Encara que creiem que el calendari no ha de condicionar les nostres inversions ens han programat per a fer un balanç anual. L’any 2018 passarà a la història pel fet que gairebé totes les classes d’actiu, tant la renda variable com la renda fixa i, fins i tot, la majoria de les matèries primeres, han tingut rendiments negatius durant l’any. Aquest fet no es produïa des de fa gairebé 25 anys.
Rendibilitats de les diferents classes d’actiu mesures pels ETFs que els repliquen. Font: JustETF
De totes les classes d’actius que utilitzem en les nostres carteres inbestMe Strategic només l’or ens ha aportat una mica de rendibilitat a l’any (+1.7%).
– Tota la renda variable (en vermell en el gràfic) en totes les regions del món ha estat en rendibilitats negatives entorn del 10% o fins i tot pitjor.
– Tenir certa exposició a renda variable amb empreses d’alt dividend europees ens ha ajudat a caure una mica menys (8% vs 10%)
– Tenir certa exposició a renda variable amb empreses del sector immobiliari també ens ha ajudat a caure menys (6.7% vs 10%).
– La renda fixa (en blau) que normalment es comporta millor en entorns de caigudes borsàries, també ha estat en negatiu, en molts casos amb caigudes del 3% al 4%. A destacar la caiguda dels bons de mercats emergents (8%). Tot i això, certa exposició a bons governamentals de curt (-0.3%) i mitjà termini (-0.4%), bons convertibles (-0.7%) i floaters (-1.3%) també ens han ajudat a caure menys.
Per tant, l’alta diversificació de les nostres carteres no ha estat suficient aquest any per a compensar totalment les fortes caigudes de la renda variable, encara que si per a mitigar alguna cosa caient menys.
Això ha fet que, dels actius que cobrim a inbestMe Strategic, excepte l’or, els diners líquids hagin estat la classe d’actiu amb major rendiment (0% abans de la inflació) en el 2018. Però aquesta no és la norma històrica. I a més podem afirmar que els mercats tornaran de nou a pujar per la seva tendència natural alcista i els diners líquids tornaran a ser la pitjor opció per als nostres diners per l’erosió de la inflació.
Vegem perquè això és així i perquè estem segurs que els mercats tornaran a pujar.
Per què invertir en el 2019? Els mercats tornaran a pujar
Un nen en néixer està destinat a créixer per llei de vida. En el món hi ha crisi, fallides, guerres, conflictes, guerres comercials. Constantment estem sotmesos a males notícies. Però igual que per llei de vida un nounat està destinat a viure i a créixer, l’economia d’un país i la del món en general també.
Les crisis no tendeixen a durar molt de temps. Igual que la humanitat evoluciona i des de la prehistòria ha tendit a evolucionar, passant de l’edat de pedra a l’actual edat digital, l’economia i la humanitat prospera (almenys des d’una perspectiva capitalista).
100 anys d’història del Dow Jones. Font: macrotends.net
Estem tan segurs que els mercats tornaran a pujar, com que els mercats no han parat de fer-ho en els últims 100 anys.
N’hi ha prou amb mirar el gràfic de més amunt de 100 anys d’història del Dow Jones. L’inversor pessimista es fixarà en les crisis (ombrejades en gris, en total 11 crisis). Durant aquests 100 anys no només hi ha hagut aquestes 11 crisis, sinó que a més, la humanitat ha viscut dues guerres mundials devastadores (Nota 1). Però fins i tot, el més pessimista haurà d’admetre que podríem traçar una línia recta ascendent d’esquerra a dreta i bastant empinada i que certifica que els mercats tenen una tendència natural alcista.
Per què? Doncs perquè, hi ha fonaments socials (el desig a prosperar de la humanitat) i econòmics que es manifesta en la millora de la productivitat, i per tant, de la riquesa que serveixen de suport als mercats financers.
Aquesta és una de les raons per les quals l’efectiu no és una bona inversió a llarg termini i, no té sentit mantenir el que no necessitem en el curt termini, ja que la inflació suposa un risc segur, més que invertir.
