Fons d’inversió gestionats, indexats, cotitzats o “hedge funds”
Un inversor que no vulgui exposar-se a la compra directa d’accions, avui té múltiples opcions i instruments per escollir: hedge funds, fons d’inversió, ETFs. Aquí tractarem alguns elements a considerar abans d’escollir.
Hedged Funds: inaccessible per a la majoria
Des del punt de vista de la rendibilitat, està clar que, almenys en el llarg termini, hi ha un selecte grup d’ells que han estat capaços de superar clarament el mercat. De mitjana, aquest selecte grup ha estat capaç de treure-li un 5% a l’índex, una diferència gens menyspreable per a considerar invertir-hi. El gran problema dels hedge funds, a part de les seves altes comissions (encara que aquestes compensen, per la rendibilitat extra obtinguda), és que són inaccessibles per al gran públic, ja que requereixen sovint d’inversions de set dígits.
Fons d’inversió: ineficients en general
Els fons d’inversió, són per tant, una alternativa més accessible, al tenir mínims accessibles a gairebé totes les butxaques. El gran problema, és que està demostrat que són ineficients, sigui per les seves limitacions o sigui per les pròpies comissions desproporcionades que els fan ineficients al davant d’altres tipus de vehicles d’inversió. La realitat és que el 95% dels fons d’inversió rendeixen menys, que el mateix mercat o benchmark que persegueixen, per tant, hom es planteja per què estar pagant aquestes altes comissions. Molt sovint s’acudeix als fons pels avantatges fiscals que tenen aquests en alguns països, però no és més important fixar-se primer en la seva rendibilitat abans que la fiscalitat? L’estalvi fiscal no existeix, si abans s’ha perdut part de la rendibilitat pel camí.
Hi ha dues modalitats de fons d’inversió que pot tenir sentit considerar. Una són els fons de retorn absolut: aquests tenen com a objectiu donar una rendibilitat en qualsevol situació de mercat: el problema és que solen ser més cars, qüestió que no seria un problema si aquests ens garantissin sempre obtenir el seu objectiu, però clar aquest no és el cas.
I l’altre, són una certa oferta de fons indexats que han anat apareixent els darrers anys. Aquests tenen l’avantatge, que a diferència dels seus germans gestionats, són molt més econòmics, per tant desapareix una de les seves grans desavantatges. De moment l’oferta existent és limitada i per tant pot haver limitacions per construir una cartera totalment diversificada i flexible.
Alternatives als fons d’inversió gestionats: fons indexats o ETFs
En els últims anys els ETFs han estat els grans guanyadors, al davant dels fons d’inversió, atraient milers de milions en actius sota gestió. Hi ha diverses raons que justifiquen aquest auge. El primer, és de costos. Els ETFs, són infinitament més econòmics que els fons d’inversió gestionats, i també una mica més barats (de l’ordre del 30%) que els fons indexats. Hi ha múltiples avantatges que fan d’ells una excel·lent opció. Als avantatges genèrics dels ETFs, que ja vam exposar en el seu moment, caldria ressaltar a l’hora de comparar amb els fons indexats, la seva molta més àmplia oferta. Per als índexs bàsics, podrem trobar fons indexats però quan vulguem optimitzar la distribució d’actius, serà difícil que ho puguem aconseguir amb fons indexats. Més en concret, no trobarem exposició per a determinades classes d’actius, com, per exemple, actius de països específics, actius en fons amb cobertura de moneda, actius en estratègies específiques tals com valor, creixement, small cap, big cap o en temes més tècnics com actius “smartbeta”. Per a l’inversor que només estigui preocupat per temes fiscals i que tingui una cartera de 6 dígits (normalment els mínims a invertir són molt alts) els fons d’inversió indexats poden ser una opció, tot i així, la diversificació de la seva cartera serà limitada. En canvi els ETFs ens ofereixen una possibilitat de diversificació molt més àmplia, a més baix cost i a l’abast de qualsevol butxaca.
Com invertir, quin tipus de fons és l’ideal?
La resposta a aquesta pregunta podria variar en funció del patrimoni de l’inversor i les seves prioritats. Tot i així, creiem que per a la majoria dels inversors a l’hora d’escollir un vehicle seguint el nostre ordre de prioritats, hauria de ser: ETFs, fons indexats, i finalment els fons d’inversió (gestionats).
Tot i que ja està començant a canviar, ja que cada any els ETFs creixen més que els fons d’inversió, curiosament en els fons d’inversió és on es concentren els majors volums contractats. Això només es pot entendre per la falta d’informació i transparència dels seus costos reals, qüestió que anirà canviant cada vegada que el client estigui més informat, i per l’obligada transparència de la MIFID II. En alguns països, això se sosté per la seva teòrica millor fiscalitat. Aquest fet diferencial, és difícilment sostenible, sobretot perquè aquests no reporten beneficis reals als contribuents i pot canviar en qualsevol moment. El benefici fiscal és només un efecte dilatori en el temps, que es pot aconseguir amb altres estratègies, com l’anticipació de pèrdues.
Hem deixat de banda els hedge funds, assumint que no és una opció per a la majoria dels inversors. Per cert, es pot tenir accés a les estratègies dels hedge funds a través d’ETFs dedicats a clonar la seva activitat per menys de la meitat del cost típic dels hedged funds (2% + 20% sobre beneficis). Els ETFs que segueixen als hedged funds, no han tingut molt èxit en els últims anys, ja que no han estat els millors anys per a aquests vehicles, reservats als grans patrimonis.
Els ETFs són doncs, un excel·lent vehicle per abastar tots els racons dels mercats a la recerca de rendibilitat i obtenir la màxima diversificació, amb els costos més competitius. Per la seva àmplia oferta permeten, a més, personalitzar al màxim les nostres estratègies d’inversió i tot amb els costos més competitius. Els ínfims costos suportats en aquests vehicles, són una de les primeres garanties perquè l’inversor obtingui més rendibilitat neta a la butxaca.
