Bons verds del tresor. Són una bona opció dinversió?

El 7 de setembre del 2021, el Tresor Públic, organisme dependent del Banc d’Espanya, va realitzar la primera emissió de bons verds sobirans o bons verds del tresor a la història d’Espanya. En concret, aquest organisme va captar 5.000 milions d’euros a un termini de vint anys, que han servit per finançar projectes que impulsen la transició ecològica i adreçats a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic.

Tot i que des d’allò només havien passat uns dos anys, l’octubre del 2023, el Tresor va col·locar per cinquena vegada una nova ronda de finançament a través de bons verds de l’estat, en aquest cas van ser 1.604,18 milions. Amb això, Espanya es consolida juntament amb altres països com un emissor fiable i sostingut de deute verd que tant interès està aixecat entre els inversors i s’acosta al seu objectiu d’assolir els 20.000 milions en circulació.

Bons verds i bons verds del tresor

El concepte bo verd és el mateix en tots els casos: es tracta de deute que es destina exclusivament per finançar o refinançar projectes verds. Amb l’objectiu de donar més transparència als inversors, aquests bons deuen estar alineats amb els ‘Green Bond Principles’ (GBP), que promouen la integritat del mercat de bons verds a través de directrius que recomanen transparència, publicitat i reporti d’informes.

Tot i això, els bons verds es poden diferenciar segons la seva procedència, és a dir, depenent de qui sigui l’emissor d’aquest deute. En aquest cas, aquesta és la principal característica dels bons verds del tresor, ja que tenen la particularitat que són emesos, i recolzats, per un país (en aquest cas Espanya), cosa que confereix un element de seguretat encara més gran. Al capdavall, cal recordar que continua sent deute que cal tornar amb interessos.

Bons verds del tresor i bons del tresor: són el mateix?

A l’hora de diferenciar productes financers, en aquest cas deute, es poden fer moltes classificacions: pel termini, pel tipus d’emissor, per la solvència de l’emissor o pels objectius d’aquest deute. En aquest cas, la diferència entre els bons del tresor i els bons verds del tresor rau precisament en l’objectiu de cadascú, ja que com hem vist els diners recaptats no només han d’anar exclusivament a projectes verds, sinó que el mateix Estat els ha de garantir i demostrar-ho amb els informes pertinents.

Nueva llamada a la acción

El marc d‟inversió sostenible d’Espanya

L’emissió dels bons verds del tresor per part d’Espanya s’enquadra en l’objectiu d’incrementar “la transparència sobre els objectius i la política mediambiental espanyola, promoure el desenvolupament del finançament sostenible i els mercats de capitals verds al nostre país i continuar diversificant la base inversora en deute de l’estat”, segons explica el mateix Tresor Públic.

Com passa amb altres bons verds, l’Estat posa a disposició de tots els inversors els informes en què es detallen les quantitats de diners i els projectes a què han anat aquests recursos. En concret, els documents del 2021 i del 2022 (que es pot consultar aquí) revelen que el gruix dels diners s’ha anat a finançar la iniciativa de transport net. En aquest cas, s’explica que “s’ha optat per assignar les transferències a favor dels gestors i administradors de la infraestructura (Adif i Adif AV) i de l’operador (Renfe Viajeros)” i que amb això es busca “promocionar el ferrocarril com mode de transport”.

Anàlisi de la rendibilitat dels bons verds del tresor

Pel que fa a la rendibilitat que ofereixen els bons verds del tresor cal fer dues consideracions primer: d’una banda, que normalment segueix una mica la tendència de la resta d’actius de deute del mercat, és a dir, que està influenciat per les taxes d‟interès imposades pel Banc Central Europeu (BCE). Això explica, per exemple, que en la primera emissió l’interès que es pagava era de l’1,034%, mentre que l’emissió d’octubre va arribar a pagar un tipus màxim (marginal) del 4,48%.

D’altra banda, també cal tenir en compte que aquest tipus d’actius tenen una prima respecte de les contraparts públiques. En altres paraules, que paguen una rendibilitat més gran que altres ‘bons normals’ que emet el Tresor. Això, novament, es pot veure amb les rendibilitats que ofereix: així, per exemple, mentre que l’octubre del 2023 el màxim interès que pagaven els bons verds de l’estat era d’un 4,48%, el deute públic a deu anys pagava un 4%, a cinc anys poc més d’un 3,68% i a un any un 3,87%.

Rendibilitat a futur dels bons verds del tresor

Una rendibilitat més gran i uns projectes que ajuden al medi ambient són els grans baluards dels bons del tresor. Així, si estàs interessat, hi pots invertir a través d’inbestMe, un roboadvisors que et proporciona carteres de forma automàtica ajustades a les teves necessitats i que segueix les consideracions mediambientals. A més, ho fa a un preu reduït. Tot això la converteix en una de les plataformes líder a Espanya al món de la inversió.

En el cas més concret dels bons verds del tresor, has de saber que inbestMe compta amb un ampli ventall de productes amb què podràs beneficiar-te de tots els seus avantatges. A més, ho podràs fer des d’un mínim de 1.000 euros, per la qual cosa a què estàs esperant per posar-te en marxa i fer créixer els teus estalvis mentre aconsegueixes un món millor.

Nueva llamada a la acción

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Post comment