La volatilitat no té perquè ser el mateix que el risc.
En la teoria financera predominant s’associa el risc d’una cartera amb mesures de volatilitat de curt termini. Sota aquesta hipòtesi una cartera més volàtil, és una cartera més arriscada. La indústria de la inversió ha definit quan mogut és el camí, com la definició de risc, més que el resultat final. Un camí menys mogut, és percebut com menys arriscat, encara que això derivi en una pobra rendibilitat. Alguns inversors tenim una percepció diferent: el mateix Warren Buffett percep les caigudes dels mercats com a oportunitats d’inversió. Es produeix doncs una contradicció: alguns inversors d’èxit no associem risc amb volatilitat sinó amb la pèrdua d’oportunitats: el risc és no assolir el rendiment adequat o òptim per a les nostres carteres.
El risc real és no obtenir el rendiment esperat.
Recentment alguns autors que defensen la teoria del “Behavioral Portfolio Management” intenten resoldre aquest problema. Aquests autors defineixen el risc com la possibilitat de manca de rendiment. Sota aquesta perspectiva creuen que és un error crear portafolis que intentin minimitzar la volatilitat de curt termini, ja que en definitiva això pot ocasionar el resultat oposat: augmentar el risc, ja que el risc per a ells, és el produir retorns mediocres per al client.
Com invertir, més enllá del risc de curt termini
Quan l’inversor ja ha superat mentalment aquestes barreres, pot aplicar una visió totalment, de llarg termini. Un inversor amb una visió més madura pot ser aliè als estàndards de la indústria: aquests estàndards, proposen que es construeixin portafolis que minimitzen la volatilitat de curt termini, anteposant la consecució dels retorns de llarg termini. La teoria del BPM defineix això com el gran error, el posar les emocions en el centre del procés de dissenyar un portafoli, amb un horitzó de llarg termini.
Aquestes emocions són les que sovint, fa que molts inversors surtin dels mercats quan es produeixen caigudes violentes o la volatilitat augmenta: els estudis demostren precisament el contrari, en aquests moments és quan el correcte seria augmentar aquestes posicions, ja que és després de grans caigudes quan els retorns esperats són més alts.
Construir portafolis que derivin en alts rendiments pots ser relativament fàcil, quan s’accepten certs principis. . Però per contra pot ser emocionalment molt complicat.
Possiblement més d’un pensi en el món de les finances com una matèria propera a la física, quan realment és més propera a la sociologia. Preveure el curt termini és impossible: superar aquestes barreres implica poder controlar les emocions.
Les nostres carteres estan basades en estratègies d’inversió més orientades per a l’inversor més “tranquil”. A més, la seva gestió dinàmica implica una certa protecció en moments de grans correccions. Tot i així l’objectiu és aconseguir rendibilitats òptimes en qualsevol circumstància de mercat.
