Desembre, gener i altres efectes temporals als mercats: realitat o mite?

Històricament, els mercats financers han mostrat certs patrons estacionals que els estudis han identificat com a anomalies estadístiques. Fenòmens com el Ral·li nadalenc, l’efecte gener i altres efectes temporals han cridat l’atenció dels inversors i els analistes durant dècades. Tot i això, l’eficiència més gran dels mercats en els últims anys ha fet que aquests efectes perdin força i rellevància.

El Santa Claus Ral·li: l’optimisme nadalenc

S’acosten les dates nadalenques. El “Santa Claus Rally” (pujades en el període nadalenc) descriu la tendència del mercat a pujar en els darrers cinc dies hàbils de desembre i els dos primers de gener. Això ve que, segons els estudis de Yale Hirsch, fundador de l’Stock Trader’s Almanac, en aquest període, l’S&P 500 ha registrat guanys al voltant de l’1,4% de mitjana, amb resultats positius en aproximadament el 80% dels anys estudiats.

Possibles explicacions:

1. Optimisme estacional i esperit nadalenc.
2. Ajustaments fiscals i estratègies de Cap d’Any.
3. Menor presència institucional deixant el mercat en mans d’inversors detallistes.

Encara que és un fenomen interessant, no cal considerar una garantia de rendiment futur, i aquest efecte si realment va existir igual que l’efecte gener sembla dissipar-se.

En tot cas, aquest 2024 no li cal un ral·li nadalenc per acabar un molt bon any borsari.

El January Effect: ¿continua existint?

El January Effect (efecte gener), no té res a veure amb la “costa de gener”. Al món de la inversió fa referència a la possible relació entre la rendibilitat del gener i el rendiment de la resta de l’any. Històricament, semblava que quan el gener registrava pèrdues, el rendiment del febrer al desembre era baix. Per contra, quan el gener era positiu, la resta de l’any tendia a mostrar un comportament millor.

Font: Estocs For The Long Run: Jeremy J. Siegel (Sisena edició)

Tot i això, aquest patró ha perdut força amb el temps. Segons les dades històriques (1928-2021) presentades a Stocks for the Long Run:

• En el període 1928-1994 (segona taula) els anys amb gener negatiu van registrar una rendibilitat mitjana de 0,18% entre febrer i desembre, mentre que els anys amb gener positiu van aconseguir un 0,66% clarament molt més alta.
• Des del 1995 fins al 2021 (última taula), fins i tot en els anys en què el gener ha estat negatiu, el rendiment entre el febrer i el desembre ha estat positiu de mitjana, arribant a un 0,70% mensual.

Per tant, encara que fins i tot en el passat no estava clar si es tractava de causalitat o casualitat, la relació entre el gener i la resta de l’any s’ha debilitat amb el pas del temps, cosa que indica que aquest efecte ja no té el poder predictiu que semblava tenir.

Altres efectes estacionals destacats

Els mercats no només van mostrar patrons al desembre i al gener. Altres efectes estacionals han estat analitzats al llarg del temps, encara que la seva rellevància també ha disminuït:

1. Efecte setembre:
   • Històricament, setembre ha estat el pitjor mes de l’any, amb retorns negatius de mitjana.
   • Les explicacions inclouen la liquidació d’actius després de l’estiu o factors psicològics, com ara la fi del període de vacances.
2. “Sell in May and go away” (ven al maig i ves-te’n de vacances):
   • Aquest refrany borsari suggereix vendre les accions al maig i tornar al mercat al novembre.
   • Es basava en l’observació que els rendiments tendeixen a ser més febles entre el maig i l’octubre i més forts entre el novembre i l’abril.
   • Encara que ha tingut cert suport històric, aquest efecte també ha perdut força en els darrers anys a causa de l’eficiència més gran del mercat.
3. Diferències dins del mateix mes:
   • Els retorns a la primera meitat del mes són gairebé tres vegades superiors als de la segona meitat, segons estudis del Dow Jones Industrial Average.
   • Aquesta tendència s’ha accentuat des del 1995, possiblement a causa de fluxos automàtics d’inversió vinculats a pagaments de nòmines.
4. Efectes del dia de la setmana:
   • Dilluns ha estat tradicionalment el pitjor dia de la setmana, especialment abans del 1995.
   • Divendres solia ser el millor dia del mercat, encara que aquesta tendència s’ha invertit les últimes dècades a causa de noves estratègies de cobertura i vendes anticipades.
5. Millors rendibilitats abans de dies festius:
   • Els mercats tendeixen a registrar pujades significatives els dies previs a festius importants com Nadal, Cap d’Any i el 4 de juliol (el 4 de juliol és la festa de la independència als Estats Units).
   • Tot i això, aquests efectes també han perdut força en anys recents.

Què ha de fer l’inversor?

Si voleu aprofundir sobre aquests potencials efectes temporals, us aconsello que llegiu el capítol “Anomalies del calendari” del llibre Stocks for the Long Run de Jeremy Siegel que tracta detalladament la majoria.

Com assenyala Siegel, encara que els patrons estacionals són fascinants (els humans tendim a buscar control i sentit en el que passa), no sempre es repeteixen ni ofereixen garanties. Molts d’aquests efectes han desaparegut o s’han debilitat a causa de l’anticipació dels inversors i l’eficiència creixent dels mercats.

“Històricament, l’avantatge d’aprofitar aquestes anomalies ha estat petita, i ningú no pot garantir que perduraran en el temps” conclou Siegel al seu llibre.

Intentar aprofitar aquestes anomalies o fer market timing implica assumir riscs innecessaris. La clau per a l’èxit continua sent:

• Estalviar i invertir segons els teus objectius financers.
• Mantenir-se ferm en aquests objectius, siguin a curt, mitjà o llarg termini, evitant caure en especulacions sobre patrons temporals.