El risc de crèdit en la inversió en bons

A la part més teòrica, els bons no semblen tenir perills associats. De fet, al mercat de renda fixa se’l veu com un dels mercats més segurs on invertir. No obstant això, a la pràctica (i a la realitat) la cosa canvia. “Una de les creences errònies més esteses és pensar que invertir en renda fixa és invertir sense riscos. Qualsevol producte d’inversió conté risc més o menys”, alerta la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el regulador que vetlla per la seguretat als mercats a Espanya.

En aquest cas, els inversors enfronten una sèrie de riscos en invertir en bons: el de mercat, el de liquiditat i el crèdit. Tot i que tots són importants, i s’han de tenir en compte, cal posar especial atenció a l’últim, ja que els seus efectes poden ser fatals per als nostres estalvis.

Què és el risc de crèdit?

El risc de crèdit és aquell “que s’assumeix per la possible manca de cobrament dels interessos i/o principal de la inversió per part de l’emissor”, explica la mateixa CNMV. Com podeu veure, es tracta d’un perill vital per a la nostra inversió, ja que posa en risc la totalitat del capital (els estalvis) invertit en ella, per la qual cosa té una gran importància a l’hora d’invertir en el mercat de bons.

Les agències de qualificació

Com que és tan important el risc de crèdit, òbviament, el mercat i els inversors hi presten molta atenció i intenten tenir-lo sempre controlat. Per això, existeixen uns organismes anomenats agències qualificadores, que s’encarreguen de classificar els emissors en funció d’aquest tipus de risc.

Les més conegudes són S&P, Moody’s, Fitch o DBRS i s’encarreguen de fer anàlisis de la qualitat creditícia i fortalesa financera dels emissors i cadascuna de les emissions, basat en la capacitat de generar beneficis en el futur i en conseqüència puguin fer front pagaments. Finalment, enquadren cada emissor dins una escala que va des de la màxima seguretat, grau inversió (AAA), a una alta probabilitat d’impagament, grau d’especulació o bo porqueria (qualificació C o inferior).

Risc de crèdit i rendibilitat

El risc de crèdit té una gran importància a l’hora d’invertir en bons, principalment perquè és el pilar sobre què pivota la rendibilitat que ofereix cada títol. Així, com és lògic, aquells emissors que són solvents i tenen una qualificació alta per part de les agències de qualificació, paguen una rendibilitat menor pel deute que aquells que en tenen pitjor nota. Al capdavall, els inversors demanaran un pagament més gran perquè s’estan arriscant més.

Així doncs, a l’hora de crear una cartera d’inversió amb renda fixa, el que és primordial, com sempre, serà establir un objectiu i adequar una rendibilitat per a aquesta meta. Un cop tenim totes dues variables podem configurar la cartera d’inversió donant més preponderància a aquells bons que són més segurs i menys rendibles o aquells amb una mica més de risc, però també més rendibilitat.

Factors que determinen el risc de crèdit

Per conèixer millor el risc de crèdit cal explicar els factors que el determinen, de manera que es pugui entendre millor aquest concepte:

• Solvència i historial de pagaments de l’emissor: el primer punt, com hem vist, és conèixer amb detall l’emissor del deute. En aquest cas, el més important és parar atenció tant a l’historial de l’empresa o el país, per si ha fet impagaments anteriorment, com a la qualificació que li han atorgat les agències que hem vist anteriorment.
• Condicions del mercat i possibles canvis: moltes vegades, els emissors de deute tenen problemes de solvència un cop ja han emès els bons a causa d’algun xoc extern. Per exemple, com va passar durant la pandèmia de la COVID-19 o el 2012, quan Espanya gairebé va ser rescatada. Per això, és imprescindible no només parar atenció a l’emissor, sinó també als possibles riscos que hi ha als mercats.
• Taxa Interna de Retorn (TIR) ​​respecte al bo lliure de risc: quan es parla de la rendibilitat d’un bo, no només es pren la solvència de l’emissor, sinó que es compara amb la rendibilitat que ofereix un altre actiu sense risc. En altres paraules, la rendibilitat d’un bo (TIR) ​​mesura en certa manera com més ha de pagar un emissor per convèncer l’inversor de comprar el deute i no comprar deute amb menys risc. Això implica no només mesurar l’emissor del deute, sinó també l’evolució d’aquest ‘actiu lliure de risc’, ja que si aquest eleva el preu també farà que s’elevi allò que han de pagar la resta.
• Recovery rate del bo: es tracta d’un terme clau quan l’emissor en qüestió comença a tenir problemes de pagament i ens indica la quantitat de diners que perceben les forquilles del seu deute quan es produeix aquest xoc.

inbestMe, una bona elecció per mitigar el risc de crèdit

A l’hora de configurar una cartera, és imprescindible tenir un control exhaustiu sobre el risc del crèdit, ja que estan en joc els nostres estalvis. De vegades, però, no és fàcil fer-ho i necessitem un tercer. En aquest cas, apareixen les figures de plataformes com a inbestMe: en primer lloc, perquè són firmes reconegudes on els teus diners estan segurs. En segon lloc, perquè genera unes carteres automatitzades, és un roboadvisor, que s’ajusta a la perfecció als perfils dels clients i que darrere té una expertise que vetlla pel seu compliment. Finalment, perquè ofereix tots aquests avantatges i més a uns preus molt competitius.

Així, si vols afegir a la teva cartera la millor gamma de bons amb la màxima garantia i rendibilitat, obre ja el teu compte a inbestMe i comença a veure com els teus estalvis creixen al teu ritme desitjat.