La diversificació del risc és la base de la teoria moderna de carteres

La diversificació del risc és la base de la teoria moderna de carteres. El risc d’una cartera depèn de com estiguin relacionats els actius que la componen, és a dir, del que tendeixen a moure’s  junts. Com més baixa sigui la correlació entre els actius, més s’aconsegueix reduir el risc; per contra, una correlació major, suposa un major risc. És per aquesta raó, per exemple, que una inversió en accions se sol combinar amb una inversió en bons de l’estat o en or, ja que els preus de l’or i dels bons tendeixen a variar de manera oposada als de les accions.

Elaboració pròpia basada en les correlacions entre actius (mitjana diària) – Font : F.M.I Fons Monetari internacional

Creix la correlació entre les diferents classes d’actius

Aquests últims anys hem estat testimonis d’un creixement continu de la correlació entre les diferents classes d’actius. Això preocupa les autoritats financeres ja que mercats en que les dinàmiques estan estretament relacionades fan que en cas d’eventuals xocs sobre àmbits determinats, es puguin estendre ràpidament a altres classes d’actius o a altres zones geogràfiques.

En general, la correlació s’eleva en períodes de gran volatilitat del mercat. Durant la crisi de 2007/2008 va assolir nivells sense precedents. En períodes de gran incertesa macroeconòmica, de fet, les diferents classes d’actius tendeixen a moure’s juntes perquè es guien per les mateixes dinàmiques globals. Quan la situació es calma, i la volatilitat dels mercats torna a respondre a la seva dinàmica interna, la correlació amb altres classes d’actius disminueix.

L’anomalia que es produeix en els últims anys és que la recuperació dels mercats financers i la disminució de la volatilitat en comparació amb els nivells de la crisi financera, no coincideix amb una reducció en la correlació entre els actius financers que, en canvi, segueix augmentant. Un informe de l’FMI, destaca que en els últims cinc anys s’ha passat a un sistema de molta més correlació entre les diferents classes d’actius. Des d’una correlació mitjana pre-crisi al voltant del 0,45%, estem avui en nivells al voltant de 0,70%.

Correlacions entre actius (mitjana diària) – Font : F.M.I Fons Monetari internacional

Els xocs originats en un determinat context es propaguen més ràpidament

L’augment de la correlació augmenta la possibilitat de contagi en cas de tensió en els mercats financers. Si totes les classes d’actius es veuen afectades de manera indiscriminada per qualsevol crisi, es fa més difícil per als inversors poder-se protegir a si mateixos a través de la diversificació de les seves carteres.

El mercat tendeix a moure’s seguint les ones del que es diu “risk off o risk on sentiment” (apetit al risc), que és la tendència general a la venda de qualsevol tipus d’inversió de risc quan està baixant, sense tenir en compte les perspectives de futur de l’actiu en concret, i per contra a comprar indiscriminadament en períodes d’optimisme.

La falta de liquiditat augmenta la virulència del contagi

Els perills d’aquesta tendència s’agreugen per la creixent falta de liquiditat de molts mercats. Un context en el qual els xocs tendeixen a propagar-se ràpidament, sense trobar una liquiditat adequada per contenir els seus efectes, generen cada vegada més possibles episodis de flash crash, com el que es va produir al mercat de bons del Tresor a l’octubre de 2014, o el de la borsa d’Estats Units al maig de 2010.

Entre les possibles causes de l’augment de la correlació podem esmentar la globalització dels mercats financers, els QE dels bancs centrals, el creixent ús de estratègies de trading automatitzades, els canvis en la microestructura del mercat i la convergència en les estratègies d’inversió. El debat sobre quines forces estan darrere d’aquesta tendència continua obert i la seva total comprensió escapa també a les autoritats responsables de la regulació del mercat.

Una de les primeres víctimes d’aquest nou règim de correlació creuada d’actius va ser la indústria dels hedge funds, que ha vist com entraven en crisi molts dels seus models quantitatius, i que va veure reduïda la seva capacitat per executar operacions en classes d’actius no correlacionats, registrant el 2015 un dels pitjors resultats dels últims anys.

En conclusió, la correlació entre els diferents actius financers és un aspecte clau a considerar en una estratègia d’inversió. La seva tendència,en general , té poca visibilitat entre el públic inversor, que es centra en el resultat absolut dels diferents mercats i no en allò més relatiu. La tendència, en els últims anys, ha estat una correlació creixent entre diferents classes d’actius, que  està tenint importants efectes sobre el risc sistèmic a nivell mundial ja que enforteix les possibilitats de contagi. Dóna la sensació que es tracta d’un fenomen destinat a convertir-se en estructural i que fa que sigui més necessari que mai una anàlisi correcta en la definició de l’estratègia de les carteres.

Els tipus d’interès no pinten res

Al final, les pujades de tipus no són tan determinants.

Els 5 principals avantatges dels ETFs

ETFs: un actiu desconegut que no ha parat de créixer

El concepte de Portafoli Modern

Una cartera amb tota classe d’actius redueix el risc

Els comentaris estan tancats.