal que gestors professionals el gestionin carregant altes comissions: el que segueix un índex accepta aquests criteris d’inclusió que en determinen en definitiva la gestió.
Cal assenyalar que a l’índex les empreses tenen una ponderació segons la seva capitalització de mercat: significa que les empreses dins de l’índex no tenen el mateix pes, sinó que la seva influència a l’índex depèn de la seva mida a la borsa.
Com es calcula la capitalització?
1.Capitalització de mercat: És el valor total d’una empresa a la borsa (preu d’una acció × nombre total d’accions).
La capitalització sʻajusta per flotació.
2.Ajust per flotació: No es compten totes les accions, només les que realment estan en circulació i poden ser comprades i venudes lliurement (excloent, per exemple, accions controlades pel govern o grans accionistes que no les venen habitualment).
En definitiva una empresa amb alta capitalització i alta flotació tindrà un pes molt alt a l’índex, i viceversa.
Podeu obtenir més informació sobre l’índex S&P 500 a S&P Global.
