Un maldestre cop d’estat
El maldestre intent de cop d’estat a Turquia ha fracassat en poques hores. L’únic resultat, ha estat enfortir el lideratge d’Erdogan, que té ara via lliure per aplicar el viratge presidencial que no havia pogut completar en el passat, tot i que Turquia, de fet, ja era una república presidencial a tots els efectes.
O sigui, més poders a Erdogan, que ja ha començat la seva venjança. Prop de 6.000 persones han estat empresonades acusades d’haver participat en el cop. La purga més despietada, probablement, serà a les files de l’exèrcit, però també la independència del poder judicial es veurà encara més debilitada, ja que ha anunciat que 2700 jutges seran suspesos dels seus càrrecs.
Els líders occidentals han condemnat l’intent de cop, però han demanat respecte als drets humans en la repressió de la revolta. Erdogan ja ha indicat la seva intenció de reintroduir la pena de mort al país, que havia estat abolida el 2004.
Turquia és molt important des d’un punt de vista estratègic per a l’OTAN i per a Europa, és l’interlocutor per contenir la crisi dels migrants. Pel que fins i tot, un Erdogan encara més autoritari, aconseguiria trobar un equilibri amb els líders europeus. Aquests últims, intentaran llimar la tensió amb els Estats Units, acusats pel govern turc d’estar darrere del cop.
La economia Turca
Des de 2009, l’economia turca ha crescut a una mitjana del 5%, principalment a causa d’un mercat intern sòlid. Al gener de 2016, es va decidir augmentar el salari mínim un 30% i un augment de les transferències socials, que ha produït un impuls addicional al consum privat. Aquest any, abans de divendres, les taxes dels bons del govern turc a 10 anys, havien caigut del 11% al 8,8%, mentre que la borsa havia pujat un 15%.
El problema de Turquia és un pesant i persistent dèficit comercial, tot i que la situació en aquest aspecte ha millorat en els últims dos anys a causa de la disminució dels preus del petroli i altres matèries primeres. El dèficit comercial es va situar l’any passat en un 6,1% del PIB.
El dèficit comercial es finança amb els ingressos de divises. El deute en moneda estrangera, s’ha incrementat fins als actuals $ 410.000.000.000 (58% del PIB el 2015, des de el 38% el 2008) amb un creixement proporcional del deute extern del sector privat, respecte al del sector públic.
La lira turca, per la seva banda, es va continuar depreciant. De 1,20 lires per dòlar el 2008 s’ha passat a 3 lires turques, respecte al dòlar d’avui. Tal depreciació causa preocupació sobre la sostenibilitat del deute en moneda estrangera.
Pel que fa al turisme , els ingressos, l’any passat van finançar per si sols el 50% del dèficit comercial, aquest any ha patit una forta caiguda de turistes estrangers, a causa del temor als atacs terroristes.
L’efecte de l’intent fallit en els mercats
Divendres a la nit, amb les notícies de l’intent de cop, la lira turca va baixar un 5% el seu valor respecte al dòlar. A la reobertura del mercat de divises aquest matí, la pèrdua s’ha reduït fins al 1,5%, un senyal que el mercat prefereix la preservació de l’status quo, encara que aquest sigui problemàtic i discutit, a un salt en la foscor.
És raonable esperar sortides de capital en el curt termini en les inversions turques a causa de les incerteses polítiques. A mig termini, tot depèn de com es desenvoluparà la situació política. En absència d’una evolució dramàtica dels esdeveniments, és probable que la fam de rendiments a nivell mundial, prevalgui de nou sobre les tensions geopolítiques; i que els diners, un cop paït el xoc de veure els tancs als carrers d’un país membre de l’OTAN, torni a fluir.
Pel que fa a Erdogan, reforçat per la crisi, probablement tractarà d’imposar amb més força la seva voluntat al banc central que, tot i que teòricament independent, ha estat repetidament pressionat perquè reduís els tipus d’interès malgrat una inflació del 7,6% enfront a l’objectiu del 5%, i que la lira seguís depreciant-se. Així doncs, racionalment, la política monetària hauria d’orientar-se cap a un augment de tipus, per combatre la inflació i la depreciació del tipus de canvi, però les pressions del president en la direcció oposada podrien ser encara més fortes i la lira podria patir una nova empenta a la baixa.
