El servei i l’estalvi
En el tennis sinó treus no entres en el punt. Recordo, al principi de començar a jugar a tennis, la meva frustració. El meu servei era tan dolent que moltes vegades perdia la meitat dels jocs per no ser capaç d’iniciar la jugada. Preferia estar a la restada.
En el món de la inversió el servei és l’estalvi. Sinó estalviem no podem invertir. Ni tenim l’oportunitat de beneficiar-nos de la màgia de l’interès compost.
El drive i la renda variable
El drive o cop de dreta és en general el nostre cop guanyador. Només cal mirar a Nadal jugar. Sempre intenta col·locar-se per poder posar el seu cop de dreta i dominar el punt. Molt sovint, Nadal cobreix el 60% o el 70% de la pista amb el seu drive.
El drive en el món de la inversió és la renda variable. És amb diferència l’actiu que aporta històricament la major capacitat de creixement a la nostra cartera igual que amb el drive és com el tennista guanya la majoria dels punts. Però si intenta abastar massa pista amb el drive pot estar desprotegint el seu joc, deixant un buit a l’altra banda de la pista.
El revés i la renda fixa
El revés acostuma a ser el cop més fluix del jugador. Això, no tan cert per als professionals, és especialment així per l’amateur. El revés és un cop defensiu, és a dir és un cop per a simplement tornar la pilota, per cobrir la part de la pista que no podem físicament cobrir amb la nostra dreta.
En la inversió aquesta tasca la té primordialment la renda fixa. La renda fixa ens serveix per diversificar la cartera i aportar certa estabilitat. És, per aquest motiu, més aviat una font de protecció. Igual que el revés ens dóna pocs punts però ens protegeix d’una part de la pista, la renda fixa ens ajuda a dimensionar la volatilitat de la nostra cartera.
Els altres: el smatch, la volea i el loft
Aquests cops complementaris es juguen menys vegades. Encara McEnroe va fer de la volea seu cop, en general aquests cops complementaris tenen un pes menys important en el joc de la majoria dels jugadors. Tot i tenir un pes menor en el joc poden en moments determinats del joc tenir una importància vital, per canviar el ritme del joc del contrari.
En la inversió aquests cops podrien equivaler a les altres classes d’actius que poden servir per ampliar la diversificació d’una cartera:
-el smatch i la volea podrien ser el sector immobiliari, que ha aportat a moltes carteres una bona rendibilitat no sempre correlacionada amb els altres actius.
-el or i les matèries primeres podrien ampliar la diversificació d’una cartera de la mateixa manera que una bona deixada o un bon loft són armes addicionals per als jugadors que els tenen en el seu arsenal de cops.
Si no ets un professional conforma’t amb passar la pilota
El paral·lelisme entre el tennis i la inversió no és un invent meu. En el seu llibre “Winning the Loser ‘s Game”, Charles D. Ellis ja utilitza el tennis per il·lustrar conceptes de la inversió: el títol és un avançament d’això (guanyant el joc dels perdedors). Segons ell, el tennis en realitat són dos jocs en un, el dels professionals o guanyadors i el dels aficionats o perdedors. En el tennis dels professionals el resultat del joc el determina les accions del guanyador. En canvi, en el tennis dels aficionats el resultat està determinat per les accions del perdedor. L’amateur perd sovint tot sol, estavellant pilotes a la xarxa o enviant-les fora de la pista. Encara recordo quan vaig començar a jugar a tennis que no era capaç d’entrar el meu servei i quan ho feia intentava guanyar de seguida amb un cop de dreta que la majoria de vegades anava fora de la pista.
Els professionals de la inversió són tan bons com a grup que fa que individualment un professional tingui molt difícil batre el mercat que ells mateixos dominen. En la inversió “el joc” dels guanyadors és per pocs o molt pocs perquè al final és un joc de suma zero, és a dir perquè un guanyi un altre ha de perdre. Si per a un professional batre el mercat ja és difícil, per a l’inversor mitjana ho és encara més, especialment després de costos i comissions.
Com passar sempre la pilota i guanyar “el joc dels perdedors”
Per això, C. D. Ellis aconsella la utilització d’instruments passius, fons indexats o ETFs, que no intenten apostar pel cavall guanyador sinó per la mitjana. Igual de tenir una bona combinació de cops en el tennis és de gran ajuda per a un tennista, una bona selecció d’actius i diversificació és fonamental per a la construcció d’una cartera. Després, per a tots dos “jocs” una bona dosi de paciència i persistència ens ajudaran a guanyar el joc dels perdedors, els que es conformen en passar pilotes assegurant no fallar: en el tennis dels aficionats el passar més pilotes que el contrari ens fa guanyar. En la inversió el seguir un pla en el llarg termini amb instruments passius ens assegura retorns positius: en aquest termini la sort juga al nostre favor i els costos baixos maximitzen la rendibilitat neta que arriba a les nostres butxaques. El mateix Charles D. Ellis ens resumeix la combinació guanyadora per a l’inversor mitjana:
-una bona distribució d’actius d’acord amb els nostres objectius vitals
-maximitzar la diversificació en classes d’actius i dins de les classes d’actius: això ens ajudarà a sobrepassar els mals moments que segur arribaran, ja que la diversificació ajuda a minimitzar el risc.
-un cop el nostre pla establert només ens cal paciència i persistència. El saber que el nostre pla està ben dissenyat ens ha d’ajudar a seguir el nostre camí passi el que passi.
En inbestMe hem pres molt bona nota d’això i ho apliquem en la nostra concepció de servei i en les nostres carteres.
