Moviments significatius del dòlar

Aquesta setmana hem estat testimonis d’alguns moviments significatius en el dòlar americà: l’índex dòlar va tancar en el seu nivell més baix en 8 mesos. El dòlar va perdre un 5,5% del seu valor enfront del ien japonès, la major pèrdua setmanal des de 2008. Des de l’inici de 2016, el dòlar ha perdut un 11% front el ien japonès i més del 5,5% front l’euro.
L’última etapa de la debilitat del dòlar / ien  va començar a principis d’aquesta setmana, ja que les autoritats monetàries japoneses van decidir no relaxar les condicions monetàries encara més, mentre que alguns experts esperaven un nou estímul del Banc del Japó. Això va ser després d’una reunió de la Fed relativament neutral el dia anterior, en què l’única acció, només una mica agressiva, va ser l’eliminació, en la seva declaració final, de la frase que feia referència als riscos globals per a l’economia.

L’opinió que el dòlar seguiria apreciant-se, era el consens unànime al començament de l’any. Això sobretot a causa de les polítiques monetàries divergents entre els EUA, que ja està començant el seu cicle d’ajust de taxes d’interès, mentre que les altres grans economies encara estan relaxant la seva política monetària (recordem que els diferencials de taxes d’interès reals entre els països tendeixen a impulsar el valor relatiu de les seves monedes: quan les taxes d’interès pugen en un país, els inversors estrangers es veuran atrets pels alts rendiments que es poden obtenir i augmentaran la demanda de la moneda del país augmentant el seu valor davant les altres monedes). Aquesta visió positiva del dòlar ja va ser desafiada a principis de l’any, quan la venda dels actius de risc a tot el món van fer baixar el dòlar, i després al març, quan la postura pessimista de la Reserva Federal va reduir les expectatives d’alces d’aquest any de 4 a 2.

Els preus de l’or també van pujar un 5% aquesta setmana, impulsats per la debilitat del dòlar i per les menors expectatives d’una alça de taxes als EUA . En general, l’or, mostra una relació inversa amb les taxes d’interès reals (ja que l’or no paga cap dividend, quan les taxes augmenten, el cost d’oportunitat de mantenir l’or, augmenta).

Problemes per a Europa i el Japó

Ara, el focus per al dòlar, es desplaça a la propera reunió del 14 -15 de juny de la Fed. Els preus dels fons federals estan descomptant només un 12% de probabilitat d’una alça de taxes al juny,  i un 44% d’alça, en setembre. Creiem que el mercat podria estar ara subestimant les probabilitats d’una alça de taxes al juny, ja que creiem que és probable que la Fed hagi d’ajustar la política monetària abans de les eleccions presidencials. El fet que la Fed eliminés la referència a la debilitat econòmica global del seu informe, pot ser un senyal de que se sent més còmoda amb la pujada de taxes.
També estem entrant a la zona problemàtica per al BCE i el Banc del Japó. De fet, encara que el tipus de canvi no és un objectiu de la política dels dos bancs centrals, una significativa apreciació de l’EUR per sobre d’1,15 enfront del dòlar i del ien per sota de 105, provoca encara més problemes a les polítiques de lluita contra la inflació d’Europa i Japó. Per tant, és d’esperar algun tipus d’anunci per part del BCE, tractant d’empènyer cap avall l’euro i el mateix tipus de “intervenció verbal” i possiblement una intervenció addicional en els mercats (compra i venda de dòlars Ien) pel Banc del Japó.

Dòlar, fortalesa a mig termini?

Per concloure, els indicadors de posicionament tècnic i de mercat, apunten a una major debilitat del dòlar a curt termini, i podríem veure una nova pròrroga de moviments actuals. Ens sembla, de totes maneres, que ens acostem als nivells en què podria tenir sentit restablir algunes “posicions llargues” (comprar) a mig termini en l’USD, ja que el mercat podria estar subestimant el risc de pujades dels Estats Units. D’altra banda el Banc del Japó i el BCE podrien augmentar la seva preocupació per la fortalesa de les seves monedes. Així mateix, cal no oblidar que els renovats temors del Brexit i del Grexit podrien aparèixer a l’horitzó i això podria augmentar la demanda de dòlars.

Les nostres estratègies d’inversió en les nostres carteres estan dissenyades per comportar-se raonablement bé, en qualsevol situació de mercat.

Què és la tolerància al risc financer?

La tolerància al risc és fonamental en la construcció d’una cartera

Implicacions de mercats cada vegada més correlacionats

La diversificació del risc és la base de la teoria moderna de carteres

Fre al Brexit

El Brexit ha de ser votat abans pel parlament

Els comentaris estan tancats.