Els estats estimulen un mínim tècnic d’inflació i devaluen l’efectiu tant com convingui, ja que el seu màxim interès és estimular la inversió.
Vegem amb més detall com els estats estimulen l’expansió.
Per què invertir en el 2019? Els estats estimulen l’expansió
Els governs (en general) volen que el capitalisme funcioni. No poden controlar al 100% els mercats financers, o no seria capitalisme, seria un mercat intervingut. Tot i així, tenen moltes eines per a utilitzar i les utilitzen amb major o menor mesura, a vegades amb més o menys encert.
Per exemple, en moments d’incertesa quan la gent no vol invertir, el govern generalment reduirà els tipus d’interès per a crear activitat econòmica. Això fa que mantenir diners en dipòsits no sigui atractiu. Quan els tipus d’interès baixen, els rendiments dels comptes d’estalvi gairebé sempre baixen. Això anima a la gent a comprar actius amb més risc.
La reducció dels tipus d’interès redueix els costos del deute tant d’empreses com d’individus. Això ho veiem, per exemple, en les hipoteques que estan referenciades sovint al tipus d’interès, disminuint-se la factura mensual quan els tipus baixen. Pagar menys en deute significa que les persones i les empreses tenen més per a gastar, invertir i endeutar-se, la qual cosa estimula l’economia.
I en moments extrems encara fan més. Després de la crisi financera de 2008, la Reserva Federal i el BCE després, van reduir els tipus d’interès a curt termini a zero (i en alguns moments en negatiu) i després van comprar una gran quantitat d’actius de baix risc (això es va denominar QE quantitative easing o expansió quantitativa) quan l’economia necessitava encara més estímul. Això va obligar els inversors a arriscar-se més si volien obtenir rendibilitat pels seus estalvis.
En aquests moments, tant als EUA primer, com a Europa recentment, estem veient tot el contrari, traient estímuls i pujant tipus perquè temen un reescalfament de l’economia. Aquest factor ha fet que els mercats tornin a la volatilitat normal, ja que durant aquests últims anys, l’economia mundial ha estat molt intervinguda per a estimular de nou la inversió. Però si treuen estímuls és perquè l’economia està creixent i sembla que està tornant a poc a poc a la seva normalitat.
L’important a recordar és que a més que la humanitat tendeix a prosperar, els estats fan tot el possible perquè això sigui així: i per a assegurar-se que la prosperitat segueixi, estimulen que les inversions amb risc funcionin millor que deixar els diners desinvertits i recompensen a les persones que volen invertir per a assegurar aquesta prosperitat. Si l’economia torna a necessitar estímuls, els estats els tornaran a incentivar.
________________
Nota 1: Al llarg de la història, en el món hi ha hagut desenes de crisis pots veure per exemple una llista aquí. En el moment en què aquestes ocorren semblen molt més importants del que després s’observa amb el pas del temps.
Per què invertir en el 2019? Ens paguen per prendre riscos
La raó per la qual guanyem diners a llarg termini en els mercats financers és en realitat la mateixa raó per la qual a vegades perdem diners a curt termini.
Aquest és el “contracte” implícit en una societat capitalista. Perquè una economia capitalista funcioni, la gent necessita poder demanar diners prestats. Si la gent no pot demanar diners prestats, llavors el model d’una societat capitalista s’enfonsa. Ho comprovem en l’última crisi financera (2008-2011), quan de sobte es va tornar molt més difícil demanar crèdits. Perquè les persones (i les institucions financeres) vulguin prestar els seus diners, ja que existeix un risc, exigeixen una prima.
Aquesta prima és l’anomenada prima de risc: una compensació pel risc que l’inversor està prenent, i com més risc prenem més compensació o prima de risc exigim.
Així és com funcionen els actius financers. Un inversor dóna diners per endavant i obté un rendiment en el futur que està subjecte a cert risc de pèrdua.
