El Stress test mesura la fortalesa financera
Tal com s’esperava, el Monte dei Paschi va ser el pitjor entre els bancs europeus en les proves d’estrès (o stress test) realitzades per l’Autoritat Bancària Europea (EBA), i els resultats dels quals van ser difosos divendres a la tarda amb els mercats tancats.
Les proves d’estrès, consisteixen en una simulació que permet mesurar la fortalesa financera d’un banc comparant escenaris especialment adversos, com ara un col·lapse dels preus immobiliaris, un fort augment en els tipus d’interès, una forta contracció del producte interior brut, etc. L’objecte del període de simulació per a la prova d’esforç actual és el trienni 2016-2018.
Els resultats de la prova per a el Monte dei Paschi indiquen que, en el cas que en els pròxims tres anys es produís l’escenari advers, el paràmetre CET1 (Common equity tier 1), que s’utilitza habitualment per avaluar la solidesa d’un banc , es reduiria a -2,23% (a -2,44% si es tenen en compte els nous canvis normatius que entraran en vigor el 2019). El regulador mínim del 4,5% CET1 ( encara que no s’hagi regularitzat des de 2014) és un llindar mínim oficial per a la declaració dels suspesos en la prova de stress.
Els altres quatre bancs italians sotmesos a les proves (Intesa, Unicredit, Banco Popolare, Ubi) estan millor que la mitjana europea, encara que, amb diferències entre ells. Li ha anat força bé a Intesa (10,24% en el cas de l’escenari advers), els resultats són menys brillants per Unicredit (7,12%) que treu el quart pitjor resultat de la prova entre els bancs europeus.
Deutsche Bank, el gegant alemany, replet de derivats que en aquest moment està donant lloc a preocupacions sobre l’estabilitat del sistema bancari a Europa, va treure un 7,8% en l’escenari advers, millor que el 2014.
Reaccions del mercat i els problemes estructurals de la banca Italiana
Les proves d’estrès, en general, mostren resultats reconfortants a nivell d’estabilitat del sistema bancari europeu i una millora en comparació a 2014. De diferents àmbits arriben, però, les crítiques pel que fa a la metodologia mitjançant la qual es realitzen les proves de resistència. Per exemple, no es va avaluar l’escenari de tipus més negatius, quan són els tipus baixos o negatius una de les principals causes de l’escassa rendibilitat dels bancs. No vénen avaluats en els test, els bancs grecs ni portuguesos, que en aquest moment es troben entre els més febles a Europa.
Els resultats dels bancs Espanyols, en general, van estar dins de la mitjana Europea. El Banc Popular però, va quedar per sota del desitjat 1,5 i ja es planteja un procés de refinançament.
En general preocupa la situació dels bancs italians, els resultats són realment durs per al Monte dei Paschi, que just ahir va donar a conèixer un pla per a una ampliació de capital de 5 mil milions (cinc vegades el seu valor actual a la borsa), garantit per un pool bancari, liderat per JP Morgan. Certament, la participació d’un banc creïble com JP sembla una evolució positiva en la saga del Grup de Siena. Quant als crèdits morosos, 10.000 milions d’euros seran venuts al fons Atlante el 2018, a un preu del 33% del seu valor nominal (millor que el 20/25% que havien estat suggerits pels analistes, com el seu valor de mercat).
Què hem d’esperar en l’obertura del mercat? Els desastrosos resultats de les proves de resistència i el pla presentat per el Monte dei Paschi seran, en un primer moment, vist de manera positiva pels operadors. Tenim por, però, que l’alleujament sigui de curta durada, ja que els problemes estructurals dels bancs italians es mantenen, especialment en termes de baixa rendibilitat, el sobredimensionament de les seves xarxes i de l’alta proporció de préstecs morosos a la cartera, en un context de baix creixement econòmic.
Les nostres carteres i estratègies d’inversió estan dissenyades per comportar-se raonablement bé en qualsevol situació de mercat.
