Intervenció del Banc del Japó
El Banc del Japó ha decidit mantenir invariables les taxes oficials de tipus d’interès (-0,1%) i la quantitat de compres de bons (80 bilions de iens a l’any), però ha establert un objectiu en la corba de rendiments dels títols públics. Concretament, el Banc Central del Japó mantindrà les taxes dels bons a 10 anys prop dels nivells actuals (al voltant de 0%). Amb l’anunci, els rendiments dels bons a 10 anys, que estaven en negatiu des de febrer, han tornat lleugerament a la senda positiva (0,005%) i el diferencial entre les taxes dels bons a 10 anys i els de 2 anys es va elevar a 25 pb (es trobava al voltant de 10 pb a l’estiu).
Nota aclaridora: pb = punts bàsics. Exemple: 10pb = 0,10%
El Banc del Japó perllonga la sensació d’estat d ‘ “emergència”
La borsa va reaccionar positivament i el Nikkei va guanyar un 2%, recolzat també per l’anunci del banc central d’augmentar les compres de ETFs. El sector bancari, que ha perdut un 28% des que al gener el Banc del Japó va fixar els tipus d’interès oficials negatius, es beneficia d’una corba de tipus més pronunciada degut a que els beneficis bancaris pateixen quan la corba s’aplana. Normalment, els bancs prenen dipòsits a curt termini i els fan servir en el llarg termini; al reduir-se la diferència entre els tipus als quals es finança la banca i els tipus als quals presten diners, s’enfonsen els beneficis.
Per tant, podem dir que en comparació als extrems registrats en els últims mesos, una corba relativament pronunciada pot donar cert alleujament al sector bancari, però si ens fixem en els números absoluts, queda clar que ens movem en el context de l’esquizofrènia . Estem parlant de només uns 10-15 punts bàsics, és a dir, establir un objectiu del 0% per als bons a 10 anys. Segons la nostra opinió, no s’assembla a la fase de la “normalització” dels mercats que moltes persones esperen. Que l’economia global comenci a tirar amb la presència d’aquestes polítiques expansives, dóna la sensació, almenys en part, de viure en un estat continu d ‘ “emergència” que fa que encara que pugin els preus dels actius a nivell global, es mantingui la sensació de fragilitat dels mercats financers, que es perceben sostinguts artificialment pels bancs centrals.
Les nostres carteres estan dissenyades per comportar-se raonablement bé en qualsevol entorn de mercat.
