El millor és pagar al comptat. Endeutar-se mai no és una bona idea.
Aquesta és una afirmació que escoltem sovint. En molts casos té sentit: evitar deutes pot ajudar a mantenir una salut financera personal més sòlida.
Si ens endeutem:
- Afegim més cost al producte o servei, pel valor total dels interessos.
- El pitjor és que consumint a crèdit, ho fem per sobre de les nostres possibilitats i això ens pot dur a situacions de fallida financera personal.
Però, és aquesta sempre la millor decisió?
Des d’inbestMe, on promovem una planificació financera eficaç, ens sembla interessant qüestionar qualsevol creença i plantejar una visió més completa.
Especialment quan es tracte d’una compra important com la d’un cotxe.
Veiem-ho amb una mirada més completa: què passaria si, en lloc de pagar al comptat, aquests diners els poguéssim invertir amb una rendibilitat esperada superior al cost del préstec?
Comparant decisions: pagar al comptat o invertir
Seguirem el cas de la compra del meu cotxe elèctric. Després de donar com a entrada els 15 000 € del cotxe anterior, va quedar un saldo per pagar de 37 760 € (pots veure la taula completa a l’annex I).
El cas que estudiarem aquí és el d’un enfocament més sofisticat o agressiu: tinc els diners disponibles (però invertits) i puc pagar-los al comptat. Però també tinc l’opció de finançar el cotxe, per exemple mitjançant un leasing, un renting o simplement un préstec, i pagar la resta del cotxe en quotes mensuals.
El dilema:
- És millor desinvertir i utilitzar el capital que ja tinc per pagar el cotxe?
- O mantinc els meus diners invertits i pago el cotxe a terminis?
Aquí entra en joc el cost financer del préstec front a la rendibilitat esperada de la inversió.
Com a regla general per a aquest enfocament més sofisticat, si allò que guanyes invertint aquests diners supera allò que pagues en interessos, finançar l’operació pot ser una decisió eficient des d’un punt de vista financer.
Un exemple real
Veiem els nombres amb més detall:
- Preu del cotxe restant després de l’entrada: 37 760 €
- Finançament leasing: quotes de 487 € durant 48 mesos + quota final de 17 780 €
- Cost financer total: 3 381 € (TIN 2,99 % / TAE 3 %)
Ara imaginem que mantinc els 37 760 € invertits durant el període del finançament invertint en una cartera de fons indexats perfil 10 d’inbestMe on obtinc una rendibilitat anual (esperada) del 7 % durant el període del leasing i acumulo 7 784 €, que són 6 384 € nets d’impostos (Veure annex I per a més detalls; per simplicitat he suposat que es tanca la inversió i es paguen impostos).
Comparat amb el cost del préstec (3 381 €), el guany net és clar: 6 384 € – 3 381 € = 3 003 €. És a dir, en aquest cas és millor des d’un punt de vista de cost d’oportunitat finançar l’operació, simplement perquè allò que aconsegueixo amb les meves inversions és clarament superior al cost del leasing.
A la taula següent exposem algunes combinacions que es poden donar i quina seria la decisió financerament més raonable:
Rendibilitat esperada vs. cost financer
| Rendibilitat esperada anual | Cost financer efectiu | ¿Convé finançar? | Dèficit(-)/Superàvit | Comentaris |
| 3% | 3% | No | -644 € | Perfil 2 inbestMe. Negatiu per l’efecte impositiu. |
| 5% | 3% | Sí | +1.180 € | Exemple perfil 6 inbestMe |
| 7% | 3% | Clarament sí | +3.003 € | Exemple perfil 10 inbestMe |
| 3% | 5% | No | -1.200 € | Exemple perfil 2 inbestMe |
| 0% | 3% | No | -3.381 € | No invertint |
A la taula superior tenim exemples diferents. A l’Annex I pots veure en detall els càlculs.
I es veu clarament la tendència: com més supera la rendibilitat esperada anual de les nostres inversions al tipus d’interès del préstec, més ens convindrà des d’un punt de vista estrictament financer.
A l’annex pots veure la taula completa amb tots els números que il·lustren diversos casos.
Ara bé, si no som capaços d’aconseguir interessos de finançament baixos (per sota del 5 %), encara que obtinguem bones rendibilitats per la inversió, la comparació estrictament financera serà negativa o igualada.
