El BCE manté els tipus sense canvis. La TIR de la Cartera Estalvi en Euros es manté a l’1,60%

Tal com s’esperava, el Banc Central Europeu va decidir no modificar els tipus d’interès i va reiterar la seva confiança que la inflació continuarà acostant-se a l’objectiu a llarg termini del 2%.

La facilitat de dipòsit es manté al 2%, el tipus principal de refinançament al 2,15% i la facilitat marginal de crèdit al 2,40%. Aquests nivells representen el punt més baix actual després del cicle d’enduriment monetari que va portar el tipus de dipòsit fins a un màxim del 4% el 2024.

Amb aquesta decisió, el BCE encadena ja cinc reunions consecutives sense canvis, cosa que indica que considera que la política monetària actual és compatible amb un retorn gradual de la inflació cap al seu objectiu.

El comunicat posterior transmet una visió relativament optimista de l’economia. Segons el BCE, factors com el baix atur, la solidesa dels balanços del sector privat, el desplegament progressiu de la despesa pública en defensa i infraestructures i l’efecte de les baixades de tipus anteriors contribueixen a sostenir el creixement.

Tot això, però, en un context d’elevada incertesa, tant per les tensions comercials com pel panorama geopolític.

Christine Lagarde va tornar a insistir en la necessitat d’accelerar reformes clau per a Europa, entre elles:

• Avançar cap a una unió de l’estalvi i la inversió
• Impulsar l’euro digital, tant per a pagaments minoristes com majoristes
• Aprofundir en el mercat únic
• Fomentar la innovació per reforçar l’autonomia estratègica
• Simplificar la legislació europea

El gir a la Fed després del nomenament de Kevin Warsh

La reunió del BCE va tenir lloc pocs dies després que s’escollís Kevin Warsh com a proper president de la Reserva Federal. Es tracta d’un canvi rellevant, que Lagarde va valorar positivament.

Warsh s’ha mostrat partidari de continuar reduint tipus als Estats Units, convençut que l’augment de la productivitat derivat de la intel·ligència artificial pot ajudar a contenir la inflació, fins i tot amb una economia forta.

No obstant això, Warsh és molt més crític amb l’ús d’eines com les compres d’actius (Quantitative Easing o QE), excepte en situacions excepcionals com la crisi financera del 2008 o la pandèmia. En el passat ha defensat reduir la mida de la cartera d’actius del banc central.

Una menor compra d’actius implica menys liquiditat als mercats, cosa que els inversors estan tenint molt en compte. L’expectativa d’una normalització del balanç de la Fed està provocant una reavaluació del risc, especialment en els segments més sensibles a la liquiditat i a l’endeutament, com les criptomonedes o els metalls preciosos.

Tipus d’interès i QE: dues eines diferents

Els tipus i les compres d’actius són instruments que els bancs centrals utilitzen de manera complementària, tot i que no són perfectament substituïbles. Segons Warsh, un balanç més reduït permetria mantenir tipus més baixos, afavorint l’economia real, mentre que el QE tendeix sobretot a impulsar el preu dels actius financers.

En resum, mentre la Reserva Federal sembla orientada cap a una baixada gradual dels tipus (possiblement acompanyada d’una reducció del balanç quan Warsh assumeixi el càrrec al maig), el BCE s’inclina per una pausa prolongada, a l’espera de més claredat sobre l’entorn macroeconòmic i geopolític.

La Cartera Estalvi es manté en euros a l’1,60%

Pel que fa a les nostres carteres, els tipus oficials són especialment rellevants per a les carteres d’estalvi, ja que reflecteixen directament l’evolució dels tipus, descomptant comissions.

En aquest context, les nostres carteres d’estalvi en euros continuen sent una opció sòlida per a qui vol conservar valor i obtenir una rendibilitat raonable sense assumir riscos.

Després de les decisions, la TIR (variable) de les nostres carteres d’estalvi en euros queda en l’1,60% per a la cartera en euros (sense canvis).

Les carteres estalvi d’inbestMe són una opció ideal per a qui busca una solució per a la seva liquiditat i/o fons d’emergència.

Les rendibilitats de les nostres carteres d’estalvi s’han mantingut sempre com una millor opció que els dipòsits tradicionals, acumulant un 8,2%, un 2% més que la mitjana dels dipòsits bancaris (6,2%) fins a un any.

Des del seu inici, la Cartera Estalvi ha generat una rendibilitat anualitzada del 2,6%, 0,6 punts percentuals més que la mitjana dels dipòsits bancaris a un any. El 2025 ha acumulat un 1,8%.

Les carteres estalvi són, en general, més eficients que un dipòsit tradicional perquè:

• acumulen rendibilitat i es beneficien de l’interès compost
• són més eficients fiscalment (no es paguen impostos fins a la liquidació)
• es poden traspassar a altres carteres de fons amb diferiment fiscal

Per altres objectius, altres opcions de carteres: objectiu, bons, fons indexats i plans de pensions

Però les carteres d’estalvi poden no ser suficients per superar la inflació.

Per als inversors que prefereixen fixar una rendibilitat determinada durant més temps, que acceptin una mica més de risc o puguin establir un termini, recordem que disposem d’una gamma completa de carteres amb rendibilitat objectiu i carteres de bons (tant en euros com en dòlars) que permeten prolongar l’exposició a venciments/durades més llargues.

Aquestes carteres han guanyat ara més atractiu a causa de les baixades de tipus del BCE durant aquest any.

En general, les carteres més prudents d’inbestMe han continuat complint el seu objectiu el 2025.

Si per complir els teus objectius has de superar clarament la inflació i el teu horitzó és de mitjà o llarg termini, és més convenient considerar les nostres carteres de fons indexats i, per a la jubilació, les nostres carteres de plans de pensions, tal com es pot observar al quadre superior.

Totes elles han tingut, en general, excel·lents rendibilitats malgrat l’entorn volàtil del primer semestre del 2025.

A inbestMe t’oferim una metodologia d’inversió que et permet invertir amb confiança en qualsevol situació de mercat.