Invertir en renda variable (el que significa invertir en una acció o diverses accions) és un bon exemple: comprem una participació en la propietat d’una empresa que probablement produirà beneficis, i produirà una rendibilitat. Invertir en renda fixa (bons d’empreses) és en definitiva una cosa similar, però tenim preferència a cobrar abans que l’accionista, i per aquest menor risc cobrem menys. Invertir en renda fixa de l’estat ens dóna menys rendibilitat perquè en general invertir en un estat és menys arriscat. Invertir en el mercat de valors és arriscat. Així que les empreses han de créixer, generar beneficis perquè invertim en elles i obtinguem uns rendiments per això.
És a dir, el rendiment que obtenim és la contrapartida pel risc que incorrem en invertir, i igual que ens “paguen” per prendre riscos, sinó estem disposats a prendre riscos no ens pagaran. Però no oblidem que si no invertim no estarem exempts del risc: com ja hem vist abans estarem sotmesos a la inflació que estimulen els propis estats per a generar prosperitat.
¿Per qué invertir en el 2019? Diversificació, prima de risc, temps i disciplina
Ningú pot evitar al 100% tenir pèrdues quan s’inverteix. I el fet d’intentar evitar tenir pèrdues ens condiciona a perdre sí o sí amb la inflació.
La primera i millor forma per a reduir el risc de pèrdues és diversificar les nostres inversions prou perquè qualsevol pèrdua en un actiu individual tingui poc efecte en la totalitat d’una cartera.
El segon factor és decidir quin nivell de risc, o sigui, quina proporció d’actius de més o menys risc, (quina prima de risc) té sentit assumir segons els nostres objectius financers.
A partir d’aquí només queda mantenir-les equilibrades a mesura que el mercat fluctua, reajustant la cartera. Tot això (i algunes coses més) és el que en resum inbestMe pot fer per tu.
Només queda un únic ingredient addicional que és el temps. El temps és necessari, hauràs de tenir la disciplina a mantenir els teus diners invertits el temps suficient perquè obtinguis rendiments positius.
Ja ho hem vist en el gràfic de 100 anys d’història del Dow Jones: la tendència natural alcista a pujar és intrínseca als mercats financers i estimulada pels estats capitalistes. Però hi ha una altra característica intrínseca als mercats financers: la seva naturalesa volàtil en el curt termini que hauràs d’aprendre a vèncer si vols tenir èxit en les teves inversions. I el mercat en el 2018 ha donat una bona mostra del que significa la volatilitat. La volatilitat està aquí per a quedar-se en la part del cicle en què ens trobem. Els anys fàcils i de baixa volatilitat gràcies al QE han acabat. Però si la cartera està diversificada i s’adapta amb cura perquè l’inversor només assumeixi el risc que pot suportar (psicològica i financerament), llavors la volatilitat a curt termini no hauria de ser un problema per a l’inversor de llarg termini. Períodes com aquest ja es tenen en compte quan es dissenya una cartera ben diversificada. El nom del “joc” és: mantenir el rumb i recordar els objectius a llarg termini.
100 anys d’història del Dow Jones, rendibilitats anuals. Font: macrotends.net
Com aquest article tenia una mica de balanç anual tornem a això simplement per a ressaltar que les caigudes d’aquest any gairebé passen desapercebudes en un gràfic de llarg termini.
No sabem què faran els mercats en el 2019. Per als amants de les estadístiques anuals en el 75% dels anys següents a un any amb caigudes hi ha pujades (veure gràfic de les rendibilitats anuals) i si excloem la crisi del 29 el percentatge s’acosta al 80%. Però sí que és fàcil afirmar sense por a equivocar-nos que els mercats tornaran de nou a pujar en algun moment, més aviat o més tard, la qual cosa ens fa pensar que sempre és un bon moment per a invertir els diners que no necessitem en el curt termini. Per contra, els diners que sí que necessitem a curt termini, més que mai, no s’han d’invertir: els anys fàcils sense volatilitat s’han acabat.
