Què és un “drawdown”

La millor traducció que se m’acut per a l’expressió anglesa “drawdown” és caiguda des de màxims. Aquesta caiguda o retrocés, respecte al màxim, es pot mesurar en valor o percentatge. També s’acostuma a mesurar la durada del retrocés ja que aquest seguirà vigent fins que l’actiu en qüestió o cartera que estiguem mesurant, arribi al punt màxim anterior. Quan parlem de risc s’acostuma a fer servir la volatilitat com a mesura. Però els “Drawdowns” poden ser fins i tot més il·lustratius del risc que assumim.

Per exemple, la volatilitat anual històrica de l’S&P500 (1) està al voltant del 14%. Això ens dóna una mesura de variabilitat d’aquest índex, però el màxim “drawdown” de la història recent de l’S&P 500 és del 51% (any 2007 a 2009), això vol dir que en aquest període un inversor totalment exposat a aquest índex podia passar de tenir una cartera valorada en 10.000 € a 5.000 €. Òbviament, aquest tipus de reculades no són habituals, però si mirem en el gràfic de més avall veurem que es va produir una altra reculada bastant profunda, en el període 2000-2002 (45%).

Aquest gràfic ja dóna certa sensació de vertigen, però més la dóna aquest altre que cobreix un període més llarg (1927-2016). En aquest altre podem veure el retrocés associat a la crisi del 1929, que va arribar ni més ni menys que a un 80%. Però sobretot veiem que apareixen moltes altres caigudes, de menys calat, però que per a qualsevol inversor serien realment un malson.

Font : http://awealthofcommonsense.com/2016/04/180-years-of-market-drawdowns

D’aquesta mateixa font podem extreure altres conclusions. Encara que és cert que si mirem un gràfic borsari en el llarg termini veurem que no para de pujar, també es pot dir que en el 50% del temps, el mercat cau un 5% o més.La persona  que inverteix en borsa, per tant, està sotmesa a aquestes lleis; el mercat seguirà “jugant” amb nosaltres, mostrant-nos com puja en el llarg termini, però ens posarà a prova constantment, ja que no puja ni cada dia, ni cada setmana, ni cada mes, ni cada any. En el gràfic, podem veure la quantitat de vegades que creua el 10% (sobrepassa les 20 vegades en aquest període), fent que caigudes del 10% s’arribin a considerar normals, en renda variable.

El pitjor: el mercat baixa més ràpid que quan puja

Des de l’any 94 fins ara hi han hagut 31 retrocessos del mercat. El 2007 aquest retrocés va durar 1 any i 4 mesos, però és que el 2000 va durar més de dos anys, fins al 2002. En aquests dos últims anys els descensos van ser realment profunds i duradors. Quant als altres, fins a 29 més, la majoria estan compresos entre 1 mes i dos mesos, tot i que n’hi ha un de 3 mesos. Amb la qual cosa hem d’estar preparats per acceptar que estar en negatiu un o dos mesos pot ser més que probable.

Tanmateix, hem d’estar preparats per a una altra llei. El retrocés del 2007-2009 va trigar 4 anys i 5 mesos en superar-se, i el del 2000 al 2002, 6 anys i 3 mesos, més del doble del que van trigar a caure. De nou, aquests dos retrocessos van ser excepcionals, però la llei que el mercat cau més ràpid que el que ho fa en pujar, és constant. Per a les restants 29 caigudes d’aquest període, el mercat va trigar a recuperar-se més del doble del que va fer-ho en caure. És a dir, si el mercat cau durant diguem 1 mes i mig, hem d’acceptar que és probable que no es recuperi fins que transcorrin 3 mesos.

El millor: el poder de la diversificació

Davant d’això l’inversor pot tenir la tendència de quedar-se fora dels mercats. Però això seria un gran error ja que córrer el risc de no fer res. Abans de no fer res, i perdre poder adquisitiu amb la inflació, l’inversor té algunes armes en el seu arsenal. Només cal conèixer-les. La primera és assumir només els riscos per als quals estigui preparat. Interioritzar la volatilitat associada a una inversió o cartera, però també els retrocessos considerats “normals” associats, ens pot ajudar a suportar-los.

