Els tipus estan en mínims històrics
Perquè els inversors i analistes parlen tant dels tipus d’interès? Què tenen a veure amb el món borsari? Pot ser, que el fet que siguin alts o baixos, tingui a veure amb l’èxit d’una empresa?
En el seu blog, Ben Bernanke ha estat publicant una sèrie d’articles sobre el perquè estan tan baixos els tipus d’interès.
En una sèrie de quatre entrades al seu blog, lectura que recomanem, ens dóna una interessantíssima exposició.
A la primera, ens ve a dir que el (mal) estat actual de l’economia (i no la Fed o el BCE) és l’explicació última del (baix) interès real (sovint en taxes negatives en aquests anys). Recordem que una taxa negativa implica no tenir estímul a l’estalvi.
A la segona, ens recorda els tres objectius més importants de la política econòmica: la plena ocupació, mantenir la inflació baixa i estable i mantenir l’estabilitat financera. Ens justifica el difícil que és, combinar els tres objectius, especialment en una situació d’ “estancament secular”. El quid de la qüestió és, si realment el recent estancament és secular o temporal.
Això ho intenta aclarir en el tercer article sobre el tema. En certa manera, associa la idea del estancament secular amb la de l’abundància de l’estalvi. L’abundància d’estalvis vindria generada per, països com la Xina, altres països emergents asiàtics, i països productors de petroli, i aquest excés al davant d’un menor desig per invertir, estaria també a la base dels baixos interessos actuals. Es mostra esperançat en que si els desequilibris en les balances comercials i de capital es moderen, s’hauria de recuperar una certa tendència a l’alça dels tipus d’interès globals. Perquè això sigui possible, la comunitat internacional hauria de treballar per trobar un sistema que permeti equilibrar millor les balances comercials i de capitals.
En la quarta i última part, introdueix com a altra causa de distorsió, la poca diferència entre interessos a curt i llarg termini, o el que es diu tècnicament la prima de durada. Dit d’una altra manera, hi ha sempre un diferencial entre els tipus a llarg termini (més alts) versus els tipus a curt termini. Aquesta prima està també inusualment baixa, i fins i tot en certs moments en negatiu a causa de: la baixa preocupació per la inflació, la baixa incertesa en l’evolució dels tipus, i una alta demanda per actius líquids segurs.
En definitiva, no hi ha una única explicació definitiva, més que les explicacions parcials que hem anat apuntant. El que sí que s’assembla endevinar, és que tot i que als Estats Units els tipus probablement pujaran a la tardor del 2015 o al final de l’any, la persistència en tipus històricament baixos sembla assegurada per un llarg període. La pujada de tipus a Europa encara trigarà més a arribar, ja que en el vell continent encara estem en la fase prèvia de relaxació monetària.
Però tot això no contesta les preguntes que ens fèiem al principi.
La resposta ens la dóna el mateix Ben quan utilitza en un dels seus “posts” una frase que ens sembla bastant il·lustrativa:
“….. at a negative (or even zero) interest rate, it would pay to level the Rocky Mountains to save even the small amount of fuel expended by trains and cars that currently must climb steep grades.”
Quant més baixos són els tipus, més s’estimula la iniciativa empresarial i la inversió: parafrasejant Ben, compensaria anivellar una cadena muntanyosa com les “Rockies” (amb una longitud de 4.800 km) encara que el benefici fos petit. A un cost negatiu o zero, dels diners, qualsevol inversió és rendible.
Per tant, l’efecte dels tipus baixos ajuda a que les empreses tinguin un estímul més gran a buscar noves iniciatives. Matemàticament amb taxes negatives (o taxa zero) qualsevol inversió, per petit que sigui el benefici, donarà una taxa de retorn a la inversió, positiva.
Aquest mateix efecte és el que fa que els estalviadors (enfront de la rendibilitat nul·la o baixa en dipòsits i bons) es moguin cap a inversions més arriscades a la recerca de la rendibilitat, estimulant la renda variable o la inversió immobiliària.
Avui dia, a causa de la possible pujada de tipus als EUA, hi ha certa por a una caiguda de la borsa. Però de la mateixa manera que els tipus baixos són un estímul a la inversió, aquests no són una condició sine qua non, per a l’èxit empresarial. Els empresaris i empreses exitoses, poden seguir generant valor si aconsegueixen bons productes o altes avantatges competitives.Sense menysprear l’efecte que pot tenir una pujada de tipus (tot i que moderada), per a l’inversor a llarg termini no canviarà el valor de les empreses: sigui quina sigui la metodologia que faci servir, el valor present dels guanys futurs, dividends o cash flow, seran els mateixos sigui quin sigui el tipus d’interés.
L’èxit en la inversió està en trobar aquestes empreses que marquen diferències, invertir-hi, i seure a veure com ens reporten suculents retorns.
Descobrir i comprar grans negocis sempre serà una bona alternativa. Mentre, en molts bancs, ja ens “ofereixen” taxes 0% en dipòsits a termini. És molt probable que la Fed faci abans de final d’any un parell de pujades, però l’entorn d’interessos extremadament baixos seguirà durant un llarg període de temps, i la inversió en renda variable seguirà comparant-se favorablement davant del que ens pot oferir la renda fixa. Una òptima combinació de renda variable i renda fixa és la millor recepta per construir carteres diversificades amb baix risc. La construcció de carteres eficients, és una molt bona opció davant possibles i probables increments de volatilitat: tot i que seguim pensant que per obtenir retorns en els mercats el millor és perdre la por als mateixos.
L’estalviador que decideix començar el seu camí en el món de la inversió ha de saber prioritzar les seves decisions, abans de començar a invertir. En paral·lel, també ha d’aprendre a conèixer i mesurar la seva tolerància al risc.
