On invertir: fer-ho només en el que coneixem pot augmentar el nostre risc
En les decisions diàries tendim a preferir el que és familiar. Anem a menjar als mateixos restaurants, freqüentem les mateixes destinacions, vam comprar els mateixos productes en les mateixes botigues.
Aquesta tendència, que en anglès es diu “familarity bias”, ens porta a preferir el que coneixem del que no coneixem. Ho saben bé els professionals del màrqueting quan, amb la contínuada repetició de missatges, aconsegueixen que una determinada marca ens sigui familiar. A allò que coneixem, associem de vegades inconscientment, una connotació positiva, mentre desconfiem del que no ens és familiar.
Igual que tots les altres dreceres heurístiques (raonaments intuïtius que ens permeten prendre decisions amb rapidesa en situacions complexes i / o informació incompleta), el concepte de familiaritat, és útil en l’orientació de moltes de les decisions que prenem en la nostra vida diària, però de vegades també pot tenir alguns desavantatges. En el camp de la inversió, la tendència a assignar recursos en aquells actius financers amb què un està familiaritzat, pot conduir a la construcció de carteres menys optimitzades, en termes de risc i rendiment esperat. En el moment de decidir on invertir, buscar només en el que coneixem, no és l’òptim.
En l’àmbit de la psicologia financera, aquest fenomen és conegut com “home bias” i implica sobreponderar la inversió interna del país, respecte a l’exterior. Si en el passat, això podria ser a causa de les restriccions legislatives, dificultat d’accés als mercats estrangers o manca d’informació, la preferència pels valors nacionals sembla menys justificada en el món globalitzat i hiperconnectat en què vivim. Per ser justos, en els últims anys s’està registrant una certa tendència a corregir aquest desequilibri, però l’actitud de sobreponderar les inversions domèstiques roman.
Fins i tot els inversors institucionals tenen un biaix en invertir en el que més coneixen- Font JP.Morgan
On invertir: la familiaritat redueix la nostra diversificació
La familiaritat amb els actius financers domèstics genera una presumpció de competència que al seu torn es tradueix en excés de confiança pel que fa a la capacitat de l’inversor per predir els rendiments. També s’ha observat que els residents en un determinat país tendeixen a ser més optimistes sobre el futur rendiment d’una inversió nacional que els inversors estrangers ( “relative optimist”). El major rendiment esperat de les accions nacionals i un major risc percebut de les estrangeres (a causa de la por a allò que no ens és familiar), alimenten la tendència al “home bias”.
En els períodes de crisi els inversors solen vendre valors estrangers i es refugien en els nacionals en el moment de decidir on invertir, amb el resultat de concentrar els seus riscos financers just en un moment, en què un major grau de diversificació seria desitjable .
La tendència al “home bias” disminueix a mesura que el grau de sofisticació dels inversors augmenta, però s’ha provat que també els gestors professionals tendeixen a manifestar una certa preferència cap als valors nacionals.
Les carteres que proposem a Inbestme, tenen una alta diversificació en classes d’actius i en regions amb una visió mundial. Aquesta diversificació, es fa per aconseguir una òptima distribució d’actius en funció del perfil de l’inversor, per tal d’aconseguir un procés d’inversió més segur i obtenir més diners per als estalvis, optimitzant la relació entre rendibilitat i risc.