Construir una cartera diversificada d’actius redueix molt el risc i la profunditat dels Drawdowns. Per exemple, només amb afegir un 50% de renda fixa en una cartera redueix el “drawdown” significativament.

En aquest gràfic veiem com en una cartera amb un 50% renda variable / 50% renda fixa, el retrocés del 2009 passaria del 51% al 25%. Veiem com en general la línia blava cau la meitat del que ho fa la vermella en el gràfic superior.

Una cartera de perfil 5 InbestMe Strategic, que combina 12 ETFs de tot el món, amb prou feines va caure un 2,5% en la caiguda posterior al Brexit, que va portar a l’Eurostoxx 600 a perdre al voltant d’un 11% .Tot i així, la diversificació té els seus límits, és a dir, tot i reduint la profunditat de les reculades, aquestes seguiran existint. Assumir que els retrocessos són normals forma part de les lliçons que qualsevol inversor ha d’interioritzar.

El millor: el poder del nostre pla

Fer un bon pla d’inversió, ajustat a les nostres necessitats amb una bona cartera diversificada, és per tant una solució molt eficient i reduirà el risc i la profunditat dels retrocessos de la nostra cartera.

El nostre pla ha d’incloure rebalancejos periòdics. Rebalancejant periòdicament, estarem comprant els actius més barats i venent els actius que hagin corregut més. Tenir sistematitzat aquest procés farà que davant d’un fort retrocés dels mercats de renda variable estiguem recomprant molt barata la nostra porció de cartera dedicada a això. Però ho és encara més el que aquest pla inclogui aportacions addicionals recurrents, passi el que passi. Tornant a les dues grans caigudes del decenni 2000-2010, si el nostre pla hagués inclòs aportacions recurrents, les aportacions del 2002 o les del 2009 s’haurien revaloritzat fins avui al voltant d’un 200% (2) cadascuna d’elles, compensant-nos sobradament les caigudes sofertes en aquest moment ja que en el llarg termini la sort es posa del nostre costat.

Seguir amb les nostres aportacions recurrents en moments de grans caigudes, per més difícil que sigui, pot ser el millor elixir per a la nostra feble psicologia financera. Ens pot ajudar si pensem que estem comprant més barat que mai; en canvi vendre en aquests moments ens portarà a fer tot el contrari i el pitjor dels pecats en la inversió, el que mirat fredament no té cap lògica. Només cal complir una regla d’or: no invertir el que necessitem en el curt termini ja que en aquest termini estarem sotmesos a la volatilitat i els retrocessos normals del mercat.

Els mercats no registren nous màxims cada dia, amb la qual cosa el més probable és que si et guies pels màxims de la teva cartera, et consideris sempre en pèrdues. Si els màxims de la teva cartera es converteixen en la teva referència, pot ser que estiguis constantment en un estat de remordiment permanent. Per a la sanitat de la nostra feble psicologia financera, és millor tenir sempre com a referència la inversió inicial i oblidar-se dels màxims.

Per conèixer el millor pla per a tu, coneix el teu perfil inversor: un breu qüestionari que té en compte aspectes com els teus objectius financers, la tolerància i la capacitat financera per determinar el teu perfil òptim.

Nota1; en els gràfics i en la nostra exposició hem utilitzat l’S&P500 per ser un índex amb llarga història i fàcilment obtenible per a il·lustrar els conceptes d’aquest article. Per a d’altres índexs de renda variable, aquests percentatges variaran segur, però moltes de les lleis aquí exposades seran similars.

Nota2: però ull, no oblidem que per a recuperar una caiguda del 50%, s’ha de produir una pujada del 100% perquè ens quedem igual.

100-50% = 50

Per tornar a:

100/50 = 100%

Inverteix com un expert, sense necessitat de ser-ho

L’inversor mitjà perd, almenys, més d’un 3% respecte la rendibilitat que ofereixen els mercats *. Per què? Warren Buffett, reconegut inversor i un dels homes més rics del món, coneix el motiu: la majoria d’inversors vol enriquir-ràpid i no entén que les inversions maduren a llarg termini. A més, es deixen vèncer per les seves

El millor buscador d’ ETFs

El nombre de ETFs no para de créixer. Un bon cercador d’ ETF és una eina ara mateix imprescindible.

Trucs per estalviar I

100 € poden ser la diferència

Els comentaris estan tancats.