Índexs borsaris i curses de cavalls
Quan invertim en borsa tenim diverses opcions: invertir en les empreses que creiem que ho faran millor o simplement invertir en totes les empreses d’un índex.
Imaginem una cursa de cavalls. Podem apostar pel cavall guanyador (o els cavalls guanyadors). Això és difícil i les nostres possibilitats d’encertar el cavall campió són baixes. Però imaginem que podem apostar pel resultat del cavall mig, és a dir aquell que representa el temps de tots els cavalls de mitjana.
Els fons d’inversió gestionats inverteixen apostant pels cavalls guanyadors. No obstant això, està demostrat que el 90% d’ells fracassen en l’intent, sigui pels seus alts costos, les seves limitacions o simplement perquè no és fàcil encertar quins són els cavalls que guanyaran. Encara és més difícil encertar en totes les carreres, el que equivaldria a encertar cada any o molts anys.
És per això que es van inventar els ETFs (Exchange Trade funds o fons indexats cotitzats). Un ETF no aposta pel cavall guanyador, aposta pel resultat mitjà de tots els cavalls. Fent això, un ETF no s’equivoca intentant endevinar les empreses que tindran una més alta rendibilitat, i tampoc corre el risc d’apostar per les perdedores. Aposta pel “cavall mig”, aquell que sempre acaba. Això permet garantir una rendibilitat de gairebé el 100%, respecte a un índex.
Recordem, que un índex representa el conjunt de les accions d’un mercat. Així, hi ha índexs de tota mena. Per exemple, l’ S&P500 és l’índex de les 500 companyies més grans dels EUA. L’Ibex 35 és l’índex de les 35 més grans d’Espanya. El MSCI world és l’índex de les companyies que representen el món desenvolupat.
Diversificació i distribució d’actius: apostar en les millors curses
També podríem apostar en diferents carreres de cavalls, i segur que quan més internacionals, millor, ja que és probable que la mitjana en elles, sigui superior. Imaginem que totes les curses fossin iguals en el seu recorregut. Això és el que passa, a la vida real, quan invertim. Un any natural és igual per a tots els mercats. Doncs bé, si apostem per les millors curses de cavalls, diguem internacionals, sempre apostant pel cavall mitjana només ens quedaria veure quant apostem en cadascuna d’elles.
Això és el que equivaldria a fer una bona diversificació o distribució d’actius per a una cartera. Si seleccionem bé els índexs i posem el pes adequat en cada un d’ells podem crear una cartera molt eficient. Igual, si existís l’aposta al cavall mitjana en les carreres de cavalls només hauríem de seleccionar aquelles carreres que creiem que obtindran bones mitjanes.
En una cartera s’acostuma a combinar alguns índexs no correlacionats, és a dir que es moguin en direccions contràries. En les carreres de cavalls pot ser que no això no existeixi i pot ser que aquí es vegi que la comparació és una mica forçada, encara que tot i així em sembla il·lustrativa.
La utilització d’índexs redueix doncs la complexitat d’haver de triar les millors empreses ja que ens conformem amb el que faci l’índex. Però això no evita l’haver d’escollir ELS índexs; per tant, no només la composició de la cartera sinó també el pes de cada component. És per això que la gestió indexada, o gestió amb actius indexats no és 100% passiva.
Una bona distribució d’actius clau per tenir una bona cartera
La distribució d’actius no és “innocent” com suposo que tampoc ho ha de ser escollir les millors carreres de cavalls. Cada un tindrà les seves preferències. Investigant una mica, sembla que és imprescindible escollir alguna cursa anglesa per entendre bé el món dels equins. En una cartera és imprescindible incloure el mercat americà (pel seu pes relatiu). Però en la diversificació de les altres posicions també pot estar la gran diferència.
A InbestMe donem molta importància a la diversificació de les carteres, per saber més clica aquí.
