La tolerància al risc és fonamental en la construcció d’una cartera

La tolerància al risc financer és la disposició a acceptar el risc que una determinada elecció econòmica tingui un èxit (negatiu) diferent a aquell desitjat. Exerceix un paper fonamental en la construcció d’una cartera d’inversió que compleixi amb les necessitats psicològiques dels inversors.

Els individus que són capaços de tolerar un major risc poden construir una cartera més agressiva, i, per regla general, en el mitjà / llarg termini aconseguir una major rendibilitat. En aquest sentit, són “recompensats” pel risc que prenen. Com és ben sabut, les inversions sense risc o així considerades (deute públic governamental dels EUA o Alemanya per exemple), ens reportaran rendibilitats molt baixes, especialment en l’entorn de baixos interessos, en el què ens movem actualment. Fins i tot, en situacions de tipus més alts, els actius “sense risc”, obtenen molt sovint rendibilitats reals molt baixes o nul·les, i després de l’impacte de la inflació, inclús s’arriba a una pèrdua del poder adquisitiu.

La tolerància al risc sorgeix de l’esfera psicològica de l’individu i ve determinada per la genètica i el nostre entorn. És un tret relativament estable de la nostra personalitat, tot i que en el curs de la vida d’una persona es poden produir canvis, causats per l’edat o per les experiències viscudes.

En general, la tolerància al risc financer tendeix a disminuir amb l’edat. Això, pot ser degut als canvis biològics que requereixen una major prudència, o més sovint, en consideracions pragmàtiques, pel fet que en els últims anys un individu té cada vegada menys temps per recuperar-se de les pèrdues d’una mala inversió. A mesura que s’acosta al moment de la jubilació, l’objectiu es mou cap a la protecció del capital acumulat, en lloc del seu creixement.

Altres hipòtesis en la percepció del risc

 

Experiències particularment negatives amb un determinat tipus d’inversions, poden causar un augment de la percepció del risc de la inversió corresponent. Esdeveniments dels mercats traumàtics, com els de l’última crisi de 2008/2009, porten en  si, una onada d’aversió al risc, destinada a mantenir-se durant algun temps.

En general, la tolerància al risc financer augmenta amb el nivell d’educació. En aquest context ens referim a l’educació financera específica, i no en el grau d’educació en el sentit genèric. És només la familiaritat, el coneixement de les qüestions relatives a la inversió, el que contribueix a l’acceptació dels riscos associats a ella.

Una altra hipòtesi generalment acceptada, és que els homes estan més disposats a assumir riscos que les dones. Això s’aplica a tots els contextos de risc, excepte potser en la vida social. La dona tendeix a percebre en molts casos un major risc associat a una activitat concreta, quant associa a la mateixa, una major probabilitat d’èxit negatiu, i si això passa, adquireix una major implicació emocional que l’home. Algunes teories evolutives afirmen, que el fet que la dona vegi en moltes més situacions, més risc que l’home, l’ha fet millor guardiana de la preservació de la família, i amb ella de l’espècie.

Aquests factors evolutius també s’associen amb factors socials, que fan que la gestió de les inversions, en moltes societats contemporànies, encara prevalgui com una activitat masculina. És evident, que el fet que els homes estan més disposats a assumir riscos financers depèn de la circumstància que encara vivim en una societat on per desgràcia els homes encara poden gaudir d’una mitjana d’ingressos més alts, i per tant, tenen més recursos financers i en conseqüència, més disposició a acceptar el resultat incert d’una inversió. En general, els solters tendeixen a ser més propensos al risc que les parelles casades, especialment aquelles amb nens, ja que probablement senten sobre si, la responsabilitat d’una família, i tendeixen a evitar decisions que puguin afectar l’estabilitat financera de la unitat familiar.

Els factors determinants del risc financer

 

En alguns casos, prendre riscos és percebut socialment com una cosa desitjable que pot portar a pensar que arriscar-se condueix a beneficis específics. Finalment, a partir del que s’ha esmentat anteriorment , es demostra que no podem parlar d’una actitud general davant el risc, sinó més aviat, que cal investigar segons el context específic de cada tipus de risc. Pel que fa a la tolerància al risc financer, aquest es presenta com una característica psicològica determinada per la genètica i el nostre entorn. Factors demogràfics com l’edat, el sexe, la situació familiar o l’educació, juguen un paper important en la definició de la tolerància al risc. Aquesta tolerància tendeix a ser bastant estable, encara que amb el temps, es poden produir alguns canvis sota la influència de factors, com ara l’edat o l’educació financera.

A Inbestme posem a la teva disposició un procés que t’ajudarà a determinar quina és la teva tolerància al risc financer. Amb  unes breus preguntes, coneixeràs quin és el teu perfil d’inversor. Una altra forma d’aproximar-se a les teves necessitats financeres és a través dels teus objectius vitals.

Cinc factors per fer-se ric lentament

Un euro, mitja hora i cinc obstacles a superar

¿Has pensat invertir en Aigua? Podria ser la teva inversió estrella.

Heu vist la pel·lícula “La gran aposta“? Per als que no, aquesta pel·lícula estrenada a finals del 2015, explica la història real de Michael J. Burry, gestor d’un hedge fund i un dels pocs que es va adonar de la bombolla creditícia i hipotecària, invertint a la baixa, en hipoteques subprime mitjançant CDS (credit-default swaps),

El valor del líder

El salt d’ “escala”

Els comentaris estan tancats.