¿Què significa balancejar una cartera?
Per rebalancejar (o reequilibrar) la cartera s’entén la realineació dels pesos dels diferents actius pel que fa als objectius establerts dins de l’assignació d’actius. Els moviments, en els preus del mercat, poden causar una desviació dels pesos òptims. En particular, si el preu d’un actiu puja, el seu pes dins de la cartera augmenta i reequilibrar, vol dir vendre part dels actius per fer valer el seu pes en línia amb l’assignació d’actius prevista. Per contra, si el preu d’un actiu cau, el seu pes relatiu disminueix i hauràs de comprar per restaurar les assignacions originals.
O sigui, el reequilibri, realitza la molt saludable funció de vendre car i comprar barat. Aquest tipus d’activitat, que pot semblar òbvia, en realitat, moltes vegades, no es porta a terme per la mandra de l’inversor o per què la seva psicologia el porta a fer el contrari, que és comprar car i vendre barat. A causa del que en finances del comportament és conegut com el “biaix del recent”, (donar més importància als esdeveniments recents), tenim una inclinació a pensar, que les tendències que es donen en el mercat se seguiran produint en el futur.. Si el mercat de valors baixa bruscament, i el seu pes relatiu dins de la cartera disminueix, per a l’inversor és psicològicament molt difícil tornar a equilibrar el pes de la seva cartera mitjançant la compra de més accions. Pensarà que el descens continuarà i probablement pres del pànic decidirà vendre totes les seves accions, eliminant així la causa de la seva angoixa, en lloc de situar l’assignació d’actius en línia amb els objectius que es va marcar de manera racional. Si el mercat de valors puja, pensarà que aquesta tendència continuarà i serà al seu pesar que vendrà el component de capital en excés de l’assignació òptima.
Donada la relació positiva entre el risc i el rendiment esperat, podem dir que si una cartera no es reequilibra hi haurà una tendència natural a augmentar el pes dels components de major risc. Aquests, de fet, garanteixen uns majors rendiments esperats i, amb el temps, veuran augmentar el seu pes relatiu dins la cartera. Llavors ens trobarem amb una cartera potencialment més rendible, però a costa d’un major risc que podria arribar a ser inadequat pel que fa al perfil de l’inversor. Per aquest motiu el rebalancear una cartera té la funció de mantenir les característiques de risc-rendiment de la cartera, i per tant fer les nostres inversions més segures, dins el rang escollit del nostre perfil de risc.
Com Invertir els meus diners: els beneficis de balancejar una cartera
Un exemple senzill pot ajudar a entendre aquest concepte. Suposem que tenim una situació inicial on el 50% de la cartera està invertida en renda variable i un 50% en bons. En els 20 anys posteriors les accions tenen una rendibilitat mitjana anual del 10%, mentre que els bons tenen un rendiment mitjà anual del 4%. Si l’inversor no rebalancea mai, passats 20 anys, la porció d’accions de la seva cartera haurà pujat al 81% mentre que el bo haurà caigut al 19%. La volatilitat de la cartera s’haurà incrementat del 7,42% al 12,7% (suposant una desviació estàndard de 15% de la rendibilitat de les accions i el 5% dels bons i un coeficient de correlació entre les dues classes d’actius del -0.2).
És important fer èmfasi que el rebalancear la cartera entre les classes d’actius que tenen diferents rendiments esperats de llarg termini, no garanteix un augment en el rendiment (com erròniament el fet de vendre car i comprar barat podria portar a pensar), sinó més bé compleix una funció de la gestió de riscos, que permet mantenir el risc de cartera de l’inversor dins dels seus límits tolerables.
Seria diferent si el reequilibri es produís entre activitats que tenen rendiments esperats anàlegs (per exemple, accions de sectors diferents). En aquest cas, el rebalancear no tindria l’efecte de reduir el pes de les activitats amb més rendibilitat en favor d’actius amb rendiments més baixos, sinó més aviat permetre vendre car i comprar barat actius que temporalment van superar o van tenir un rendiment inferior. En aquest cas, en el mitjà-llarg termini, es produiria amb tota probabilitat un increment del rendiment de la cartera. El reequilibri pot realitzar-se en intervals regulars (per exemple cada tres mesos) o quan el pes d’una determinada classe d’actius a la cartera es desviï més d’un cert percentatge respecte al pes òptim (per exemple 5-10%). Una combinació dels dos mètodes sol ser en molts casos preferible.
En tots els nostres plans, Inbestme Strategic, Inbestme Dynamic o Inbestme Advanced incorporem rebalanceos per mantenir les nostres carteres optimitzades en tot moment. Si vols saber més sobre els nostres diferents plans de carteres clica aquí.