El risc: el tipus d’interès d’un préstec és segur; la rendibilitat d’una inversió no, i està subjecta a impostos
Aquest anàlisi pot ser simplista si s’ignoren punts claus:
- La rendibilitat esperada és això, esperada. Mentrestant, el tipus d’interès del préstec és segur i contractual, el retorn d’una inversió pot veure’s afectat per la volatilitat dels mercats. Les rendibilitats que comuniquem a inbestMe són rendibilitats esperades a llarg termini; a curt termini poden no complir-se.
Es cert això, però també ho és que per a horitzons d’inversió de 5 anys o més, les possibilitats estadístiques de perdre es redueixen.
En qualsevol cas, aquesta estratègia més sofisticada només té sentit per a:
- Persones amb un nivell raonable de coneixements financers.
- Inversors amb carteres ben diversificades i ajustades al seu perfil de risc.
- Individus amb cert marge de maniobra financera i emocional per assumir imprevistos.
I clar, idealment:
- Un diferencial rellevant entre rendibilitat esperada i interès del préstec.
- Com mostra el quadre superior, no n’hi ha prou que el tipus d’interès sigui igual a la rendibilitat de les nostres inversions: sobre aquesta rendibilitat hem de pagar impostos, mentre que els interessos que paguem per un préstec d’un cotxe no tenen cap benefici fiscal. Hisenda no ens torna res sobre els interessos d’un préstec al consum.
Després veurem altres aspectes també importants a considerar.
Negociar el tipus d’interès: una part clau del procés
Comprar un cotxe no és una decisió menor. Per a la majoria, adquirir un cotxe és la segona compra més gran de la vida després de l’habitatge. Se n’estima que un espanyol (tot i ser dels que més estiren l’ús del cotxe, 12‑13 anys) compra de mitjana 4 a 5 cotxes al llarg de la vida. Malgrat la importància, sovint es fa amb menys rigor financer i dedicació del que caldria.
Un dels punts més ignorats —i determinants— és el tipus d’interès aplicat al préstec, leasing o renting.
Quan comparem al cèntim el preu del cotxe o els extres, sovint acceptem sense qüestionar el tipus d’interès ofert per la financera o concessionari. Això és un error. Ho escric en negreta:
El tipus d’interès d’un préstec/renting/leasing sí és negociable.
Com en una hipoteca, el tipus d’interès d’un préstec de cotxe és negociable:
- Pots comparar ofertes entre entitats.
- Pots aportar el teu historial com a bon client.
- Pots beneficiar-te de promocions de fabricants o entitats amb tipus molt reduïts.
- O pots esperar fins al moment oportú, allargant una mica més l’ús del teu cotxe actual.
Fins i tot en un leasing o renting, el tipus aplicat (i el valor residual pactat) afecta directament el cost total. Dedicar temps a negociar el tipus d’interès pot suposar milers d’euros d’estalvi al llarg del contracte. Si et prens seriosament l’elecció del cotxe, pren-te igual de seriosament com el financies.
Obtenir un 3 % de finançament no és fàcil, però sí possible.
Això pot ser possible si:
- Tens una bona posició negociadora com a client davant del banc o financera.
- Estàs atent a ofertes especials de finançament de les marques.
- Poses en competència diferents serveis financers.
- Fas de la finançació una part més de la decisió de compra.
- Això requereix temps. Pots fins i tot decidir posar la marca/vehicle com a decisió secundària, o tenir diverses opcions similars on la finançació passi a ser el factor decisiu final.
En el meu cas es van sumar els casos 1) i 2) per obtenir un 3 % que considero excepcional.
En qualsevol cas, tingues en compte que hi ha marques que ofereixen grans descomptes si esculls la seva financera. Això pot tenir sentit clar, però el més probable és que estiguis pagant TAEs del 8 % o més en la finançació. Dificilment tindràs ambdues coses: un bon descompte en el cotxe i una bona TAE en la financació. Però cal intentar-ho.
Descapitalització i opcionalitat del leasing
Més amunt hem analitzat únicament aspectes financers. Endeutar-se implica un cost, però també cal considerar l’impacte de la descapitalització que suposa pagar un cotxe al comptat. Tot i que des d’un punt de vista estrictament financer pot no semblar sensat assumir un tipus d’interès superior al rendiment de les inversions, moltes persones prefereixen no liquidar el capital disponible.
A més, hi ha un factor bancari a tenir en compte: per a una entitat financera, un client que manté inversions i a la vegada paga un préstec sol percebre’s com més solvent, sempre que tingui capacitat d’endeutament.
