L’augment dels rendiments globals: causes i efectes sobre les carteres

Recentment, s’ha registrat un augment notable del rendiment dels bons de l’Estat (bons sobirans) a escala mundial. En aquesta publicació, intentarem analitzar-ne les causes subjacents i les implicacions per a les carteres d’inversió.

Què està impulsant l’alça dels rendiments dels bons de l’Estat?

Els anys posteriors a la crisi financera del 2008 es van caracteritzar per un període prolongat d’inflació baixa, creixement moderat i uns tipus d’interès excepcionalment baixos. Els tipus es van mantenir baixos mitjançant la política monetària convencional, és a dir, retallades dels tipus oficials, així com mesures no convencionals com l’expansió quantitativa: compres a gran escala de bons governamentals per part dels bancs centrals.

La pressió alcista sobre els preus era limitada i la principal preocupació era la deflació, no la inflació. Els tipus d’interès van caure fins a apropar-se a zero, i Europa fins i tot va experimentar tipus negatius.

Després van arribar la pandèmia, les interrupcions en les cadenes de subministrament, les tensions geopolítiques, les guerres a Ucraïna i l’Iran i els conflictes comercials. Tot plegat va fer que la inflació fos més elevada i més difícil de predir, cosa que va provocar un augment dels tipus d’interès.

Aquesta situació s’ha vist agreujada per uns dèficits públics que han continuat augmentant, fins i tot durant períodes de forta activitat econòmica. En el passat, la política fiscal s’utilitzava principalment per donar suport a l’economia durant les recessions, cosa que provocava un deteriorament temporal de les finances públiques abans que tornessin a millorar amb la recuperació del creixement.

Actualment, els pressupostos públics s’utilitzen per finançar objectius com la defensa, les infraestructures d’intel·ligència artificial, les indústries nacionals considerades estratègiques, la transició ecològica o, simplement, per garantir el suport electoral a curt termini.

Fins i tot Alemanya, que durant molt de temps va estar al capdavant de la disciplina fiscal, ha optat per utilitzar el seu balanç per finançar un programa massiu de modernització d’infraestructures i de despesa en defensa.

Refinançament del deute

Tot el deute de nova creació —només el deute federal dels Estats Units acaba de superar els 40 bilions de dòlars— s’ha de refinançar oferint als inversors un rendiment adequat. Davant d’un entorn d’inflació futura incert, els inversors exigeixen rendiments més elevats per comprar bons de l’Estat.

Els bons de l’Estat també han de competir amb la considerable emissió de bons corporatius per part de les grans empreses tecnològiques, que necessiten finançar inversions sense precedents en infraestructures d’intel·ligència artificial. Aquestes empreses han recorregut cada vegada més als mercats de capitals per obtenir nou finançament mitjançant l’emissió d’accions o bons.

A l’hora de decidir si invertir en bons corporatius emesos per empreses amb balanços generalment molt sòlids o en bons de l’Estat emesos per països amb posicions fiscals en deteriorament continu, molts inversors han optat, lògicament, per diversificar-se en crèdit corporatiu. Dit això, cal recordar sempre que els estats sobirans que emeten deute en la seva pròpia moneda disposen d’un banc central amb capacitat per monetitzar aquest deute, una possibilitat que les empreses mai no tenen.

L’aparent ruptura de la correlació negativa entre les accions i els bons governamentals, una situació típica d’un entorn inflacionari, també ha debilitat la demanda de bons governamentals com a actiu refugi. Dit d’una altra manera, quan els bons governamentals pujaven de manera fiable cada vegada que els mercats d’accions queien, els inversors estaven disposats a acceptar rendiments més baixos a canvi de mantenir aquesta forma d’assegurança.

Ara que aquesta correlació negativa ja no es pot donar per descomptada, els inversors exigeixen una compensació més elevada pel risc de durada que implica mantenir bons de l’Estat. Això és especialment cert en el cas dels valors a llarg termini, que han estat els més afectats per l’augment actual dels rendiments.

Implicacions per als inversors

Ara que els rendiments han pujat, els analistes semblen haver adoptat una visió universalment negativa. Tanmateix, quan els rendiments eren clarament insuficients per compensar els inversors pels riscos assumits, poques persones expressaven preocupació. Això passa sovint als mercats financers: els preus donen forma a les opinions, i no a l’inrevés.

Per tant, val la pena posar les coses en perspectiva. El rendiment dels bons del govern dels Estats Units a deu anys, potser la xifra individual més important de les finances globals, se situa actualment al voltant del 4,70%. Aquest nivell coincideix exactament amb la seva mitjana dels darrers 40 anys. No es tracta de nivells anormals ni són incompatibles amb una economia relativament forta com l’actual economia nord-americana.

La veritable anomalia va ser l’era dels tipus zero, no l’entorn actual. Això no significa que no hi hagi problemes estructurals en la gestió del deute o, potencialment, en la independència de la Reserva Federal respecte de la política. Tanmateix, en comparació amb el passat, continuem en un entorn de tipus d’interès relativament normal, que sembla compensar el risc d’inversió d’una manera molt més adequada que fa uns anys.

Podrien sorgir problemes greus en cas d’una autèntica crisi de credibilitat dels bancs centrals, però aquesta no sembla que sigui la situació actual. Les expectatives d’inflació a llarg termini incorporades als valors vinculats a la inflació es mantenen ancorades al voltant de l’objectiu del 2%, cosa que suggereix que no s’ha perdut la confiança en la capacitat dels bancs centrals per contenir els augments dels preus.

Implicacions per a les carteres d’inbestMe

inbestMe ofereix solucions per a cada tipus d’inversor, siguin quins siguin els seus objectius o la seva visió del mercat. Les nostres carteres diversificades i les carteres formades exclusivament per bons tenen una exposició més moderada als tipus d’interès en els perfils de menor risc i una exposició més elevada en els perfils de risc més agressius.

Aquests bons segueixen la relació inversa entre preus i rendiments i, per tant, disminueixen de valor quan els rendiments augmenten, tot i que el Comitè d’Inversions sempre presta una atenció especial a una gestió prudent del risc de tipus d’interès. No obstant això, els bons que actualment formen part de les carteres ofereixen ara rendiments potencials significativament més atractius que en anys anteriors.

Per als inversors amb horitzons d’inversió curts, per a aquells que simplement busquen mantenir temporalment els seus diners o per a aquells que tenen una visió molt negativa sobre els bons, inbestMe també ofereix les seves Carteres Estalvi. Aquestes carteres estan dissenyades específicament per proporcionar un rendiment que segueix l’evolució dels tipus d’interès oficials, net de costos, sense que els preus es vegin penalitzats quan augmenten els rendiments del mercat. Dit de manera senzilla, l’augment dels tipus es tradueix en una acumulació més ràpida de rendiments.

Per als inversors amb terminis definits superiors a un any, les Carteres Objectiu poden oferir rendiments més elevats que les Carteres Estalvi, sempre que estiguin disposats a mantenir la inversió fins al venciment, és a dir, fins a la data objectiu.

Exploreu la nostra gamma de carteres per trobar la solució que millor s’adapti a les vostres necessitats, fins i tot en un entorn de rendiments a l’alça.