Aprèn a invertir amb les cartes marcades.
Recentment vam veure la pel·lícula “21 Blackjack” basada en una història real: 6 estudiants del MIT (Institut Tecnològic de Massachussets) situat a Cambridge, Massachussets, prop de Boston, són entrenats per convertir-se en experts per comptar cartes, el que els permet guanyar milions de dòlars en els casinos de Las Vegas.
Buscant informació sobre el tema, trobem un article on l’autor també utilitza el cas. I és que, encara que la pel·lícula no ha passat a la història com una de les millors (el llibre “Bringing Down The House” no sé si és millor), hi ha algunes lliçons d’aquest cas (basat en fets reals), que val la pena considerar.
El cap de l’equip (Professor Rosa o l’actor Kevin Spacey) inculca als seus alumnes elegits, un sistema de comptar i un de senyals que els fa posar “la sort del seu costat”. Però en realitat no es tracta de posar la sort sinó més aviat augmentar les probabilitats d’èxit, creant un procés per augmentar la possibilitat de guanyar prou per fer de tot això, un sistema que funciona, només, al llarg de tota una nit d’apostes. El professor també dedica un bon temps a alliçonar els seus pupils en la superació de la pressió i a evitar les emocions. Aquest sistema s’ha de repetir en successius caps de setmana (o períodes) per poder acumular certs guanys.
Cap a la meitat de la pel·lícula, hi ha un punt culminant quan el “big player” de l’equip (Ben) i el que acostuma a ser el responsable dels majors guanys, perd el control i tots els diners del cap de setmana.
És aquí on Kevin sermoneja al seu alumne predilecte:
“Et vas deixar portar per les emocions!”. “No estaves comptant, estaves jugant!”
En deixar de comptar (aplicar el sistema) es deixa portar per les emocions i comença a jugar com qualsevol altre jugador exposat totalment a l’atzar, i aquest atzar juga a favor de “la casa”, que per alguna cosa els casinos són un negoci. En una altra de les seves crítiques el professor li diu: “això és un business i no un joc “!
Les analogies són evidents amb el món de la inversió. L’inversor d’èxit és aquell que no es deixa portar per les circumstàncies del mercat especulant i aplica un mètode, que augmenta les seves probabilitats de guanyar. No hi ha un únic mètode, hi ha múltiples mètodes que ens poden resultar reeixits en el món de la inversió, uns més que altres, però tots requereixen certa sistemàtica i sobretot tenir la disciplina d’aplicar-los passi el que passi amb els mercats, tenint la paciència de que el sistema escollit, en certa manera, “maduri”.
La gran diferència, és que en els mercats els sistemes “maduren” en un període una mica més llarg que una llarga nit. A més anys d’inversió més són les probabilitats de tenir retorns positius, Al gràfic anterior (extret del llibre “A Random Walk Down Wall Street” de Malkiel, Burton G.) podem observar com el retorn mitjà d’una inversió en accions es situa en el 10%. Però el més interessant és que:
– a partir de 5 anys, el rang de retorns negatius es redueix al 2,5%, mentre que a la part superior els retorns positius poden arribar al 19,7%.
– a partir de més de 10 anys el rang de retorns negatius desapareix, i el rang de retorns és sempre positiu (per exemple en 15 anys del 4,2% al 19,1%).
– això si, en el curt termini estem exposats a un rang molt ampli (-37% / + 53%)
Podem veure el perquè, en el gràfic de més amunt. Tot i les guerres, les crisis, i múltiples calamitats, el PIB mundial segueix pujant i seguirà pujant (el gràfic representa només el d’EE.UU). En aquest gràfic, tots aquests esdeveniments negatius (més o menys llargs) es veuen com pures anècdotes, inclosa l’última crisi financera del 2008-09.
A partir dels 10 anys, l’inversor comença a jugar amb les cartes marcades, ja que té al seu favor la tendència natural alcista de l’economia i per tant, la dels mercats: les probabilitats estan doncs, a favor de l’inversor pacient i de llarg termini. És aquí on el sistema segur que funciona, i l’inversor pot trobar el suport d’aquesta tendència segura, sobretot si és recurrent (tal com en la pel·lícula) i inverteix en diferents períodes.
Tot i així, la majoria de la gent segueix buscant fer-se ric en un moment, amb un cop de sort, o buscant formes fàcils i ràpides de fer diners. Només cal mirar l’interès que va despertar la pel·lícula, que va recaptar 157 milions de dòlars i multiplicant per 5 el seu cost de 35 millons : no està malament per ser una pel·lícula amb una moderada valoració.
No ens deixem “enxampar” (com en la pel·lícula) per aquests mètodes infal·libles que ens prometen fer dinersde manera fàcil i ràpida, això només funciona ben poques vegades i en les pel·lícules. És millor tenir a favor nostre una carta segura: la del temps.
No obstant això, el temps no ho és tot: la pel·lícula ens ensenya que tenir un bon sistema i disciplina mental també és important: sinó, provin a comptar i a jugar alhora al Black Jack, i veuran que no és tan fàcil.