Un altre element que pot inclinar la balança és l’opcionalitat que ofereixen fórmules com leasing o renting amb valor residual. En el cas del leasing, és habitual pactar un valor de recompra al final del contracte; en el renting no s’hi contempla, encara que alguns contractes ho permeten.
Aquest tipus de contracte (sobretot renting) permet gaudir del cotxe durant un període determinat i, en finalitzar, triar entre tornar-lo o quedar-s’hi abonant una quota final (valor residual). És precisament el cas que il·lustro en la taula de la meva experiència personal (veure Annex I).
Quan vaig publicar a LinkedIn una anàlisi sobre les finances d’un cotxe elèctric, alguns comentaris apuntaven a dubtes tecnològics que genera la seva compra: durada de les bateries, autonomia, obsolescència… Però aquestes incerteses també afecten —i fins i tot en major mesura— els vehicles de combustió, la venda dels quals estarà prohibida a la UE a partir del 2035.
Vivimos en un contexto de transformación constante: coches eléctricos, conducción autónoma, avances tecnológicos acelerados…. En este entorno, contar con la opcionalidad que proporciona un leasing puede ser especialmente valioso, sin importar el tipo de vehículo.
No és un argument financer en sentit estricte, sinó més aviat estratègic: disposar de marge de maniobra en un món canviant també té un valor.
Conclusió sobre finançar o no un cotxe
Pagar al comptat és, en general, l’opció més prudent. Però no sempre és la més eficient, financera o estratègica. Si pots accedir a una finançació de baix cost i tens la capacitat (i perfil) per invertir amb èxit el teu capital, finançar pot ser una decisió racional i intel·ligent.
La clau està a comparar el cost cert del préstec amb la rendibilitat esperada. I recordar que l’anàlisi financer només té sentit quan es combina amb l’autoconeixement i una bona planificació. La descapitalització que provoca la compra d’un cotxe i l’opcionalitat que permeten opcions com el leasing són aspectes també a considerar.
Al quadre anterior hem resumit els principals aspectes a considerar a l’hora d’escollir entre les diferents opcions de finançament per a un cotxe.
En el meu cas (no generalitzable), vaig optar per un leasing al 3 %, aprofitant tant la meva experiència com a inversor com la meva capacitat de maniobra financera. En un entorn de constant evolució tecnològica, la possibilitat de quedar-me —o no— amb el cotxe al final del contracte, gràcies a un valor residual preestablert, va ser també un factor clau en la decisió. Més enllà dels aspectes purament financers, en el meu cas em vaig decidir definitivament pel cotxe elèctric pel estalvi addicional en consum de carburant. Un càlcul simple em va indicar que la meitat de la quota del leasing me la pagava l’estalvi en combustible, fent l’operació encara més interessant pel meu cas d’ús.
Espero que aquestes reflexions et siguin útils. Al final, cada persona ha d’avaluar la seva situació financera, les seves preferències i les seves circumstàncies personals abans de prendre una decisió.
Perquè les millors decisions no només optimitzen el present, també obren portes al futur.
Annex I: dos quadres financers complets
El meu cas: rendibilitat esperada de la inversió 7 % anual. Cost de la finançació 3 %
En cas de quedar-me el cotxe (pagament del valor residual), pagaria 56 141 €, amb un cost de finançació de 3 381 €. Mentre obtindria per les meves inversions una rendibilitat abans d’impostos de 7 844 € que nets d’impostos serien 6 384 €, amb un saldo positiu de 3 003 € (6 384 € – 3 381 € = 3 003 €).
Rendibilitat esperada inversió 5 % anual. Cost de la finançació: 3 %.
Cost total del cotxe 56 141 €, amb cost de finançació de 3 381 €. En aquest cas obtindria per les meves inversions una rendibilitat abans d’impostos de 5 612 € que nets serien 4 561 €, amb un saldo positiu de 1 180 € (4 561 € – 3 381 € = 1 180 €). En aquest cas, el diferencial és més ajustat i intervenirien en la decisió qüestions com la descapitalització i l’opcionalitat.
Nota important: en ambdós casos, per simplificar els càlculs hem suposat que al final del període es liquida la inversió i es paguen els impostos acumulats. Això no ha de ser necessàriament així. L’inversor pot seguir invertit i beneficiar-se dels efectes del interés compost i diferir el pagament d’impostos. Això faria encara més favorable l’opció de finançar.
