Acabem de tancar un trimestre a la baixa als mercats.

Per fi un trimestre a la baixa als mercats

Els mercats borsaris acaben de registrar, per fi, el primer trimestre a la baixa des del tercer trimestre de 2015. La Borsa mundial (mesurada pel ACWI), després d’un bon mes de gener (+1,7%) porta dos mesos en negatiu amb un -2,3% i -3,2% acumulant l’any un -3,8%. Feia molts mesos, des de gener del 2016 on els mercats van caure un 6%, que no es registraven aquestes pèrdues enmig d’una tranquil·litat inaudita. La renda fixa tampoc ha estat un refugi en aquest període i no ha estat exempta de pèrdues, encara que més moderades i, per exemple, la renda fixa mundial (representada pel XBAE) també s’ha deixat gairebé un 1% en aquest període.

Sembla que hem experimentat un canvi de sentiment als mercats i hem passat d’un període d’extrema baixa volatilitat a un període d’alta volatilitat. És impossible predir quant durarà aquest canvi, però és convenient tenir consciència del que són els mercats borsaris. Si mirem més a baix en els gràfics del VIX (l’índex de la por) l’única cosa que ha passat és que la volatilitat ha tornat a la “normalitat.

 


Font: elaboració pròpia amb dades històriques del VIX

La volatilitat ha tornat a la normalitat

Tenir consciència del que són els mercats borsaris és imprescindible per adaptar la nostra psicologia financera. Ja hem advertit en altres ocasions que els mercats alcistes tendeixen a ser poc vistosos perquè quan pugen ho fan lentament. És a dir, no surten en titulars ja que les pujades no es produeixen en pocs dies de rendibilitat espectacular sinó com una acumulació de dies de petits increments, però constants. Per contra, quan baixen els fan de forma molt més brusca i de seguida es produeixen titulars en premsa i televisió.

Mirant el gràfic superior, es pot observar com la volatilitat al mercat borsari pot ser contradictòria. Els millors dies d’activitat se solen veure en els mateixos entorns de mercat que en els pitjors dies d’inactivitat, que ocorren durant els mercats inestables i amb tendència a la baixa. Els millors guanys diaris i les pitjors pèrdues diàries es reflecteixen en el gràfic en verd i vermell. Es pot observar que els millors i pitjors dies tendeixen a agrupar-se durant períodes de major volatilitat.

Quants més gràfics mirem més risc percebem

Molts coneixen aquell refrany que diu “Ojos que no ven, corazón que no siente” transmetent que les persones no sofreixen pel que no saben. Pels mercats borsaris podríem modificar el refrany a “gràfic que no veig, pèrdua que no sofreixo”. Ja hem parlat en altres ocasions que els inversors sentim el que es denomina l’aversió a la pèrdua. Aquesta aversió a la pèrdua significa, en resum, que les pèrdues, de forma instintiva (és a dir sense adonar-nos), ens fan sofrir el doble que el plaer que ens produeixen els guanys.

Aquesta aversió a la pèrdua és la raó principal per la qual l’inversor mitjà tendeix a prendre decisions més carregades d’emocions o de visceralitat quan els mercats cauen. Això provoca vendre com a resultat del pànic durant una tendència a la baixa del mercat. L’inversor mitjà s’auto-sotmet sense adonar-se’n al pitjor dels pecats, que és vendre quan està barat el mercat i comprar quan està car seguint el “cicle psicològic de l’inversor mitjà” que ja hem reproduït en altres ocasions. Actualitzat el gràfic a abril 2018 veiem com en alguns inversors comença a aparèixer l’ansietat de nou.

El pitjor és que s’ha demostrat que aquesta aversió a la pèrdua és, a més, miope o fins i tot cega. Això significa que com més sovint revisem les nostres carteres, més probabilitats hi ha de veure (i per tant sofrir) pèrdues. I com més sovint veiem pèrdues, més sovint experimentem l’aversió a la pèrdua, la qual cosa es converteix en un cercle viciós per a la nostra feble psicologia financera.

Durant els entorns de mercat volàtils, resulta temptador prestar més atenció a la teva cartera i l’aversió a la pèrdua (que recordem domina nostra feble psique) farà que probablement generi més dolor i possibles errors en les nostres decisions financeres. Els entorns de mercat volàtils ens tempten a prendre decisions innecessàries i a realitzar canvis incoherents amb els nostres objectius d’inversió.

És convenient tenir certa consciència de com es comporten estadísticament els mercats. Conèixer que les situacions de mercat volàtils són intrínseques a aquests, pot ajudar als inversors a preparar-se per a un espectre molt més ampli de resultats en el curt termini (i que pot implicar acceptar pèrdues en el curt termini) i concentrar-nos en el que realment importa que són les expectatives de rendiments mitjans a llarg termini que, si li donem temps al nostre pla financer, es cumplirán.

