Les caigudes als mercats són normals, la diversificació global i en classes d’actiu ajuda a reduir l’impacte

Inici de l’any 2026 volàtil.

El mes de març va acabar en mínims anuals en els grans índexs borsaris.

El pitjor parat de moment va ser el Nasdaq 100, que agrupa les empreses tecnològiques i que va entrar, tècnicament, en territori de mercat en correcció, caient fins a un -12%.

El S&P500 i els índexs mundials (MSCI World i ACWI) van arribar a caure fins a entorns del -9%, salvant-se de moment d’entrar en xifres de correcció.

Sembla que Trump ens prepara cada any, com a mínim, un ensurt d’aquests. L’any passat ens va preparar una guerra d’aranzels, aquest any tristament, una guerra amb l’Iran.

De fet, mirant el gràfic superior (fins al 31/3), és fàcil veure cert paral·lelisme en l’evolució de l’MSCI World (com a exemple d’un gran índex) des de l’inici d’any comparant 2026 amb el 2025, paral·lelisme que sens dubte és fruit de la coincidència i no garanteix una evolució similar.

El context continua sent molt incert

En el moment d’escriure aquest article s’ha produït un petit rebot suavitzant una mica les caigudes. Però ni molt menys la recuperació des d’aquí està garantida en els pròxims dies. La volatilitat a curt termini probablement serà la norma durant unes quantes setmanes.

Què podem esperar?

No ens agrada endevinar què passarà. L’entorn geopolític continua sent molt difícil d’interpretar i hi ha molt soroll. Tot i això, sembla clar que augmenta la pressió per trobar una via de desescalada que ajudi a contenir el preu del petroli i mitigar els riscos d’una crisi global. Aquest segueix sent l’escenari més probable, encara que el gran interrogant és quant temps pot trigar a arribar. I com més es prolongui el conflicte, més gran serà el seu impacte sobre l’economia global.

D’altra banda, veiem analistes que ja comencen a voler endevinar un sòl.

No serem nosaltres qui el confirmem o el neguem; no és la nostra feina ni la nostra intenció en aquest article. Sí que es pot dir que, malgrat la gravetat del conflicte, les caigudes, encara que per a les nostres carteres ens semblin fortes (sempre fa mal veure com s’esfuma una part important dels nostres guanys), mirades en perspectiva han estat fins ara relativament moderades.

Les caigudes als grans índexs són normals

Davant aquesta incertesa val la pena revisar la història per buscar possibles patrons.

I la primera conclusió a què arribem és que les caigudes als grans índexs són més que normals.

En concret, caigudes d’entre -10% i -15% són molt freqüents en el S&P500 i han passat 56 vegades (de pic a vall) o 60 si es mira dins d’un any.

Òbviament el nombre de caigudes es redueix a mesura que augmentem el rang percentual. Hi ha hagut, per exemple, 22 caigudes de -20% a -25%, però fins i tot es pot mirar de manera més negativa: hi ha hagut 64 caigudes de més del -20%, si les sumem totes.

La diversificació global redueix les caigudes

L’estudi d’altres índexs com el MSCI World o l’ACWI mostra comportaments similars, però sí que s’observa una reducció significativa de les caigudes petites, especialment en el cas del MSCI World que té un historial des dels anys 70.

Per tant, veiem que la diversificació regional aporta una millora en les caigudes. Per exemple, les caigudes del 10 al 15% es redueixen un 46% (de 28 a 15) i les del 15% al 20% un 29% (de 14 a 10). Tanmateix, les caigudes més fortes de més del 40%, que sumen 4 en aquest període per ambdós índexs, no es redueixen.

Sense anar més lluny, les nostres carteres perfil 10 (prop del 100% en renda variable) han estat capaces de reduir significativament les caigudes del S&P500 des del seu llançament segons es veu a la taula següent:

Les reduccions són entre el 20% i el 25% en les caigudes per sota del 20% i del 50% al 67% en rangs fins al 30%. Però no en el cas extrem del Covid.

La diversificació en classes d’actius redueix les caigudes

Una de les fórmules per reduir encara més les caigudes és la diversificació en classes d’actiu, amb major o menor grau i tal com dissenyem les carteres de fons indexats, plans de pensions i ETFs.

A la taula superior veiem com les caigudes d’un perfil 7 de fons indexats a inbestMe han estat significativament més baixes que les del S&P500: del 50% en les caigudes menors (<-25%) i han eliminat completament les superiors a aquesta xifra.

No descobrim res nou. Aquest resultat no és gens sorprenent: és el “poder” de la diversificació combinada en regions i classes d’actiu.

Com que les caigudes no es poden eliminar, centra’t en el que controles: els teus objectius

Aquestes dades serveixen per entendre que les caigudes als grans índexs són normals i que són el preu que paguem per obtenir rendibilitats més o menys altes segons el perfil de risc a mitjà i llarg termini. Les caigudes borsàries són una conseqüència del que s’anomena prima de risc de la renda variable.

Per eliminar les caigudes en les inversions hi ha solucions:

• deixar els diners en liquiditat, sotmesos a la inflació (poc recomanable)
• deixar els diners en dipòsits o millor a la Cartera Estalvi d’inbestMe, on la volatilitat és nul·la

La única opció que permet superar amb seguretat la inflació és exposar-se als mercats amb més o menys intensitat, assumint que les caigudes són normals.

No existeix rendibilitat sense risc ni caigudes.

Fins i tot la renda fixa, tot i el seu nom, també té caigudes, generalment més suaus però caigudes al cap i a la fi. La renda fixa també té la seva prima de risc.

Per a aquests casos l’única eina que pot suavitzar les caigudes és la diversificació global i en classes d’actiu.

Fent-ho com a inbestMe amb carteres indexades, diversificació global, classes d’actiu i baixos costos es pot obtenir un rendiment mitjà de fins a un 4% TAE superior als índexs de referència.

Per tant, és millor centrar-se en els objectius i horitzons i oblidar-se dels mercats i del timing perfecte. Per molt que no ens agradi, els mercats tornaran a caure en algun moment.

Fins i tot si en el moment d’escriure aquest post s’està formant un sòl de mercat, hi haurà altres crisis, guerres i calamitats que espantaran temporalment els mercats. I els cisnes negres existeixen.

Però recordem que històricament, els mercats financers mostren una tendència a pujar durant períodes més prolongats i amb més intensitat de la que baixen, cosa que afavoreix els inversors amb un horitzó d’inversió a llarg termini. Encara que els mercats no pugen en línia recta, els cicles alcistes solen superar en temps i magnitud les caigudes ràpides que es produeixen inevitablement. La clau és que aquestes són temporals per a un inversor a mitjà i llarg termini.

No et deixis espantar per elles, o mai arribaràs a complir els teus objectius financers.