El retorn a la mitjana
En anglès s’acostuma a fer servir el concepte de “reversion to the mean ” en el món financer, per explicar que determinades mesures relacionades amb la inversió inevitablement tendeixen a tornar a la seva mitjana amb el pas del temps. Vegem dos exemples:
– la rendibilitat mitjana a llarg termini de l’S&P 500 està entorn del 9%. Si en determinats anys aquesta mitjana se situa en el 9.5%, en algun moment dels subsegüents anys, es produirà alguna correcció o rendibilitat inferior (o fins i tot negativa) que farà que aquesta rendibilitat retorni a la seva mitjana “natural” o de llarg termini.
– una altra mesura susceptible i que és molt controlada, és el PER. El PER és la relació entre el preu d’una acció i els seus beneficis. Per tant, s’utilitza per saber si una companyia està cara o barata en relació als seus beneficis per acció. Això mateix es pot fer per a un mercat en general. Ara mateix hi ha moltes veus que diuen que alguns mercats estan cars (per tant, allunyats de la mitjana) fins i tot mesurats amb el CAPE.
En realitat, aquest concepte, també referit sovint com regressió a la mitjana, és una realitat estadística que s’observa no només en el món financer, sinó en molts aspectes de la vida, fins i tot en el més quotidià.
La volatilitat està en mínims, però hi és
La volatilitat dels mercats borsaris és intrínseca a ells. És a dir, la volatilitat, que no és més que la variabilitat dels preus, és un factor inherent als mercats de renda variable (¿d’aquí vindrà el nom no?). Durant el 2017 la volatilitat ha estat sovint fregant mínims (mesurada pel VIX). En el gràfic adjunt que pots veure aquí podem veure com el valor actual de 9.74 està proper als mínims.
Situació de la volatilitat a juliol 2017
Què ens espera doncs? Doncs el que ja hem comentat anteriorment: un retorn en algun moment a la mitjana, o sigui un augment de la volatilitat en els mercats. En el gràfic hem representat un indicador tècnic (bandes de Bollinger) amb l’única intenció de tenir alguna indicació del que pot passar i veiem xifres com 11,67 (Mitjana mòbil de llarg termini) o 19.51 (part alta de la banda de Bollinger ) que en qualsevol moment es podria tocar o creuar (això és gairebé doblar). La mitjana històrica està una mica per sota de 20, recordem que en algun moment per la regla de la reversió, la volatilitat tendirà a tornar a 20, en algun moment.
Quina relació té això amb el teu pla d’inversió? Doncs molt i poc. És a dir, que la volatilitat estigui molt baixa no vol dir que hagi de repuntar demà mateix, en cap cas aquest article va en aquesta direcció.
Vol dir això que és millor esperar per invertir? Doncs al meu entendre tampoc, en primer lloc, perquè una mètrica borsària pot estar molt de temps desalineada de la seva mitjana. Precisament la volatilitat mesurada amb el VIX es mostra especialment volàtil, és a dir, sovint allunyada de la seva mitjana. A més, que repunti la volatilitat tampoc té perquè ser dolent per a la rendibilitat d’una cartera.
Una cartera diversificada i el retorn a la mitjana
Esperar a invertir perquè la volatilitat estigui baixa, només ens assegura assumir el risc de no fer res o de la inflació. Si construïm una cartera diversificada, estarem també diversificant aquest retorn a la mitjana. És a dir, pot ser que un actiu de la nostra cartera estigui molt desalineat favorablement. Però l’avantatge de la diversificació és que, si això passa, hi haurà un altre actiu no correlacionat, precisament en situació inversa. Aquest és el poder de la diversificació que permet reduir el risc combinant de forma òptima actius … i aquesta optimització actuarà encara que la volatilitat torni als seus nivells mitjans.
El temps juga a favor teu, inverteix com més aviat però … al teu ritme.