Concentra’t en la teva part, el teu pla financer i l’“input”

No deixarem d’insistir en la necessitat d’elaborar un pla financer i crear una cartera ben diversificada d’acord als nostres objectius financers de llarg termini. Valdria la pena registrar clarament els paràmetres bàsics d’aquest pla. Per exemple, escriure en un paper (o gravar en la nostra memòria) alguna cosa tan simple com:

“Tinc un pla a 5,10,15, 20 anys (com més a futur sigui, millor), que busca obtenir una rendibilitat (alta, mitjana o baixa) i per a això estic disposat a acceptar una volatilitat (alta, mitjana o baixa). Estalviaré i invertiré regularment X quantitat o X% al (mes, trimestre, any -quanta major regularitat, millor-) i solament re-evaluaré el meu pla cada (3, 5, 8 anys -com menys es faci, millor-) o quan les meves circumstàncies personals o financeres canviïn significativament”.

Un pla té un input, un ouptut i un manteniment. L’input és el nostre contracte amb nosaltres mateixos, la nostra inversió inicial i les inversions addicionals o recurrents. L’ouptut és el capital acumulat o la rendibilitat obtinguda. Sobre l’output una vegada establert el nostre contracte (combinació de risc/rendibilitat acceptada en forma de perfil) poc puc fer, una vegada he escollit una cartera ben dissenyada, i dependrà més del temps que estigui mantenint-me en el meu pla que el de mirar la seva evolució o fer canvis innecessaris portats per l’ansietat que pot sorgir en el dia a dia.

Per tant, l’única cosa que haig de fer és concentrar-me en l’input, la meva part. És a dir, no deixar d’estalviar i invertir quan toca. També convé fer el “manteniment” de la meva cartera: rebalancejar, re.invertir dividends i optimitzar periòdicament la cartera.

D’altra banda, com menys verifiquis l’ouptut en el curt termini, més allunyat estaré del soroll dels mercats i de prendre decisions innecessàries que gens tenen a veure amb el nostre contracte i pla inicial. Si tens temptacions de fer canvis llegeix el contracte tantes vegades com sigui necessari. Si no ets capaç de fer-ho per tu mateix posa’t en mans d’un bon assessor o servei financer, deixa-li fer el seu treball i dóna-li temps. De mentre, concentra’t en la teva part del pla i simplement dedica’t a viure la vida que és molt més important que sofrir la teva natural aversió al risc en el dia a dia.

Els mercats són una “muntanya russa” en el curt termini. La volatilitat és el tiquet necessari que hem de “comprar” o acceptar d’aquesta “muntanya russa” per aconseguir beneficiar-nos de la tendència alcista que tenen els mercats en el llarg termini. N’hi ha prou amb mirar els gràfics històrics de llarg termini, per exemple, de la borsa americana. Per molt que li posem filtres al gràfic (ajustos per la inflació i escala logarítmica) fins i tot les recessions semblen anecdòtiques en una tendència irresistible a l’alça dels mercats que ha superat innombrables guerres i crisis de tot tipus (barres en gris).

Font: macrotrends.net

El següent gràfic ens recorda que les rendibilitats mitjanes són solament això, mitjanes que s’obtenen de bons i mals anys. El 2018 ha començat malament (veure petita barra a la dreta del gràfic en color vermell). Si li donem temps al temps això serà només un anècdota, si reaccionem visceralment serà l’oportunitat perduda de beneficiar-se que hi ha més verd que vermell als mercats.

S&P 500 90 anys d’història. Cada barra representa la rendibilitat d’un any. Font: macrotrends.net

Tenir consciència del dur que pot ser seguir els mercats en el curt termini (suportar les barres en vermell) i el profitós que pot ser invertir en el llarg termini ens farà ser millors inversors i tenir la possibilitat d’aconseguir els nostres objectius financers (accedint a les barres en verd).

Encara que la part important del missatge d’aquest article és recordar que no és necessari haver de percebre les pèrdues si ens focalitzem en la nostra part del treball, seguir el nostre pla. Recorda a més que diversificant bé la teva cartera d’acord amb el teu perfil reduiràs en gran part el risc implícit dels mercats.

 

Rebalancejar una cartera

Afegeix rendibilitat extra i redueix la volatilitat

A la recerca del creixement

Les empreses de creixement son sovint empreses disruptores

Com invertir 5.000 Euros

Com invertir 5.000 euros, però en primer lloc, el teu compte d’estalvi o seguretat

Els comentaris estan tancats.