Estalviar o invertir els meus diners? Fins no fa molt, aquesta pregunta, una de les més recurrents que s’han fet els estalviadors, no va tenir molt de sentit. Així, amb els dipòsits al 0%, els comptes replets de comissions i la Borsa depassant màxims, cada sessió no tenia cap sentit. De fet, la xifra de captació de fons per part de gestores i bancs va batre tots els rècords.
Però com sol ocórrer amb tot en la vida, això no seria per sempre. Així, el passat 15 de juny seria un dia històric per a l’economia mundial i els mercats. La Reserva Federal (Fed) va aprovar una alça en els tipus d’interès de 75 punts bàsics. La decisió va ser transcendental per dos motius: el primer, perquè era la major des de 1994. El segon, perquè va ser la prova definitiva que l’era dels diners gratis havia acabat.
Què implica l’agressiva pujada de tipus dels Estats Units?
I així, gairebé de la nit al dia, l’eterna pregunta d’inversors i estalviadors tornava a tenir sentit. Al cap i a la fi, a mesura que la Fed puja els tipus d’interès, posa un major preu als seus dòlars, es produeix un efecte trencada en la resta del món. La raó és que a mesura que la moneda estatunidenca té major preu, la resta de les divises del món es deprecien, perquè la resta de bancs centrals del món es veuen obligats també a pujar els tipus.
Malgrat que és encara pitjor, ja que no sols s’ha produït una pujada, la de juny, sinó que en els mesos següents hi ha hagut més, la qual cosa ha pressionat més als banquers centrals. Així, per exemple, fins a 33 dels 38 bancs centrals més importants han pujat els tipus d’interès en els últims mesos. A Europa, sense anar més lluny, el Banc Central Europeu (BCE) els ha incrementat en dues ocasions.
Les conseqüències d’aquesta seqüència d’accions són bastant visibles: en primer lloc, el cost de l’endeutament i dels crèdits, s’ha disparat. En segon lloc, els bancs han començat a remunerar, encara que de manera tímida, els dipòsits dels estalviadors. Finalment, els mercats de renda variable i bons han caigut amb força. Per això, això que l’etern dilema sobre estalviar o invertir els meus diners? Ha tornat amb força.
Estalviar o invertir els meus diners?
Però en realitat aquest dilema ve viciat. Especialment, perquè els mercats estan regirats (per la por a la inflació i a una possible recessió), la qual cosa els converteix en un territori perillós en el qual col·locar les inversions. Encara que res més lluny de la realitat.
De fet, en aquesta disjuntiva l’estalvi, entès com a diners apartats en un compte corrent o un dipòsit durant anys (en el llarg termini), sempre és l’opció menys atractiva, per diverses raons.
La rendibilitat de la renda variable a llarg termini és imbatible
Per a qualsevol inversor avesat, això és, que no es deixa acoquinar per les caigudes, la pregunta mai és si invertir o no (o on invertir els meus diners), si no quant temps hauria de conservar una inversió per a assegurar-se guanys; la raó és la increïble rendibilitat que ofereix.
Així, les dades fetes públiques pel Premi Nobel d’Economia Robert Shiller, que abasten des de 1870 fins a l’actualitat, demostren que la rendibilitat anual mitjana ha estat del 8,4%. Això implica que una inversió de 1.000 dòlars en 1949 ara equivaldria a 143.000 dòlars. Mentrestant, els dipòsits a penes arriben a oferir un 2% o 3% a canvi de deixar els diners immobilitzats prop de deu anys.
Els mercats baixistes, el millor moment per a invertir
Les dades són concloents, però es poden matisar. I és que si a aquestes xifres li afegim que durant els mercats baixistes incrementem la inversió els rendiments poden ser molt majors. Al cap i a la fi, es poden trobar actius a preus molt més barats.
Per això, hi ha una vella dita en bossa que diu el següent: quan el mercat puja aporta diners, però quan el mercat cau inverteix el doble.
La importància d’invertir periòdicament
A més, com a inversors podem beneficiar-nos del que Albert Einstein va dir la vuitena meravella del món: l’interès compost. Prenguem un exemple per a veure’l més clar. Si decidim invertir 10.000 euros i li assumim una rendibilitat del 5% anual, a prop a la del mercat descomptat, alguns punts per pagament de comissions, durant 15 anys. Llavors:
- Amb una inversió de 10.000 euros a l’inici acumularíem 20.789 euros al final dels 15 anys.
- Combinant aquesta inversió inicial (10.000 euros) amb una aportació de 250 euros mensuals, acumularíem el màxim de 87.265 euros.
Plataformes com inbestMe t’ajuden a maximitzar les teves inversions
Finalment, hi ha un avantatge més per apuntar al bàndol de la inversió: la proliferació de plataformes d’inversió amb comissions reduïdes i una àmplia gamma de productes. Una d’elles, és la d’inbestMe que reuneix alguns dels millors fons indexats o ETFs, fons cotitzats, a preus realment baixos.
Així, per exemple, per a aquesta inversió inicial de 10.000 euros de la qual parlava anteriorment, la plataforma compta amb alguns paquets especials (com els que pot veure en la seva cartera de ETFs) amb una de les comissions més baixes del sector i molts productes atractius: un d’ells és el ETF iShares la Xina CNY Bond en dòlars que renda més d’un 8% anualitzat a tres anys. Un altre és el fons Vanguard SRI European Estoc Fund que renda fins a un 6,2% anualitzat en els últims 10 anys.
En definitiva, la inversió sempre és la decisió correcta quan un pensa en el llarg termini; i aquestes decisions són fins i tot millors en moments com aquest. Per això, si vols començar a fer créixer els teus diners passa’t per inbestMe i comença a invertir a molt baix cost.
