Els mercats quan cauen, ho fan ràpidament.
El mes de gener de 2016 passarà a la història com un dels inicis d’any més tenyits de vermell. Encara que òbviament no ens podem alegrar d’una situació com aquesta, si que ens sembla una gran lliçó de realitat: serveix per mostrar “el costat fosc” dels mercats, aquell del qual ens oblidem quan tot puja. I és que segons com es miri, els mercats no han parat de pujar des del 2009, gairebé sense interrupció i amb molt poques correccions. Doncs bé, des d’agost 2015, passant per desembre 2015 i seguit de gener 2016, els mercats ens han donat una lliçó de realitat, i és que el mercat corregeix. Però, l’altre lliçó de realitat es que, quan el mercat baixa, ho fa sovint amb rapidesa.
La probabilitat d’entrar en pèrdues és alta en el curt termini.
La primera lliçó que ens hem d’apuntar al nostre manual d’inversors, és la seguent : els mercats quan baixen ho fan més ràpidament que quan pugen. I a més, això pot ocórrer just quan iniciem la nostra activitat inversora. Quan els nostres clients passen pel procés de conèixer el seu perfil inversor, poden veure en el gràfic probabilístic del seu pla, que a la part baixa d’aquest, hi ha una part vermella que identifica la possibilitat (real) d’estar en negatiu. Encara que la nostra estratègia d’inversió dinàmica, en les carteres diversificades, està dissenyada per amortitzar aquestes caigudes (sobretot quan són extremes), és imprescindible que l’inversor interioritzi que aquesta probabilitat de caiguda, és més alta al principi de la nostra activitat inversora. Aquesta probable caiguda és més elevada com més alta sigui la proporció de renda variable. En una visió tradicional, s’acostuma a associar volatilitat amb risc, encara que hi ha visions diferents a aquesta associació. Però aquest costat fosc dels mercats té el seu costat oposat, només cal observar què passa a partir del cinquè any, en el gràfic adjunt dalt, extret del llibre: “A Random Walk Down Wall Street” Malkiel Burton G. “.
Com invertir, el premi dels retorns a llarg termini
El que passa a partir del cinquè any, ens ensenya el camí de com cal invertir. A mesura que passa el temps, aquesta probabilitat cau en picat i es converteix en nul.la. És a dir, algú que inverteix en el llarg termini redueix al mínim el risc de pèrdues.
És com si l’inversor hagués de pagar un tiquet d’entrada quan comença a invertir, aquest tiquet seria el risc a perdre en el curt termini. Un cop “pagat aquest bitllet”, el premi el rep en forma de retorns a llarg termini, però és clar, sempre que no es retiri abans d’hora. D’això, se’n deriva una altra doble lliçó addicional per al nostre manual d’inversor: igual que els mercats quan baixen, ho fan ràpidament; quan pugen, ho fan més lentament, o sigui que exigeixen paciència. Però el més important és, que sempre pugen més del que baixen. Per tant, no deixis que el costat fosc dels mercats et privi de veure que l’inversor pacient, té la sort del seu costat.
